L’Ajuntament de Barcelona ha xifrat en 294 les persones ateses arran de les agressions policials de l’1 d’octubre.

És el resultat del servei d’atenció als afectats que el consistori va habilitar d’urgència l’endemà del referèndum, el passat 2 d’octubre, i que es va allargar fins al dia 20 del mateix mes a l’Oficina per la No Discriminació que té l’ajuntament.

En aquesta, s’ha ofert orientació i assessorament jurídic a les víctimes i familiars d’agressions policials, així com atenció i suport psicosocial. A més, des del servei s’ha actuat en aquells col·legis electorals i barris on es van produir càrregues policials oferint suport psicosocial i orientació jurídica.

De les 294 persones ateses, 49 han rebut atenció jurídica i psicològica presencial, 11 han rebut atenció només de caràcter psicològic i 5 de caràcter jurídic. A més, 171 persones han participat dels tallers grupals rebent atenció psicosocial o assessorament jurídic, 41 han aportat informació o material audiovisual i 17 han contactat per sol·licitar informació.

“Tracte humiliant i vexatori”

Segons l’informe de l’Ajuntament, la policia va cometre tractes “humiliants i vexatoris” cap a algunes persones, entre els quals posa d’exemple “les empentes reiterades (...)  insults, arrossegaments estibant dels cabells o subjectant des de la zona facial o els dos casos d’agressió sexual narrats per dues de les dones ateses”. Aquests són els que considera de major gravetat.

De la mateixa manera, la majoria dels casos d’agressió s'haurien produït mitjançant porra o bastó policial, que inclouen puntades de peu en parts del cos “especialment sensibles” (cara, ulls i cap), així com “fortes empentes contra el terra o escales”.

Vulneració dels drets humans

L’Ajuntament de Barcelona conclou que l’1 d’octubre “es van vulnerar drets humans i fonamentals com la llibertat d’expressió, la integritat moral i el dret de reunió i manifestació pacífica, en contra de la legislació estatal i la internacional”.

Així, es considera que els cossos policials de l’Estat van fer un “ús excessiu de la força”, fent “èmfasi” en el llançament de les bales de goma, i es denuncia la “falta de reconeixement públic i social” per part de l’Estat, que ha contribuït a un “silenciament del dolor” de les víctimes.