El moviment feminista ha tornat a fer sentir la seva veu als carrers en aquest 8-M després del lapse de la pandèmia. Ho ha fet a Catalunya i també a Madrid. De fet, a la capital espanyola no hi ha hagut una sola manifestació, sinó dues, amb milers de persones. L'explicació és la divisió que hi ha dins del moviment feminista al voltant de debats històrics, amb diferents punts de vista sobre qüestions com la prostitució o l'autodeterminació de gènere. Una discussió antiga que també s'ha produït dins del mateix govern espanyol. Això ha impedit una marxa unitària, a diferència dels anys anteriors. El mateix ha passat en altres ciutats espanyoles.
La principal manifestació ha estat la convocada, com cada any, per la Comissió 8-M, que ha recorregut el centre de Madrid, des de l'estació d'Atocha fins a la plaça de Colón, darrere una pancarta: Drets per a totes, tots els dies. Ha estat la manifestació més multitudinària, amb una perspectiva transinclusiva, a la qual han assistit la majoria de dirigents polítics. Hi havia fins a set ministres socialistes: Nadia Calviño, Carolina Darias, Isabel Rodríguez, Pilar Llop, Pilar Alegría, Diana Morant i Raquel Sánchez. També dues ministres d'Unidas Podemos, Irene Montero i Ione Belarra. També hi han acudit representants de Ciutadans. La vicepresidenta segona Yolanda Díaz s'ha excusat perquè és l'aniversari de la seva filla. La delegació del govern espanyol ha xifrat l'assistència en 30.000 persones, mentre les organitzadores parlen de 100.000.
La segona manifestació ha estat convocada pel Moviment Feminista de Madrid i ha recorregut el centre de la capital espanyola, des de Gran Via fins a Plaça Espanya, sota el lema "el feminisme és abolicionista". Ha reunit 6.000 persones, segons la delegació del govern espanyol, i els principals reclams són l'abolició de la prostitució i la pornografia, però també la supressió de "tots els articles i projectes de llei" que regulen l'autodeterminació de gènere. No hi havia cap dirigent del PSOE, malgrat alinear-se amb aquesta corrent en qüestions com la prostitució. Irònicament, sí que hi han participat dirigents del Partit Popular. S'hi han vist pancartes demanant la dimissió d'Irene Montero.
Des de la convocatòria principal, la ministra d'Igualtat ha tret importància a la divisió en dues manifestacions. En aquest sentit, Montero ha defensat que "el moviment feminista s'ha organitzat sempre des de la diversitat" i ha subratllat l'agenda comuna compartida. "Els debats han existit sempre, però no ens impedeix tenir agenda comuna", ha conclòs.
Més de 20.000 milions d'euros
Coincidint amb el 8-M, Dia Internacional de les Dones, el Consell de Ministres ha aprovat el tercer pla estratègic d'igualtat efectiva entre dones i homes. La seva vigència serà del 2022 al 2025 i preveu una inversió "històrica" de fins a 20.319 milions d'euros, cinc vegades més que el pla d'igualtat anterior, caducat el 2016. L'ha presentat avui la ministra d'Igualtat, Irene Montero, que ha defensat que suposa un "pas molt important" i que permetrà que "totes les dones tinguin garantits els seus drets", situant el feminisme com una "política d'Estat". L'executiu central ha aprovat també una declaració institucional en solidaritat amb les dones ucraïneses i russes que pateixen els efectes de la guerra.