El cas de l'1-O es viu als jutjats i també als mitjans de comunicació. És un cas pràcticament televisat. Totes les declaracions d'imputats que s'han fet a porta tancada i que s'han pogut conèixer a partir de les fonts judicials just després dels interrogatoris passen ara a un nivell superior. 

A les portes de les declaracions dels nous imputats i en mig de les negociacions de Junts per Catalunya i ERC per formar govern i desencallar la investidura (el moment de la filtració no és mai casualitat), les veus dels membres del Govern i la Mesa del Parlament acatant el 155 o renunciant a la via unilateral s'han servit en una mena de menú a la carta que es pot trobar, sobretot, en mitjans espanyols.

Les filtracions han molestat el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, segons fonts judicials, però això no ha fet que la font, o fonts, filtradora s'hagi fet enrere. Al contrari. Després que els interrogatoris de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras sortissin a la llum per mitjà de La Vanguardia, es va obrir la veda i va començar el degoteig. 

Entre tot el que s'ha filtrat aquesta setmana, el més nou són els missatges de Jordi Sànchez al govern espanyol abans de l'1 d'octubre. La resta, tot el que es pot sentir, s'ha explicat a partir de fonts judicials després dels interrogatoris. Els àudios, això sí, serveixen en safata l'interès dels més morbosos, perquè és obvi que posar veu a les renúncies a la unilateralitat o l'acatament del 155 i sentir el to amb el qual es fa satisfà la curiositat.

En els àudios, recollits per La Vanguardia, es pot sentir Junqueras que assegura que "hi ha recorregut ampli fins i tot en l'àmbit de la Constitució i de les seves possibles interpretacions", alhora que diu que, tot i que "no comparteixo políticament ni jurídica el 155, per posar un exemple", sí que "és evident que el fet que ens presentem a les eleccions o davant l'Audiència quan ens va cridar demostra la nostra actitud en aquest sentit". Va ser la declaració del vicepresident de l'1 de desembre davant el Suprem, en ús de l'últim torn de paraula, a la vista que es va celebrar per decidir si se li concedia la llibertat sota fiança.

Entre les novetats que han deixat al descobert les filtracions dels àudios de les declaracions hi ha els missatges que es va enviar Jordi Sànchez amb representants del govern espanyol abans de l'1 d'octubre. Sànchez va explicar davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena l'11 de gener que "va haver-hi moltes converses, durant aquells dies, algunes amb representants del govern d'Espanya, concretament el 30 de setembre".

A Sànchez i Junqueras van seguir Joaquim Forn, Carme Forcadell, Meritxell Borràs i tota la Mesa del Parlament.

La declaració de Joaquim Forn també es filtra a La Vanguardia, que durant tota la setmana ha ofert una sèrie per capítols del cas 1-O. Forn explica a l'Interrogatori que no es van utilitzar els Mossos per afavorir la celebració del referèndum i que li van traslladar que el coronel de la Guàrdia Civil encarregat de coordinar tant la policia catalana com l'espanyola, Diego Pérez de los Cobos, va deixar penjats els Mossos l'1-O.

El filtrador reparteix joc el segon dia i envia la declaració de Carme Forcadell a Eldiario.es. Va ser l'Interrogatori del 9 de novembre que va costar una nit de la presó a l'aleshores presidenta del Parlament. Forcadell va acatar el 155 i va negar que hi hagués risc de reiteració del delicte. "Precisament perquè hem acatat el 155 la reiteració és impossible". A la gravació es reprodueixen, a banda les respostes de Forcadell, les preguntes del seu advocat, Andreu van den Eynde, la qual cosa ha provocat la queixa del lletrat.

A El Periódico li ha tocat la declaració de Meritxell Borràs. El mateix diari ha tingut accés a les declaracions de tota la Mesa del Parlament. Els periodistes judicials tenen bones fonts i les d'aquest rotatiu en els passadissos dels tribunals estan lligades i ben lligades, fruit d'una feina d'anys. I així s'explica que quan s'obre la veda hi tinguin accés. 

Fa molt ja s'havien filtrat les declaracions del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Però ara han sortit a la llum els vídeos de la declaració a l'Audiència Nacional. L'exclusiva, d'Antena 3 amb Susanna Griso. Tot el que es veu en el vídeo ja ha estat explicat i relatat. La declaració és del 16 d'octubre, el mateix dia que van declarar els Jordis i se'ls va dictar presó. Per a Trapero la Fiscalia també va demanar presó, però la jutgessa va ser més condescendent amb el major.

La primera filtració sobre el cas del procés va ser la del sumari del jutge d'instrucció 13. Es va filtrar íntegrament a alguns mitjans, que el van anar explicant per capítols, també. Com El Nacional. 

Qui filtra?

Aquesta és la gran pregunta. Tot aquest material forma part de dos sumaris i bàsicament serveix per transcriure les declaracions i no sol circular entre les parts -que són els advocats defensors, la Fiscalia i l'acusació popular. A totes les gravacions hi tenen accés, a banda de les parts, el jutge instructor i els secretaris judicials que intervenen en el procés.

És sabut que les fonts filtren allò que més els convé i més si són part. Poques vegades un advocat filtra els àudios o vídeos del seu client si creu que el poden perjudicar. Fins i tot la versió és lleument diferent, quan, després d'una declaració judicial, expliquen el què s'ha dit dins la sala si es compara entre els advocats de la defensa i els de l'acusació.

Les acusacions copsen sempre totes les mirades. Però no sempre son la font. Després que la justícia fes caure Manos Límipias, hi va haver un buit de filtracions de certs sumaris en alguns sectors que els va delatar i després del daltabaix, miren més prim. Però el cert és que les filtracions hi continuen sent. I la feina incansable per aconseguir bones informacions dels periodistes, també. I les fonts no es revelen. Per a un periodista això és sagrat.

La direcció que han pres totes les filtracions ha estat cap mitjans espanyols. Pocs, per no dir cap, mitjans de comunicació catalans i amb sensibilitat sobiranista han rebut res. L'astúcia dels periodistes que busquen material per publicar sobre el que, ara com ara, és el cas de l'any o dels propers anys no s'ha de menystenir. Tothom busca i demana. I qui té les millors fonts i troba el material el publica. I els altres se'n fan ressò. Perquè tots els mitjans, siguin més o menys sobiranistes, acaben reproduint les informacions que es consideren d'interès informatiu. I un clar exemple en són els missatges de Carles Puigdemont a Toni Comín que va enviar el president per Signal i que va reproduir tothom.