Canvi d’època. Un dels principals responsables de la persecució judicial contra l’independentisme fa un pas enrere. És Manuel Marchena, que posa punt final a deu anys presidint la Sala Penal del Tribunal Suprem. Des d’allà, ha condemnat per sedició el Govern de l’1-O i ha desoït obertament la llei d’amnistia. Ara, continuarà com a jutge de l’Alt Tribunal fins que es jubili. El juliol va negar-se a amnistiar la malversació (igual que Pablo Llarena) i la seva negativa a aplicar la norma de l’oblit penal ha fet que Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva continuïn inhabilitats. I ara què? Amb una espècie de fil de continuïtat, el substitueix temporalment el jutge Andrés Martínez Arrieta. Ell mateix és qui es disputa amb la progressista Ana Ferrer la presidència de la Sala Penal. La setmana passada van comparèixer davant la Comissió de Qualificació del CGPJ, però les converses per a la successió avancen lentes. Andrés Martínez Arrieta, a qui li queden dos anys per jubilar-se, agafa el relleu de Marchena cinc anys més tard que els seus camins també s'entrellacessin: havia de presidir el judici del procés arran del nomenament de Marchena com a president del CGPJ, però el pacte entre el PP i el PSOE va acabar descarrilant i, com és sabut, va ser Marchena qui va acabar sent el president del tribunal i ponent de la sentència. Martínez Arrieta va seure a la seva dreta. Tots dos han plantat batalla a l’aplicació plena i efectiva de la llei d’amnistia.
🔎 Dos jutges s’enfronten per substituir Marchena a la Sala Penal del Suprem amb criteris oposats en l’amnistia
📝 Els dos jutges candidats a rellevar Marchena esquiven la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia
Manuel Marchena va arribar a la presidència de la Sala Penal del Tribunal Suprem el setembre del 2014 per rellevar Juan Saavedra, que va abandonar el càrrec després de jubilar-se. A la votació al CGPJ, Marchena va aconseguir dotze dels vint vots i va superar Cándido Conde-Pumpido (l’actual president del Tribunal Constitucional) i Miguel Colmenero (que des del febrer del 2013 és el president de la Junta Electoral Central). Va obtenir els vots dels deu vocals proposats pel PP, de la vocal proposada per CiU i del president del Suprem, Carlos Lesmes. Cinc anys més tard, l’octubre de 2019, Marchena va ser l’únic candidat i va revalidar el seu càrrec amb dinou vots a favor i dos en blanc.
Al llarg del seu mandat com a president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, hi ha dues sentències d’especial impacte. Manuel Marchena és sobretot recordat per tothom perquè va liderar el tribunal que va condemnar els presos polítics pel referèndum de l’1 d’octubre a penes de presó de 9 a 13 anys per sedició. Per justificar-ho, va sostenir que el 2017 hi va haver un “alçament públic i tumultuari” a Catalunya i va donar per “provada l’existència de violència”. Prèviament, Marchena havia sigut el ponent de la sentència contra Francesc Homs pel 9-N: l’Alt Tribunal el va condemnar a un any i un mes d’inhabilitació per desobediència greu.
Un WhatsApp el va deixar a les portes de convertir-se en president del CGPJ
A més, el novembre del 2018, va estar a punt de fer el salt al Consell General del Poder Judicial. El PP i el PSOE van acordar que Marchena presidís el Tribunal Suprem i el CGPJ a canvi de garantir una majoria progressista a l'òrgan de govern dels jutges. El pacte estava tancat, però va descarrilar després que transcendís un WhatsApp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, vantant-se que els populars havien aconseguit “controlar des de la porta del darrere” la Sala Segona de l’Alt Tribunal, l’encarregada dels casos de corrupció, amb una “jugada estupenda”. Això va portar Marchena a renunciar-hi per reivindicar la seva independència i va desencadenar que el PP donés per trencat el pacte. Pedro Sánchez va lamentar haver perdut una “persona de tant prestigi”.
Andrés Martínez Arrieta: el segon jutge de control del CNI que va fer els ulls grossos a les tortures de la Guàrdia Civil
A partir d'ara, mentre el CGPJ no aprovi el relleu, Andrés Martínez Arrieta presidirà la Sala Penal del Suprem. Qui és? Nascut a Logronyo el 1955 i membre de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (la segona en nombre d'afiliats), el desembre del 2017 va substituir Julián Sánchez Melgar (nomenat fiscal general de l’Estat) com al segon jutge de control del Centre Nacional d’Intel·ligència i número dos de Pablo Lucas, que és el primer jutge de control. Són els magistrats encarregats de donar permisos d’intervenir mòbils i ordinadors per casos de gravetat, com en el cas Pegasus. A més, Pablo Lucas competeix ara amb María del Pilar Teso per presidir la Sala Tercera del Suprem (contenciosa administrativa).
Dos casos mediàtics Martínez Arrieta. D’una banda, una de les seves resolucions més polèmiques va ser el 2011: després que l’Audiència de Guipúscoa condemnés a presó els agents de la Guàrdia Civil per tortures als etarres Igor Portu i Martin Sarasola, ell els va absoldre. Més tard, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l’Estat espanyol a indemnitzar-los per danys morals i per no haver investigat les tortures que van rebre. D’altra banda, va ser l’encarregat d’investigar la desaparició de Santiago Corella, un delinqüent conegut com El Nani, i va acabar destapant una màfia policial que va fer-lo desaparèixer en dependències policials el 1983.
Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, va ingressar en la carrera judicial el 1979 i la seva primera destinació va ser el Jutjat de Primera Instància i Instrucció d’Azpeitia (Guipúscoa). Posteriorment, va ser vocal del CGPJ en representació dels jutges de primera instància i instrucció (del 1980 al 1983) i va servir en un jutjat de Móstoles i al Jutjat d’Instrucció Número 11 de Madrid fins que el 1986 es va incorporar a l’Audiència Provincial de Madrid. Dos anys després, el van designar magistrat del gabinet tècnic del Tribunal Suprem i el novembre de 1998 es va convertir en el magistrat més jove a accedir a l’Alt Tribunal en ser nomenat magistrat de la Sala Segona.