Poques hores abans que comenci la consulta telemàtica a l’Assemblea Nacional Catalana perquè els socis votin a favor o en contra d’impulsar una llista cívica, la seva presidenta Dolors Feliu i Uriel Beltran, coordinador d’Estratègia i Discurs, han fet una xerrada a l’Ateneu Barcelonès per defensar la seva proposta, que ha provocat un daltabaix dins l’assemblea amb fortes crítiques dels secretariats locals per “trair” el principi de transversalitat. En aquest acte informatiu, que ha aconseguit omplir la sala, Feliu i Bertran han defensat amb vehemència la seva aposta davant les crítiques que ha rebut i negant en rotund que presentar una agrupació d’electors a les pròximes eleccions (per fer-ho hauran de recollir fins a 60.000 signatures en 20 dies des que es convoquin les eleccions) divideixi l’independentisme: “Aquest ja està dividit entre els que no votaran i els que van a votar deprimits o perquè no governi Salvador Illa”, ha advertit Bertran.
Un únic objectiu, la independència
Davant les crítiques que ha rebut el projecte en les últimes setmanes, Feliu ha volgut recordar que la llista cívica s’ha votat per “amplíssimes majories” en els fulls de rutes pels socis. “No podem continuar tenint un Parlament on el nostre vot es desfà sense poder de decisió, que és el que veiem cada dia”, ha lamentat la presidenta de l’ANC, criticant els pactes amb parits com el PSOE o el govern espanyol. “Així no arribarem mai a la independència i ara mateix no hi ha ni tan sols cap projecte per fer-la, fet que ha provocat un augment de l’abstenció”, ha insistit Feliu, que ha descrit la llista cívica com una manera d’evitar que “el vot independentista no estigui representat al Parlament, fet que provocaria que els vots als partits unionistes sigui més productiu i aquests partits ho tinguin més fàcil aconseguir escons.
L'únic objectiu d'aquesta agrupació d'electors és fer la independència a través d'aixecar la DUI "que fa anys que està guardada en un calaix del Parlament": "La nostra missió és acabar la feina del 2018: Aixecar la DUI i abaixar la bandera espanyola", ha resumit Feliu. Davant les queixes dels crítics que lamenten que una nova candidatura independentista al Parlament suposaria debilitar el moviment, Feliu ho ha negat en rotund: "La nostra voluntat és representar gent que diu que està orfe de candidatura a la qual votar. Hem de recuperar vots independentistes de gent que ara s'abstindria", ha resumit.
Crítiques als partits: "Volen perdre la majoria independentista"
Uriel Beltran, coordinador d’Estratègia i Discurs, ha anat molt més enllà que Feliu i ha reclamat un canvi cultural a través de la llista cívica, carregant molt durament contra els partits independentistes. “Hi ha gent que ens pregunta si estem disposats a anar a la presó, el que estem és disposats a guanyar. Si anem dient que estem disposats a anar a la presó hi anirem tots, per victimitzar-nos”, ha carregat l’activista, assenyalant directament al govern de l’1-O: “Si els polítics que van marxar o van ser detinguts s'haguessin tancat en seu governamental no els haurien pogut detenir”, ha clamat Bertran. Segons ell, un dels objectius dels partits (ERC, Junts i la CUP) és perdre la majoria absoluta al Parlament perquè així deixen de tenir la pressió: “Si s’acaba la majoria absoluta, s’acaba el bròquil”, ha advertit.
Ha estat ell qui ha explicat a les persones que omplien la sala de l’Ateneu Barcelonès que ha de passar si un candidat d’un partit independentista vol ser president de la Generalitat amb els vots de l’agrupació d’electors que sorgiria de la llista cívica. “El dia de la investidura de la presidència es desplega la independència i l’assemblea estarà mobilitzant per evidenciar la pèrdua del territori per part de l’Estat Espanyol”. “Es fa de cop un acte de força”, ha resumit Bertran, considerant imprescindible que els partits entenguin que si no hi ha un “acord nacional per la independència” aquests no tindran “ni càrrecs ni cadires”.
“La llista cívica ha d’estar plena de bons professionals no de professionals de la política, activistes i gent del territori que no aspiren a una conselleria”. Segons el coordinador d’Estratègia, aquesta llista cívica que els socis de l’Assemblea voten a partir de divendres 1 de març ha de ser l’inici d’una “bola de neu”, que es vagi fent més gran, seguint l’exemple de la primera consulta d’Arenys de Munt.