Felip VI havia de viatjar a l'Aràbia Saudita, aquest dissabte, per intentar aconseguir el contracte de 5 corbetes de l'armada saudita per a les drassanes de San Fernando de Cadis, de l'empresa Navantia. El viatge s'ha hagut de suspendre perquè ha mort el príncep Turki bin Abdelaziz, germà del rei Salman. S'havia previst sengles entrevistes de Felip VI amb el rei Salman, amb un dels seus fills, el príncep Mohamed Bin Salman, i també amb el príncep hereu i ministre de l'Interior, Mohamed bin Naif (responsable de les accions militars a l'exterior). Estava programat que acompanyessin a Felip VI els ministres d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, i Foment, Iñigo de la Serna.

Una visita polèmica

Ja s'havia previst que la visita es realitzés el passat mes de febrer, però aleshores es va suspendre per la interinitat del govern espanyol, i perquè en aquelles dates el govern saudita havia executat a 47 opositors, entre ells el clergue xiita Nimr Baqr al Nimr, acusat de terrorisme (sense fonament, segons les organitzacions de defensa dels drets humans). Sobta que la primera visita oficial del monarca, després de la formació del nou govern, es faci a un país amb tants dèficits democràtics, però el govern ha assegurat que hi ha "molts interessos d'Espanya en joc". Diverses formacions polítiques, entre elles Ciutadans, havien insistit en què calia que el Rei fes una defensa dels Drets Humans davant els seus interlocutors saudites. Però no està clar si l'Executiu va transmetre aquest missatge al monarca. De fet, s'havia anunciat que, a diferència del que passa normalment en aquest tipus de viatges, no hi hauria discursos.

Violacions saudites de drets humans al Iemen

El principal problema d'aquesta visita és la implicació saudita en la guerra del Iemen. Al Yemen els rebels houthis donen suport a l'ex president del país, Ali Abdullah Salem, contra el president actual, Abd Rabbu Mansour Hadi. La lluita s'ha internacionalitzat, mentre els houthis, que són xiites zaidís, tenen el suport de l'Iran, les forces presidencialistes tenen el suport d'una coalició internacional encapçalada per l'Aràbia Saudita (i integrada pels Emirats Àrabs, Egipte, el Sudan, Bahrein, Kuwait, Marroc, Jordània i Qatar). Les forces saudites han actuat amb gran brutalitat, amb bombardejos molt sagnants sobre la població civil. La ciutat de Sanáa ha sofert greus destruccions pels bombardejos de les forces aliades, uns atacs que fins i tot han estat condemnats per l'ONU.

Participació espanyola

El maig de 2016, Greenpeace, Amnistia Internacional, FundiPau i Oxfam Intermón van publicar un informe, ¿Licencias para matar? en què analitzaven les exportacions espanyoles d'armes i de tecnologies d'ús militar. I la preocupació més gran que exposaven era la venda d'armes a l'exèrcit d'Aràbia Saudí (i també al de Bahrein), que tenien moltes oportunitats de ser usades en la lluita contra la dissidència iemenita. Espanya el 2015 va vendre a Aràbia municions, bombes, torpedes i míssils. Algunes d'aquestes armes, segons un recent informe del Armament Research Services, van acabar a mans de la insurgència iemenita, que les hauria pres a les forces de la coalició internacional. Aquestes armes haurien estat venudes per l'empresa espanyola Instalaza, una companyia de la que havia estat conseller l'ex-ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, i que havia fabricat les polèmiques bombes de dispersió o bombes "de racimo", que finalment van ser prohibides.

Altres qüestions

Tot i que la venda de les 5 corbetes era el principal motiu de la visita reial, Felip VI també pretén impulsar altres projectes espanyols a Aràbia. En aquests moments les empreses espanyoles ja estan construint l'AVE entre Medina i la Meca i esperen a noves adjudicacions. Tres de les línies de metro de Riad també estan essent construïdes per consorcis on participen empreses espanyoles, que voldrien també participar en la construcció dels futurs metros de Jiddah, la Meca i Dammam. I hi ha empreses d'altres sectors que volen penetrar al país asiàtic, aprofitant el nou pla de desenvolupament i diversificació econòmica saudita, el pla Visió 2030.

Negoci hereditari?

El pare de Felip VI, Joan Carles I, havia estat acusat de tenir negocis poc clars a Aràbia Saudí. Al llibre publicat al Canadà Undangarín y la Copa América, de Ricardo Grenville (alguns afirmen que és un pseudònim de Diego Torres, soci d'Undangarín al cas Nóos), s'acusa a Joan Carles d'aconseguir fons per a la trama corrupta de Nóos a l'Aràbia Saudita. En aquests negocis, Joan Carles sembla ser que va comptar amb l'ajuda de la seva amiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein, que també va negociar un contracte de venda de carros de combata a Aràbia. El ministre portaveu del govern, Méndez de Vigo, ho ha definit, en termes elogiosos, com les "relacions personals" entre les dues monarquies.