Felip VI ha disparat aquest dimecres el tret oficial de sortida de la XV legislatura espanyola. Ho ha fet sense presència de partits independentistes. Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bildu i BNG han plantat el rei espanyol en un acte merament solemne: un discurs per inaugurar una legislatura que s’enceta a través d’una llei d’amnistia a tots aquells que el monarca va encoratjar a perseguir en el seu discurs del 3-O. Ha estat el primer discurs polític de Felip VI des que l’amnistia s’ha convertit en proposició de llei i des que Sánchez ha prorrogat la seva estada a la Moncloa gràcies als acords amb l’independentisme.
Durant el seu discurs, Felip VI ha instat Sánchez a garantir la "unitat" d'Espanya. "L'obligació de totes les institucions és llegar als espanyols més joves una Espanya sòlida i unida, sense divisions ni enfrontaments", ha assenyalat el monarca. És la frase en la qual, de forma velada, Felip VI s'ha pronunciat sobre el tema central de l'actual política espanyola. El rei també ha fet una lloança a la Constitució; el seu discurs ha pivotat al voltant de la defensa a la carta magna espanyola. Ha defensat, també, la "convivència democràtica" entre els ciutadans.
Davant de bona part dels senadors i diputats i al costat de la reina Letícia i la princesa Elionor, el monarca ha defensat Espanya com a nació i com a “realitat compartida”, i ha reivindicat que la defensa de la Carta Magna no suposa “mirar enrere amb nostàlgia”, sinó que és una "orgullosa i conscient reafirmació de les nostres millors capacitats". Per tot això, després de felicitar Pedro Sánchez per haver aconseguit els suports per ser president del govern espanyol, ha recordat el "profund significat" que, al seu entendre, va implicar l'acord que va desembocar en la Constitució de 1978, de la qual ha demanat "honorar el seu esperit, respectar-la i complir-la".
L'acte d'aquest dimecres es tracta, tot plegat d’un esdeveniment que s’ha de celebrar quan comença la legislatura, però és tradició que el rei espanyol esperi i es posi data a aquest acte un cop s’ha constituït el govern. És per això que el nou executiu de Pedro Sánchez s’ha estrenat aquest dimecres a la bancada blava de l’hemicicle de la Carrera de San Jerónimo. La novetat d’aquest nou cicle: a la primera fila del Congrés dels Diputats no hi ha assegut cap ministre de Podemos.
Felip VI ha pronunciat el seu discurs just després que la Mesa del Congrés pilotada pel PSOE i Sumar autoritzés la tramitació de la proposició de llei d’amnistia. L’últim cop que el rei espanyol va fer un acte de gesticulació va ser hores després que la cambra baixa diposités les seves confiances en Pedro Sánchez i el reinvestís president del govern espanyol. En una rebuda a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, al Palau de la Zarzuela, Felip VI va posar cara de pomes agres, en tant que aquella investidura anava directament lligada al pacte d’amnistiar independentistes. I va mantenir la cara de pocs amics també quan va rebre el president del govern espanyol.
L’absència d’ERC, Junts, Bildu i BNG
Felip VI no ha tingut al seu davant els diputats de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Bildu i BNG, que han decidit plantar-lo novament. Aquestes tres darreres formacions, de fet, han signat aquest dimecres una declaració conjunta en la qual assenyalen que el rei espanyol “no té cap legitimitat” pels pobles català, basc i gallec, i que no li reconeixen “cap funció política”.
Armengol defensa la legitimitat dels pactes del PSOE amb Junts i ERC
L’acte l’ha obert la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que ha fet una defensa aferrissada dels pactes del PSOE amb l’independentisme per formar govern: “La decisió d’aquesta majoria parlamentària és legítima i emana de la voluntat dels ciutadans exercida el 23 de juliol”. Missatge teledirigit per al PP i Vox, a qui ha acusat, entre línies, de “distorsionar la realitat o qüestionar importants valors democràtics”, del que ha dit que “només augmentarà la desafecció de la societat cap a les institucions”.
En el seu discurs, Armengol ha tret pit d’haver regulat l’ús de les llengües cooficials a l’Estat a partir de la defensa d’una “Espanya plural, de consens, diàleg i acord”. “L’Espanya real, formada per gent i pobles diferents que, a partir del reconeixement de la diversitat, té una nova oportunitat per avançar”, ha afegit. A la vegada, la presidenta Armengol, que ha parafrasejat el poeta Joan Margarit, també ha demanat un “alto el foc definitiu” a la Franja de Gaza: “L’única arma, el diàleg”.
El discurs d’Armengol ha irritat la bancada popular, que no l’ha aplaudida en finalitzar. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha dit que la balear ha fet “el pitjor discurs d’un president del Congrés que jo recordo”, en creure que ha estat una intervenció de part. “És lamentable. Quan la presidenta no és la presidenta de tots els senadors i diputats i simplement es comporta com una diputada d’un partit, no es mereix l’aplaudiment”, s’ha queixat el cap de l’oposició, que ha afirmat que “aplaudir aquesta provocació és totalment inadequat”.
El camí tortuós de l’amnistia
A la norma de l’oblit judicial, el PP i Vox li han fet la creu i han promès que la intentaran boicotejar allà on puguin. Per això, el Tribunal Constitucional es prepara per a una allau de recursos en contra del text, del qual els jutges n’hauran d’aplicar les conseqüències sobre els beneficiats. I Felip VI haurà de sancionar una llei que, segons algunes veus, és la més important des de l'aprovació de la Constitució espanyola el 1978. Se li presenta un camí tortuós fins que no vegi la llum definitivament i se n’apliquin els efectes.