Ha nascut el partit de les dones que s'oposen aferrissadament a la llei trans i LGTBI. Un grup de dones enfadades amb la política feminista del govern espanyol  ha posat en marxa 'Feministes al Congrés', amb el que volen transformar la seva "ira" en acció política contra els drets de la comunitat LGTBI. Han assegurat que no senten representats els seus drets i interessos, per això han demostrat una ferotge i dur activisme contra l'actual política feminista, segons ha avançat El Periódico de España. Les fundadores creuen que l'actual feminisme vol substituir el sexe pel gènere i això "lesiona greument" la lluita de les dones.

La vicesecretaria de 'Feministes al Congrés' i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Juana Gallego, ha argumentat que moltes dones feministes se senten "orfes" de representació política. A més, ha carregat amb duresa contra el feminisme de l'executiu espanyol que, segons Gallego, "menysprea la meitat de la població". La vicesecretaria d'aquest nou partit contra les lleis que protegeixen els drets dels transsexuals, ha afirmat que elles lluitaran perquè l'agenda feminista torni a estar a "primera línia".  "Les feministes no ens deixarem enganyar amb aquests cans de sirena. Es necessita un debat més profund i reposat", ha esgrimit Gallego.

'Feministes al Congrés' s'ha autodeterminat com un partit que té com a objectiu acabar amb l'opressió de la dona: la lluita contra la violència de gènere, l'abolició de la prostitució, la prohibició dels ventres de lloguer, la lluita contra la cosificació i la sexualització de les noies, el combat contra l'esquerda salarial, etc. Tot això sense renunciar al seu principal esperit, tombar les lleis que protegeixen el col·lectiu LGTBI. De fet, Galllego ha explicat que volen "canalitzar la ira i l'emprenyamenta en acció política".

Verge i Montero es conjuren

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i la ministra d'Igualtat, Irene Montero, s'han reunit aquest divendres i s'han emplaçat a seguir "treballant bilateralment per avançar en l'agenda feminista compartida". Ambdues consideren que cal aprofundir en la garantia dels drets existents i "en la conquesta de nous". Per continuar avançant en aquest terreny, els equips del Departament i del Ministeri han acordat una nova reunió abans de l'estiu.

La consellera Verge ha assenyalat que és clau impulsar "polítiques feministes desacomplexades, interseccionals, transinclusives i antiracistes" per poder aconseguir una transformació real per a la igualtat i la garantia de drets. Per la seva banda, la ministra Montero ha apostat per la cooperació institucional i la col·laboració "constant": "Caminem juntes en la lluita pels drets de les dones a Catalunya i Espanya, contra les violències masclistes, pels drets LGTBI i amb el pla Corresponsables", ha indicat la màxima responsable del Ministeri d'Igualtat.

Clima "d'entesa i sintonia"

El comunicat del Departament d'Igualtat i Feminismes detalla que la reunió ha transcorregut en un "clima d'entesa i sintonia". Entre les carpetes que s'han tractat, hi ha l'Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius i les polítiques que han de garantir els drets de les persones LGTBI, així com la futura llei trans catalana i la llei antiracista.

Sobre l'Estratègia de Drets Sexuals i Reproductius del Govern, la consellera Verge ha traslladat a la ministra Montero que aquest pla "aprofundirà en drets ja aconseguits", com la interrupció voluntària de l'embaràs o l'educació sexual. Entre els drets nous, per exemple, destaca el dret a l'equitat menstrual. Una de les demandes que Verge ha fet és la importància que el preu dels productes menstruals no tingui IVA: "És clarament un impost discriminatori per a més de la meitat de la població", ha expressat la consellera.

Tant des del Departament com des del Ministeri han deixat un missatge ben clar en defensa de l'objectiu d'acabar amb la violència institucional. En aquest sentit, Tània Verge ha plantejat compartir les eines en les quals està treballant el Departament que encapçala, entre les quals hi ha "les avaluacions de la victimització que poden partir les dones per part de les institucions, els indicadors de diligència deguda en l'actuació dels poders públics o les mesures de reparació incorporades en els pressupostos de la Generalitat d'aquest 2022"