El prestigiós diari 'Financial Times' revela el tarannà unilateral de l'Alt Representant de la Unió Europea, Josep Borrell, amb l'equip de treball que sempre l'acompanya. I posa un exemple flagrant amb les properes eleccions municipals i regionals a Veneçuela que se celebraran el 21 de novembre. Així doncs, aquest diari anglès subratlla que Borrell "no ha fet cas als consells del personal sobre la missió electoral de la UE a Veneçuela". I en el seu titular encara és més explícit: "Josep Borrell va ignorar el personal sobre la missió electoral de la UE a Veneçuela".

L'informe del consell adverteix que una missió europea legitimarà el règim del president Nicolás Maduro i "tacarà la reputació de les missions d'observació" electoral del bloc. Però l'Alt Representant no escolta i ja va avançar fa un mes que pensa enviar observadors a les urnes veneçolanes per primera vegada en 15 anys. L'informe, que alerta de la voluntat de Borrell, l'ha elaborat concretament un equip de funcionaris del Servei Europeu d'Acció Exterior, SEAE, enviat al país el passat mes de juliol per avaluar la viabilitat de desplegar monitors electorals i adverteix que "pot ser contrari a la línia política de la UE”.

També s'argumenta el no per les nombroses violacions dels drets humans i restriccions a les llibertats, i conclou que "les condicions mínimes per a l'observació electoral no es compleixen en aquest moment". Cal recordar que Maduro ha estat condemnat internacionalment per abusos generalitzats dels drets humans i repressió política des de que va assumir el càrrec de president de Veneçuela el 2013. A més, també controla la majoria dels mitjans de comunicació, ha assumit els partits polítics, ha empresonat els opositors i ha nomenat aliats al consell electoral. El seu govern espera que unes eleccions reconegudes internacionalment ajudin a salvar les sancions econòmiques.

Però Borrell no topa contra el seu propi equip sinó també amb les Nacions Unides. Darrerament, han presentat proves d’abusos de drets, concloent que el sistema de justícia veneçolà havia jugat un paper important en la repressió estatal per permetre que s’admetessin proves judicials obtingudes mitjançant tortures. Aquestes decisions podrien fer trontollar, encara més, la credibilitat de Borrell que ja comença a fer aigües dins el seu propi terreny.

I també avala els talibans

Darrerament, també cal recordar com Borrell s'ha pronunciat a favor d'apropar-se al nou govern afganès i legitimitzar el terrorisme dels talibans. Així doncs, es va afanyar a reconèixer el diàleg amb els talibans quan aquests van envair Kabul i marca les línies a seguir des d'Europa a partir d'ara: "Compromís amb els talibans", aquesta és la seva voluntat. La justificació de Borrell rau en la necessitat "d'evacuar els nacionals i afganesos" tot i que hi veu també altres objectius.

Un altre aspecte que encara dona més rellevància al reconeixement que fa Borrell dels talibans com a nou govern afganès és el desig d'una "presència conjunta de la Unió Europea a Kabul, coordinada pel Servei Europeu d'Acció Exterior". Ara bé, tot i els propòsits que semblen anar en aquesta direcció, Borrell matisa novament: "Haurem de comprometre’ns amb el nou govern d’Afganistan, cosa que no significa reconeixement". En definitiva, la presència a Kabul es podria traduir, probablement, en forma d'ambaixada.

Fotografia de portada: imatge de recurs de Josep Borrell