Felip VI ha exigit als nous jutges una "correcta interpretació de la llei", que actuïn amb independència, i "desenvolupar-se sempre sota unes estrictes exigències ètiques". Unes paraules que arriben l'endemà que el Poder Judicial hagi anunciat l'obertura d'un expedient al jutge de Madrid arran del seu interrogatori insultant a Elisa Mouliaá i a Íñigo Errejón. El rei espanyol s'ha dirigit als 137 jutges de la 73a promoció en l'entrega dels seus despatxos, a l’Auditori del Fòrum de Barcelona aquest dijous. Aquest any, la crítica a la classe política ha desaparegut del discurs del rei, que ha tingut un missatge d'"ànims" als 12 jutges del País Valencià afectat per la DANA.
En la normalitat de relacions amb l'Estat espanyol que es pregona des del Govern, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assistit a l’acte judicial, al costat de la cúpula judicial renovada, i trencant l’absència d’un president català en aquesta cerimònia des del 2016.
A l'acte judicial, presidit pel rei, hi han assistit el ministre de Justícia, Félix Bolaños; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; els consellers de Justícia i Interior, Ramon Espadaler i Núria Parlon, així com el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, i el delegat del Govern, Carlos Prieto; i també el president del TSJC, Jesús María Barrientos, pendent de ser substituït, i el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres.
"Les oposicions actuals ja és un sistema democràtic"
La magistrada Isabel Perelló ha fet el seu primer discurs als nous jutges com a presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. Perelló ha afirmat que les oposicions actuals a jutge "ja és un sistema democràtic perquè garanteix que qualsevol persona, de qualsevol procedència i origen social i qualsevol que sigui la seva ideologia, pot competir en igualtat de condicions amb el suport exclusiu del seu esforç individual". Amb aquesta afirmació, la presidenta del Poder Judicial ha qüestionat obertament la reforma que impulsa el govern espanyol, anunciada aquesta setmana pel ministre Félix Bolaños per democratitzar els accessos a la judicatura, amb més subvencions i amb una escola pública. Això sí, Perelló ha defensat que "es garanteixin les beques" que es donen per opositar "des del 2006 per part de la Generalitat de Catalunya, el govern espanyol i associacions judicials". I en català, Perelló ha agraït la col·laboració del Govern, i mantenir l'escola judicial a Collserola.
Per la seva part, la directora en funcions de l'Escola Judicial, Clara Carulla, també s'ha dirigit als 137 nous integrants de la carrera judicial, format per 92 dones i 45 homes, i els ha demanat que "dubtin i molt" en l'exercici jurisdiccional.
Catalunya, primer destí per a 48 nous jutges
S’informa que dels 137 integrants de la promoció, 62 han obtingut destí com a titulars d'un òrgan judicial. Els 75 restants, davant l'absència de vacants suficients, seran nomenats jutges en expectativa de destí, segons preveu la Llei Orgànica del Poder Judicial, quedant a la disposició dels presidents dels Tribunals Superiors de Justícia, que determinaran on prestaran servei.
Catalunya, davant el dèficit que arrossega, torna a ser la comunitat que tindrà més jutges: 48, que representen el 35% del total. I la resta van: 28 jutges a Andalusia, 4 a Aragó, 2 a les Balears, 5 a Canàries, 1 a Cantàbria, 8 a Castella la Manxa, 3 a Castella i Lleó, 3 al País Valencià, 7 a Extremadura, 7 a Galícia, 11 a la Comunitat de Madrid, 4 a la Regió de Múrcia, 1 a Navarra i 5 al País Basc.
Pel que fa a l’origen, Catalunya també es manté a la cua amb manca de vocacions, tot i que des de fa tres anys s’impulsen amb força unes 50 places becades per a juristes del país. En concret, dels nous jutges, la majoria provenen d’Andalusia (34), seguits de Madrid (21) i el País Valencià (12), mentre que de Catalunya són 8 jutges, com de Galícia.
Domini de les dones jutgesses
A més, es detalla que el perfil dels integrants de la 73a promoció de la Carrera Judicial és el d'una dona, de 30 anys, que ha dedicat 5 anys i dos mesos a preparar l'oposició i que no té familiars en la judicatura, segons les dades d’una enquesta feta per l’Escola Judicial. Les dones jutgesses representen el 67% del total i es manté el seu domini des de 1997, malgrat que encara són minoria en alts càrrecs.
S’hi precisa que set de cada deu jutges no compten amb cap jurista entre els seus familiars i només el 5,84% un jutge a la família, mentre que el 22,63% restant procedeix d'entorns familiars en els quals hi ha altres professionals jurídics, sobretot advocats. A més, el 34,3% dels nous jutges i jutgesses venen de famílies en les quals cap dels progenitors té estudis superiors.
