Felip VI ha exigit aquest dimarts “serenor” davant “l’eixordadora” contesa en la política espanyola i ha instat els grans partits a arribar a acords. En el discurs de Nadal d’enguany, el rei espanyol ha reivindicat el “consens”, la “concòrdia” i la vocació de “treballar pel bé comú”. En el tradicional monòleg que pronuncia cada 24 de desembre, el monarca ha retret a les diverses administracions la falta de “coordinació” davant la tragèdia de la DANA del País Valencià. En un discurs en el qual ha parlat de forma genèrica sobre les “dificultats” que travessa la ciutadania espanyola en matèria d’habitatge i immigració, Felip VI no ha fet cap al·lusió a Catalunya. És la segona vegada que pronuncia aquest discurs de Nadal des del Palau Reial de Madrid. La primera vegada va ser el 2015, al Saló del Tron. Ara, en el desè aniversari de la seva proclamació com a cap de l’Estat, ha triat el Saló de Columnes d’aquest mateix palau. Ha pronunciat el discurs acompanyat de les banderes espanyola i europea, així com un facsímil de la Constitució, un arbre de Nadal i un Misteri amb el naixement de Jesús.
Al costat del rei espanyol també hi havia una fotografia emmarcada en la qual apareixen afectats, voluntaris i membres de l’exèrcit després de la DANA que va arrasar el País Valencià. De fet, ha començat el seu discurs referint-se al “terrible” episodi meteorològic que el passat 29 d’octubre va “colpejar València amb inusual força”. “Les persones que van perdre la vida i els desapareguts mereixen tot el nostre respecte”, ha dit just abans de reivindicar la “solidaritat” de totes aquelles persones que van “obrir les portes de casa seva” per acollir afectats pel temporal, així com tots els voluntaris que van desplaçar-se fins a les proximitats de València per donar un cop de mà. “És un fet difícil d’assumir, però en traurem els ensenyaments necessaris que ens enforteixin com a societat i ens facin créixer”, ha destacat.
Ara bé, també ha aprofitat, de forma velada, per disparar contra la classe política en aquesta tragèdia. Felip VI, que va ser escridassat i víctima de llançament de fang a Paiporta fa unes setmanes juntament amb Pedro Sánchez, ha asseverat aquest dimarts que entén “la frustració, el dolor, la impaciència i la demanda d’una major coordinació i més eficaç entre administracions”. I ha aprofitat aquesta qüestió per exigir als principals partits rebaixar la polarització política: “Aquestes emocions sorgeixen de l’arrel de consciència del bé comú”.
“És responsabilitat de totes les institucions que aquesta noció del bé comú es continuï reflectint amb claredat en qualsevol discurs o qualsevol decisió política”, ha assenyalat Felip VI tot just abans de reivindicar “el consens en l'essencial” i lloar la Constitució de 1978. Ha instat llavors els grans partits espanyols a “protegir dialogant” aquell “pacte de convivència” que representa la carta magna. “És necessari que la contesa política, legítima però a vegades eixordadora, no impedeixi escoltar la demanda de la serenor”, ha etzibat el monarca. Així, ha instat la classe política a arribar a acords i a consensos, i ha posat com a exemple la reforma de l’article 49 de la Constitució; un acord entre PSOE i PP que va ser avalat per unanimitat per totes les formacions polítiques del Congrés i del Senat, i així es va enterrar el concepte “disminuïts” i ara el text parla de “persones amb discapacitat”.
Cap al·lusió a Catalunya i una valoració genèrica sobre habitatge i immigració
En el discurs d’aquest 24 de desembre, el rei espanyol no s’ha referit en cap moment a Catalunya. Sí que ha abordat —de forma molt genèrica— les dificultats que travessa la ciutadania espanyola en matèria d’habitatge i de “gestió de la immigració”. A banda de lloar els valors europeus davant d’un “escenari exterior cada vegada més complex, canviant i convuls”, el rei espanyol s’ha solidaritzat amb aquells joves que tenen problemes per accedir a un habitatge digne i assequible. “És important que els actors implicats reflexionin, s’escoltin els uns als altres, s’examinin diverses opcions i el diàleg porti a solucions que facilitin l’accés a l’habitatge en condicions assumibles”.
També s’ha referit a la immigració com un “fenomen complex i de gran sensibilitat social que respon a diverses causes”. “Sense els moviments de població al llarg de la història no podrien explicar-se les societats obertes i interconnectades del present”, ha dit. Però alhora ha recordat que la “integració” és fonamental per a la “convivència”. I ha reivindicat el “respecte a les lleis i el civisme”.