"No ens han trucat" es queixava un membre del govern espanyol al passadís del Congrés, mentre Albert Rivera feia l'enèsima petició pública des de l'escó sobre el finançament de l'1-O. Era mitjans de març, i els anhels de Ciudadanos per destronar el Partit Popular insinuaven una poderosa esquerda en el front unitari del 155, que per primer cop es fiscalitzava a sí mateix amb la gestió del procés. A la Moncloa, però, el malestar era creixent, acostumats a un PSOE qui havia renunciat a les temptacions de deixar Mariano Rajoy sol amb la intervenció de la Generalitat, però va cedir per la raison d'État.

I és que a mesura que l'executiu central passa d'assegurar que "no es va destinar ni un euro públic" –durant l'1-O– al matís que "comptablement" no consta, segons de fonts de la Moncloa, Rivera veu l'oportunitat de fer casus belli per les urnes i les paperetes, a costa de colpejar el Partit Popular, per seguir capitalitzant el vot de la dreta espanyola. Per això, van resgistrar la petició de compareixença del ministre Cristóbal Montoro al Congrés, sense esperar que sigui el Tribunal Suprem qui dictamini, entre les proves d'Hisenda i els informes de la Guàrdia Civil, la versió dels fets. 

La qüestió és que els populars respiren el sentiment de la traició, forjants en aquell bipartidisme que no s'atacava en qüestions d'Estat. "Quan volen alguna cosa, ho diuen en privat" comenten fonts del gabinet ministerial sobre el partit del secretari general Pedro Sánchez. De fet, el PSOE va tancar files amb el 155 que inicialment rebutjava, dies després del discurs del Rey. També va evitar reprovar ministres, en una mostra de lleialtat amb la causa nacional. 

Tanmateix, l'amenaça de la fisura planeja ara sobre el PSOE, mentre Rivera actúa com a líder de l'oposició de facto, fiscalitzant la gestió de l'1-O. En menys de 24 hores, els socialistes van passar de rebutjar a la compareixença de Montoro, a obrir-s'hi. És a dir, que mentre dijous la portaveu Margarita Robles apel·lava a la "tranquil·litat i calma" i va acusar els de Rivera "d'utilitzar políticament" un cas que "correspon als tribunals", divendres Pedro Sánchez va afirmar que la seva formació "no tenia cap problema" en fer-lo comparèixer. "Si s'ha de fer, es fa" va reblar.  

Així les coses, no és d'esperar que Sánchez s'enfronti tampoc a Rajoy en un duel fins al final. Tot i que forçada pel context, l'estratègia de comportar-se com a partit d'Estat li ha donat als socialistes els seus fruits per diferenciar-se en l'espectre de l'esquerra, ja que Podemos cau en les enquestes, post-aplicació del 155, que va dur al Tribunal Constitucional. Motius per al rebot no li'n faltarien, però. La Comissió Territorial, que era la contraprestació per acceptar la intervenció de la Generalitat, ha fracassat com a estadi previ a la reforma constitucional, ja que Cs la va abandonar i s'han quedat PP i PSOE sols. 

Davant d'aquest escenari, l'aliança triple que va rebutjar al Senat la creació d'una comissió per investigar les càrregues policials es difumina, mentre Rivera exigeix dimissions si es prova la malversació. Tanmateix, el resultat és perillós per a l'executiu central, perquè la formació taronja ha aconseguit que implícitament quedi confrontat amb els poders de l'Estat. Primer, amb el judicial, perquè el Suprem ja ha requerit informació a Montoro sobre perquè nega la desviació de diner públic, i segon, amb els cossos de Seguretat, perquè Cs defensa la Guàrdia Civil, i burxa amb què a la Moncloa "podrien haver mentit".