Felip VI ha sancionat la llei d'amnistia aquest dilluns després que el govern espanyol li ha fet arribar, informa RAC 1. El govern espanyol va decidir demorar la publicació de la norma al BOE per a després de les eleccions europees, que van celebrar-se aquest diumenge. Segons ha avançat aquest dilluns el diari El Confidencial, això significa que l’entrada en vigor de la llei que ha de reparar la persecució judicial a independentistes ha de produir-se en ‘un o dos dies’. Qui està marcant el ‘tempo’ de l’entrada en vigor de l’amnistia és Félix Bolaños, en tant que el seu Ministeri, el de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts, és qui es dedica a passar els papers d’un lloc a l’altre.
Tenir el control dels terminis ha permès al govern del PSOE no desgastar-se durant la recta final de la campanya europea amb una llei que a Espanya aixeca més indignació que passions. Perquè la llei va aprovar-se de forma definitiva al Congrés dels Diputats el 30 de maig. Onze dies més tard, la norma encara no ha entrat en vigor. Això no obstant, el PSOE ha perdut de forma clara les eleccions comunitàries situant-se dos escons i quatre punts percentuals per sota del PP. A més, ha perdut el plebiscit contra la dreta i l’extrema dreta en la qual havia emmarcat aquesta cursa electoral, perquè si es conformés un hemicicle només d’eurodiputats espanyols, la dreta sumaria majoria absoluta.
La demora de l'amnistia, habitual?
El mateix PP va posar de manifest el desgast electoral que hauria patit de més si aquesta norma hagués entrat en vigor abans del 9-J. La portaveu dels populars al Senat, Alicia García, va acusar els socialistes de tenir “por a les urnes”. En aquella sessió de control a la cambra alta, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, va assenyalar la paradoxa que els populars s’estiguessin queixant de la no-immediata publicació d’una norma contra la qual han organitzat multitud de manifestacions en els darrers mesos.
El govern espanyol ha justificat tot aquest temps que la demora en la publicació de la llei d’amnistia forma part del tràmit habitual que ha de passar una llei un cop s’aprova de forma definitiva a les Corts. Però no és ben cert del tot, perquè lleis com la reforma del Codi Penal que va substituir el delicte de sedició pel de desordres públics agreujats va publicar-se al BOE en qüestió d’hores. El cas és que aquesta vegada el PSOE tenia al seu horitzó una convocatòria electoral el 9 de juny i la conformació del Parlament l'endemà, amb la tria d’un president de la cambra (ha acabat sent Josep Rull, de Junts) que és la primera prova de foc sobre com poden evolucionar en els pròxims mesos les negociacions per elegir un nou president de la Generalitat.