Fernand de Varennes (Nova Brunsvic, 1958) coneix de prop la discriminació que pateixen les minories, també al Nord Global. Nascut al Canadà, aquest jurista de renom mundial forma part del col·lectiu de parla francesa —que constitueix prop del 22% de la població nacional, per sobre del percentatge de catalans a l'Estat espanyol—. Amb anys d'experiència en l'àmbit dels drets humans, De Varennes va ser nomenat relator especial per les minories de les Nacions Unides l'1 d'agost de 2017, només dos mesos abans del referèndum d'independència de l'1-O. I la seva activitat dintre de l'organització internacional ha seguit de ben a prop la situació de Catalunya des d'aleshores. Al llarg dels anys, ha emès informes assenyalant l'obligació de l'Estat espanyol a protegir els drets humans dels catalans, s'ha posicionat sobre la situació lingüística, i, només la setmana passada, ha exigit esclarir l'escàndol del CatalanGate. ElNacional.cat ha entrevistat el relator especial després del darrer informe per conèixer quins són els reptes als quals s'enfronta la minoria catalana.
Ha estat relator especial per les minories per les Nacions Unides durant diversos anys. En aquest temps, la situació de les minories al món ha millorat?
La situació varia segons la part del món. En alguns països hi ha hagut millores, però en general, i com ja va dir el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, el passat setembre, hem de reconèixer que les coses no han millorat. De fet, estem davant la situació d'un augment en el discurs d'odi, discriminació i exclusió de minories a moltes parts del món. Això s'ha vist com una negligència per part de la comunitat internacional a l'hora de tractar correctament la qüestió de les minories.
I aquests atacs contra les minories han estat només en països del Sud Global i amb governs autoritaris? O també s'han donat al Nord Global i en democràcies consolidades?
La meva resposta seria que sí. Hem d'entendre que en alguns països s'ha donat un augment de sentiment nacionalista, i això normalment vol dir que la majoria nega l'existència els drets humans a la minoria. En alguns indrets d'Europa hem vist com ha crescut la islamofòbia, i legislació que discrimina contra minories religioses. I també s'han donat casos en països europeus on algunes minories estan perdent el dret a ser educats en el seu idioma, en maneres que violen els drets humans internacionals. Només aquesta setmana hem tingut un cas a Letònia. I hi ha preocupació per la situació de llengües minoritàries a llocs que són democràcies occidentals —com Espanya, de fet—, així com a altres indrets del món.
La sentència del 25% de castellà és un problema extremadament important, em genera una profunda preocupació
Abans de centrar-nos en la situació del català, mencionava que una de les raons per la qual les minories es troben en una pitjor situació és per la irrupció dels nacionalismes. Ho hem viscut també a Espanya, amb la reacció al moviment independentista. El 2020 va publicar un informe que parlava sobre l'increment de "discurs d'odi, vandalisme i assalts" contra la minoria catalana. Ha vist una millora des d'aleshores?
La resposta curta és que no. No he vist cap millora, però alhora no he vist cap estudi que mesuri l'evolució de la situació des del 2020. En aquest sentit, no puc comentar-ho, perquè no he vist cap intent per avaluar els canvis.
En tot cas, quines van ser les seves troballes quan va publicar aquell informe, després d'haver visitat Espanya? Va constatar que el govern espanyol havia actuat per fer front a aquesta discriminació?
En un sentit general, la meva observació principal era que el govern espanyol havia de ser molt més proactiu, que l'augment de discurs d'odi atacant algunes minories és molt clar, i ha de ser reconegut i abordat. Les meves conclusions en aquell moment van ser que això no s'estava fent, i no he vist res recentment per fer-me pensar que això hagi canviat.
Aquesta discriminació contra els catalans també ve de sectors com els mitjans de comunicació?
Crec que en aquell informe va haver-hi un comentari general que demanava als mitjans de comunicació espanyols ser més sensibles i adreçar aquesta qüestió de manera més directa. Però no recordo haver fet cap altre apunt.
El govern espanyol ha de promoure, de manera molt més favorable i potent, la diversitat lingüística, ètnica i cultural del país
D'acord. Però ha observat que aquests atacs discriminatoris a Espanya també han afectat les minories basques i gallegues. Hi ha un problema més genèric?
Sí. Un dels punts més destacables en aquell informe és que el govern espanyol ha de promoure, de manera molt més favorable i potent, la diversitat lingüística, ètnica i cultural del país. D'aquesta manera, minories com la catalana, la basca i la gallega no se sentiran denigrades o sense suficient suport, i que són una part constituent d'Espanya. Això hauria de ser evident, però en l'informe quedava implícit que el govern central havia de fer passes per donar suport a les llengües i cultures minoritàries que formen l'Estat espanyol. I crec que això s'ha d'abordar directament amb iniciatives proactives per promoure la diversitat del país.
En un discurs recent, va dir que les minories del món han de gaudir d'una "protecció plena i igualitària" dels seus drets fonamentals enfront de diverses "amenaces". Els catalans tenen garantida aquesta protecció plena i igualitària?
Totes les minories han de poder gaudir d'aquesta protecció, particularment pel que fa a àrees com la llengua i la religió. Desafortunadament, en el camp lingüístic hi ha hagut algunes passes regressives, en els últims anys, per restringir l'ús de llengües com el català, el basc i el gallec. I això s'ha d'adreçar de manera molt més oberta i honesta.
És una d'aquestes "passes regressives" l'obligació del TSJC a impartir un 25% de classes en castellà a Catalunya?
És un problema extremadament important, i que em genera una profunda preocupació. Ara per ara, però, no puc entrar en més detall, perquè estic considerant publicar un comunicat sobre aquesta qüestió en els pròxims mesos, i haurem d'analitzar-ho detalladament abans de dir res més.
El CatalanGate ha tingut un efecte silenciador sobre la dissidència, cal impulsar una investigació independent
Sigui com sigui, el govern espanyol hauria d'estar promovent l'ús del català, i del basc i el gallec, com a reconeixement de la diversitat a Espanya?
Absolutament.
Al desembre, va convidar el president Pere Aragonès a parlar sobre la situació del català davant l'ONU. Va tenir l'oportunitat de parlar amb ell?
No vaig poder comunicar-me gaire amb ell. A l'obertura de la sessió vam intercanviar unes paraules cordials sense entrar en detalls.
Tot i això, què li va semblar el seu discurs i la seva posició respecte al català?
Vaig adonar-me que, quan Espanya es va convertir en un Estat democràtic i va començar a cedir autonomia a les regions, hi havia una gran esperança perquè avancés en el reconeixement de drets lingüístics i educatius. I, en molts aspectes, a l'inici Espanya s'havia embarcat en un camí generós amb les diversitats. Però en els darrers anys hi ha una sensació que s'ha viscut una regressió en diverses àrees. I això que va mencionar Pere Aragonès al fòrum de les Nacions Unides ens ha fet conscients que potser hem de mirar més de prop com la situació ha evolucionat, i com molts dels somnis i esperances d'aquell primer període democràtic potser han quedat enrere i Espanya ha avançat en la direcció contrària. La seva presentació em va deixar clar que hem de mirar més de prop la situació de les minories i com la seva llengua, cultura i habilitat de participar en la societat s'han vist afectades en els darrers anys. L'evolució potser no ha estat tan bona o positiva com s'esperava.
El govern espanyol ha donat alguns passos regressius en els últims anys per restringir l'ús del català, el basc i el gallec
Durant aquell fòrum, vostè mateix va intervenir i va assegurar que havia estat víctima d'atacs per intentar desacreditar-lo. A Espanya hi ha veus d'organitzacions i mitjans de comunicació que l'han definit com a partidista a favor de l'independentisme català. Es referia a aquesta mena d'atacs?
No, no és un dels exemples. En algunes parts del món ja no soc benvingut i m'han declarat persona non grata. I això és perquè quan poses sobre la taula els problemes que afecten les minories, en alguns casos es considera una qüestió molt sensible.
Ja per acabar, volia fer referència al recent comunicat que va emetre vostè juntament amb dos altres relators de les Nacions Unides en què reclamaven una investigació del CatalanGate. És aquest escàndol tan sols un exemple més d'un govern reprimint una minoria?
És una situació en què tens un govern, o un sector de l'Estat, que va més enllà de la llei, i fins i tot contra el seu sistema legal, per espiar l'oposició política i certs segments de la societat que es consideren una amenaça d'algun tipus. El que trobo important de ressaltar és que a Espanya hem vist una situació en què activistes a favor de drets que inclouen la participació política de la minoria catalana s'han espiat de manera discriminatòria. I, des d'un punt de vista personal, trobo que fins i tot té un efecte silenciador sobre la dissidència. Encara que tinguis un sector de la societat que vulgui crear un nou Estat, si són veus no-violentes s'han d'escoltar. I limitar l'habilitat de minories a expressar les seves opinions polítiques o espiar-los de manera il·legal s'ha d'abordar molt seriosament. Això no és només una violació dels seus drets humans, sinó que també és una amenaça directa contra la base d'una societat lliure i tolerant, contra els fonaments democràtics. Per això vam proposar que s'impulsi una investigació independent.
La reacció del govern espanyol per esclarir el CatalanGate ha estat, ara per ara, insuficient? Pot treballar més activament?
Bé, la nostra crida va ser per una investigació plena i independent. Tan sols vull reiterar aquest punt, sense fer cap altre comentari sobre si la resposta del govern espanyol ha estat l'adequada.