Segona setmana de judici a l'Audiència Nacional amb dos protagonistes: Diego Pérez de los Cobos i Ferran López.

De Ferran López molt pocs en sabien res fins al 28 d'octubre del 2017, quan el nomenen cap dels Mossos d'Esquadra amb l'aplicació de l'article 155. I sense saber gairebé res d'ell, alguns el consideren afí a l'altre bàndol, el de l'estat espanyol. Però res més lluny de la realitat. 

Primer perquè els Mossos d'Esquadra no s'alineen en cap bàndol, com la resta dels funcionaris públics, a qui el Govern Puigdemont va procurar la màxima protecció en l'organització i execució del referèndum de l'1-O. Són servidors públics. Estan al servei de la ciutadania, i en el cas de la policia catalana, amb un mandat complicat com és el de la seguretat.

I segon, perquè la discreció de Ferran López va fer que passés sempre desapercebut a ulls de l'opinió pública, que mai fins ara ha sabut quin ha estat el seu paper dins el cos. 

El judici al major Josep Lluís Trapero i la cúpula d'Interior que es fa aquests dies a l'Audiència Nacional està destapant quin era el paper de la mà dreta de Trapero. Ferran López fa 30 anys que és mosso d'esquadra i 10 que forma part de la prefectura, el màxim organisme tècnic de comandament del cos. La seva feina discreta ha estat indispensable per a tots els comissaris en cap que ha tingut el cos, però des del 20-S el seu paper no només ha estat clau, sinó que, a més, ha sortit a la llum pública.

López apareix per primer cop a ulls de la ciutadania en les reunions prèvies per organitzar el dispositiu policial de l'1-O a la delegació del govern espanyol després de "l'enganxada" entre Trapero i Diego Pérez de los Cobos a la Fiscalia. 

El seu tarannà i les seves capacitats negociadores el feien el millor candidat per entomar l'encàrrec del major de trobar l'encaix en el dispositiu conjunt amb el CNP i la Guàrdia Civil sota les ordres d'un tinent coronel. 

Però el 20-S el paper de Ferran López ja va ser clau. Va ser ell qui estava en contacte amb la Guàrdia Civil durant l'escorcoll al Departament d'Economia. Fins a 40 trucades hi va haver per garantir la seguretat de la comitiva judicial i per garantir l'ordre públic.

Aquest paper a l'ombra s'evidencia en el judici. A cada pregunta del fiscal o els advocats per determinar si els Mossos van fer bé la seva feina o no, la resposta de Trapero sempre comença amb un "Ferran López".

Ferran López és l'interlocutor el 20-S, qui assisteix a les reunions amb De los Cobos, qui intenta coordinar amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat el dispositiu de l'1-O, qui informa de totes les incidències al major, qui controla tots els moviments del cos en els escorcolls, qui detecta el seguiment dels mossos que van anar a la incineradora de Sant Adrià, qui aconsella Trapero que no detingui ell Carles Puigdemont i qui dissenya el pla per detenir tot el Govern. Finalment, és qui rep la trucada per ser el cap dels Mossos durant el 155, que acaba acceptant, a petició de Trapero, perquè el cos no caigui en mans d'un comandament de la Guàrdia Civil.

Trapero ha explicat alguns punts clau d'aquells dies liderats per López i aquesta setmana serà el mateix Ferran López qui explicarà com els Mossos van fer tot el possible per complir les ordres de la Fiscalia i el TSJC, i alhora garantir l'ordre públic. 

Ja el vam sentir al Tribunal Suprem. Aquesta setmana el tornarem a sentir. Avui i demà ha de declarar Diego Pérez de los Cobos. Dimecres i dijous està previst que ho faci Ferran López. En el judici al Suprem es va demanar un cara a cara entre els dos, però Manuel Marchena no el va voler. Hi havia massa contradiccions. En aquest judici, de moment, el tribunal ha habilitat dos dies d'interrogatori per a cada un preveient la densitat de la declaració. Veurem si algú demana el cara a cara i si la presidenta, Concepción Espejel, l'autoritza.