Desbrossar els camins perquè els actors polítics tinguin clar cap a on poden portar. I les pedres que poden trobar-s'hi. És la funció de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, el centre de recerca que depèn directament de Presidència dedicat a elaborar informes estrictament analítics. Dibuixen escenaris i n'evaluen avantatges i inconvenients que després traslladen al Govern, al Parlament, als partits i a altres institucions com el Síndic de Greuges. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política, n'és el director des d'octubre de l'any passat. Fa només uns dies que l'IEA ha lliurat al president Quim Torra el seu darrer informe, Democràcies i referèndums d'independència: el cas de Catalunya. S'hi compara l'experiència d'altres països i s'hi apunten dues vies encara no explorades per assolir un referèndum acordat entre Catalunya i l'Estat espanyol. Una quimera? Requejo, que també havia estat membre del Consell Assessor de la Transició Nacional del govern Mas, hi respon en aquesta breu conversa amb ElNacional.cat. Un espòiler: paciència...

Ja han lliurat el seu informe sobre els referèndums al president? 
Sí, el té des de fa quatre dies, ell i tots els membres del Govern. També l'entregarem a altres instàncies, el Síndic de Greuges, els grups parlamentaris i les entitats de la societat civil.

Vist el contingut, potser també seria interessant dur-lo a Madrid...
Està previst. Hi estem treballant. 

A l'informe hi plantegen diversos escenaris, des de la unilateralitat i l'immobilisme fins a una millora de competències, però decideixen centrar-se en el referèndum acordat.
No perquè creguem o no que sigui el més convenient, nosaltres fem l'anàlisi. Sobre les altres possibilitats també en traurem coses en altres informes propers. 

El recorregut que té el referèndum pactat a curt termini és molt poc

Centrem-nos en el referèndum pactat. Sobre el paper, la teoria és molt clara, el quid de la qüestió és com s'arriba a posar en pràctica. Creu realment que hi ha camí cap a un referèndum acordat entre Catalunya i l'Estat espanyol?
Amb les dades actuals, el recorregut que té a curt termini per poder-se aplicar és molt poc, perquè al govern de l'Estat hi ha una actitud totalment refractària. Nosaltres assenyalem dues vies no explorades fins ara: la reforma de la Llei orgànica de referèndums o una disposició addicional a la Constitució espanyola. És cert que amb les condicions actuals, no té recorregut. 

Depèn de la correlació de forces a Espanya, de si canvien i com

La clau és que hi hagi voluntat política i fins ara el mantra ha estat "ni puedo ni quiero"...
Al final el que s'acaba fent no és el que un desitja, sinó el que es veu obligat a fer. Per tant, depèn de la correlació de forces a Espanya, de si canvien i com canvien. A Catalunya el Govern de la Generalitat ha de reforçar les seves posicions en l'àmbit intern i també extern. 

I això com es fa, en l'àmbit intern?
Doncs comptant amb un suport clar i permanent de la ciutadania i de les organitzacions de la societat civil. 

La unilateralitat només portaria a un nou 155, com a mínim

Prémer el botó de la unilateralitat pot servir per forçar Madrid a pactar un referèndum?
Els qui defensen aquesta posició haurien de posar sobre la taula quins indicadors tenen per defensar aquesta idea. Jo no ho veig, veig precisament tot el contrari. És un escenari pel qual pot optar el govern; ara bé, no sembla que sigui un recorregut d'èxit perquè, com a mínim, tindríem al damunt un nou 155. Potser les circumstàncies canvien en el futur. En tot cas, sobre quin escenari implementar, el govern haurà de decidir quin dels dos considera més convenient. 

Són excloents?
La proposta de modificació del model territorial és compatible amb la convocatòria d'un referèndum, totes dues són vies acordades. La via unilateral no ho és. 

La majoria d'experts coincideixen a dir que Espanya té una de les constitucions més rígides...
Costa molt de reformar en contrast amb altres de més flexibles. Aquí la reforma que es va fer és hiperprotectiva, per tant és molt complicat, sobretot en els aspectes més protegits, com per exemple el títol primer o els que fan referència al cap de l'Estat. És molt barroc i farragós, per reformar la Carta Magna cal que ho aprovin el Congrés i el Senat, després dissoldre les Corts, convocar eleccions, que el nou Congrés i el nou Senat ratifiquin l'acord i un referèndum final. Per tant, a la pràctica la Constitució és molt irreformable pel que fa als articles protegits, hi ha altres capítols que no ho estan tant, com va passar per exemple amb el 135. 

Per això és més factible la via de reformar la Llei de referèndums...
Formalment és més fàcil, sí. Calen només 176 vots a favor. Una altra cosa és si té recorregut o no, perquè encara que s'aprovés al Congrés sempre hi pot haver recurs d'inconstitucionalitat al TC. I si el TC no canvia la doctrina, tombaria la llei aprovada. 

Per tant, ho veu viable?
Tot això implica acord entre els diferents nivells de govern. És la condició sine qua non, però pot no ser suficient. El que és evident és que sense acord això és impossible, per tant cal buscar les condicions per forçar aquesta entesa.

I quines són aquestes condicions?
Ho deia abans, que hi hagi un pes específic repetit i el més gran possible a Catalunya i que hi hagi també suports externs que pressionin. 

No hi ha indicadors que facin pensar que això se soluciona en cinc minuts, estem en un procés llarg, més del que havien previst governs anteriors

En el fons recomana doncs altes dosis de paciència...
No hi ha indicadors que facin pensar que això se soluciona en cinc minuts. Estem en un procés llarg, més del que havien previst governs anteriors. És impossible fer un càlcul temporal, els que ho fan és per parlar i a mi no m'agrada especular. 

Quinze anys enrere vostè va ser membre de la Junta Electoral Central. Què li sembla l'ordre de fer treure llaços?
Prefereixo no entrar-hi, com a director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern no vull barrejar coses. Jo tinc experiència a la JEC entre el 2004 i el 2008, ara els membres són diferents, perquè els 13 integrants de la junta es renoven sempre després de les eleccions al Congrés. 

Però a la seva època va tenir alguna experiència similar?
De la mateixa intensitat no, però n'hi va haver. Els partits sempre es barallen pels programes de TV, pels eslògans que uns diuen que els altres han copiat. Recordo per exemple que hi va haver alguns mitjans públics autonòmics, no a Catalunya, que no informaven de determinats partits de l'oposició i ens hi vam haver de posar. O altres que programaven els espais electorals de segons quins partits a les tres de la matinada, una presa de pèl.