Hi ha vegades a la vida que costa molt dir que no a certs compromisos, com quan et conviden a una festa d'aniversari a la qual et fa mandra anar, o ja ni cal parlar d'aquella boda a la qual et fa una mandra terrible acudir i encara més desembutxacar una quantitat de diners que prefereixes destinar a altres coses. Enguany se celebra un aniversari d'aquests que més que celebrar l'homenatjat són per recordar la seva època fosca i les coses bones que van passar després de la seva mort: aquest 2025 es commemoren els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. L'ABC ja ha fet saber als organitzadors que no té pensat acudir als actes, i més després de veure els diners que costen: "L'aniversari de Franco costarà 20,4 milions d'euros públics, el 40% en publicitat", assegura la portada del diari aquest dijous. El rotatiu ha pogut saber que el govern espanyol dedicarà un total de 20.391.229 euros a commemorar que Franco va morir fa mig segle. La campanya ha estat batejada com els "50 Anys d'Espanya en Llibertat". El diari denuncia que les despeses de la campanya es dividiran en dos grans blocs: "el més elevat, de 12.341.229 euros per sufragar els costos dels més de cent actes que l'Executiu va començar a realitzar el gener i que s'estendran fins al mes de desembre, dins i fora de les nostres fronteres, i els 8,05 milions restants, per a accions de publicitat". Però això no és tot el que fa enrabiar l'ABC, que pregunta al govern espanyol per què no està responent a les qüestions que li fan Vox i el PP al Congrés sobre les contractacions de persones com la historiadora Carmina Gustrán per treballar com a expertes en la preparació d'aquests actes. El diari conservador també comparteix una fotografia d'un funeral d'un pilot de drons celebrat a Kíiv i lamenta que "Trump abandona Ucraïna a la seva sort". Kíiv va rebre aquest dimecres un nou revés de Washington en conèixer-se que els EUA han tallat l'intercanvi d'informació d'intel·ligència amb Ucraïna i fer-se públic que ja no els enviaran més armes.
Per la seva banda, El Mundo intenta dissimular la ràbia que va sentir aquest dimecres en saber que la Fundació la Caixa i CriteriaCaixa retornen la seu social a Barcelona després de traslladar-la a Palma el 2017, arran del referèndum independentista de l’1-O. La fundació bancària presidida per Isidre Fainé i accionista únic del braç inversor va argumentar en el seu moment que la decisió buscava "mantenir els interessos i l’operativa normal de l’entitat i mentre es mantingui la situació actual a Catalunya". En un comunicat, la fundació ha detallat que el retorn s'ha aprovat per unanimitat i en sessió extraordinària. El govern espanyol atribueix la tornada de La Caixa a "la normalització" de Catalunya i el mateix assegura El Mundo al titular principal de la jornada. En clau internacional, la portada també es refereix a la situació a Kíiv després que "Trump debiliti més Ucraïna en negar-li la Intel·ligència i internet". Així ho va confirmar aquest dimecres el director de la CIA, John Ratcliffe, en una entrevista amb la cadena Fox News. Ratcliffe va dir que l'intercanvi d'intel·ligència podria reiniciar-se després de la carta enviada dimecres per Zelenski a Trump, en la qual el president ucraïnès manifestava la seva disposició a negociar la pau amb Rússia, una cosa que podria significar obrir la porta a la pau i la reconciliació.
Finalment, El País, si bé és cert que dedica el titular principal a l'anunci de la Caixa, també destaca un altre tema que la resta de mitjans espanyols s'han descuidat (o han preferit obviar). "Rajoy diu que mai va tenir coneixement de les maniobres d'Interior", subratlla el diari, que sí que s'ha fixat en la compareixença de l'expresident espanyol a la Comissió d'Investigació sobre l'operació Catalunya al Congrés. L'expresident espanyol va sentenciar que ell "no té cap coneixement" de l'existència de l'operació Catalunya ni de l'espionatge a l'independentisme amb el sistema Pegasus. Rajoy va apuntar que, en canvi, sí que pot parlar de "les actuacions que van dur a terme dirigents polítics de Catalunya molt qualificats que van donar lloc a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i a la condemna d'aquests dirigents polítics per part dels tribunals". En aquest sentit, va recordar que ell mateix va proposar al Senat l'aplicació de l'article 155, i va destacar el fet que el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha "ratificat tot el que va fer el Tribunal Constitucional en defensa de la Constitució i de la unitat de la nació i, per tant, totes les iniciatives adoptades pel seu govern". Per la seva banda, l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz va negar "rotundament" que existís políticament cap operació Catalunya amb la finalitat de "carregar-se el procés independentista" a través de "mitjans il·lícits". Què diuen la resta de portades d'aquest dijous?
