La primera prova de foc per avaluar la viabilitat d'alguns pactes postelectorals a Catalunya serà la configuració de la Mesa del Parlament. La cambra ha de constituir la nova legislatura abans del 10 de juny, i durant la primera sessió ha d'elegir al president de l'òrgan rector de la cambra i als seus sis membres restants. Aquest primer ple, per tant, s'ha de celebrar com a màxim un dia després de les eleccions europees, de manera que les negociacions sobre qui encapçalarà el Parlament es produiran en plena campanya. En aquest sentit, el PSC ha manifestat la seva intenció de liderar la cambra i, per assolir-ho, s'ha obert a pactes amb múltiples formacions (amb l'excepció de Vox i Aliança Catalana) que representin "la pluralitat" dels resultats del 12 de maig. El líder del Partit Popular a Catalunya, Alejandro Fernández, ha sortit al pas d'aquestes intencions i ha volgut fer un aclariment: "Al PP li correspon una plaça a la Mesa del Parlament pels vots obtinguts, no perquè Salvador Illa 'el Generós' ens la concedeixi". De fet, Fernández ha volgut advertir d'un possible acord dels socialistes amb l'independentisme per evitar la presència dels populars: "El que sí que podria fer Illa és un cordó sanitari amb els separatistes i contra el PP, per treure'ns allò que ens hem guanyat a les urnes. Veurem què fa".
Per a elegir president del Parlament de Catalunya, cadascun dels 135 diputats ha d'escriure un únic nom a la papereta, i surt elegit en primera votació qui obtingui la majoria absoluta. Si cap d'ells reuneix 68 vots o més, es fa una nova votació on només aspiren els dos diputats que en la primera hagin obtingut més vots que la resta. En aquest cas, és proclamat president del Parlament qui obté més vots que l'altre. Només si empatessin s'hauria de repetir la votació i, si això succeís després de quatre votacions, quedaria elegit el candidat del grup parlamentari amb més escons. Pel que fa als dos vicepresidents i quatre secretaris de la Mesa, cada diputat només pot escriure un nom, i són elegits els qui, per ordre correlatiu, obtenen una majoria de vots.
El PSC no renuncia a la presidència del Parlament
Una de les qüestions que planejava sobre el terreny polític era la possibilitat que el PSC cedís la presidència del Parlament a una formació independentista per poder desencallar o facilitar les possibilitats que, posteriorment, Salvador Illa fos investit president de la Generalitat. En una entrevista a TVE, la número dos de la candidatura socialista, Alícia Romero (que forma part de l'equip negociador del partit), ha defensat que la Mesa sigui "el màxim de plural possible" i que sigui representativa dels resultats del 12 de maig. Paral·lelament, Romero ha descartat que el seu partit renunciï a la presidència de la cambra catalana i també ha volgut desmentir que les aliances que es configurin tant per la Mesa com per fer Govern es puguin veure frenades pel risc que condicioni l'estabilitat de l'executiu estatal: "La política catalana es decideix a Catalunya i la decideix el PSC", ha sentenciat.