El debat entorn de l'amnistia en les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez ha captat l'atenció de la premsa internacional, concretament, la del diari britànic Financial Times que dedica un reportatge a aquest tema titulat "L'espanyol Pedro Sánchez considera el cost de l'amnistia per als separatistes catalans". En aquest reportatge el rotatiu analitza la situació actual de la negociació entre els partits independentistes catalans i Pedro Sánchez (PSOE), basada al voltant d'una possible amnistia que, segons destaquen a l'article, serviria per "perdonar a polítics i manifestants i donaria al president en funcions el suport parlamentari necessari per a mantenir-se en el poder", però també tracta d'avaluar els costos que aquesta decisió podria tenir per al PSOE.

El reportatge comença narrant la història de Max Castellarnau, un dels afectats per les protestes contra la sentència que podria beneficiar-se d'una amnistia. Castellarnau relata la seva experiència, sent detingut de manera violenta pels Mossos d'Esquadra durant les protestes postsentència, amb un agent posant el genoll sobre el seu cap. Malgrat considerar que era víctima d'una trama, va acceptar un acord d'un any i nou mesos de condemna per a evitar la presó. No obstant això, l'article destaca que la situació podria canviar per als polítics i manifestants independentistes, ja que el partit que té els vots per a atorgar la majoria a Sánchez és Junts per Catalunya, un "grup secessionista liderat per Carles Puigdemont", que condiciona el seu suport a Sánchez a l'amnistia. Tal com explica el reportatge, aquesta mesura ha generat un "debat visceral" a Espanya sobre la moralitat, la justícia i la visió de l'Estat.

Per a alguns dels aliats de Sánchez, explica la peça, l'amnistia podria "ajudar a desactivar el conflicte a Catalunya, que ha afectat Espanya durant més d'una dècada, i seria un pas natural després dels indults a nou líders independentistes l'any 2021". "No obstant això, els opositors polítics i fins i tot alguns membres del PSOE argumenten que l'amnistia soscavaria l'estat de dret. En cas que el president en funcions es negui a garantir l'amnistia, s'obriria la possibilitat d'una repetició electoral que seria una incertesa". El corresponsal també inclou al reportatge que Òmnium Cultural ha xifrat en almenys 1.400 persones que es beneficiarien de l'amnistia, incloent-hi condemnats, aquells que esperen judici o han rebut sancions administratives. "La mesura ha generat un intens debat sobre el futur polític d'Espanya i la cerca de solucions al conflicte a Catalunya", afirmen.

"El camí polític d'Espanya en els pròxims anys depèn de si els dos homes aconsegueixen un acord. Però la perspectiva està disparant un debat visceral sobre visions competidores de justícia, moralitat i nació", afirma el rotatiu britànic. Des del Financial Times també expliquen que, per descomptat, un dels grans beneficiats de l'amnistia seria el president a l'exili i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont. "No és cap coincidència que un dels beneficiaris de l'amnistia sigui Puigdemont. Com a membre del Parlament Europeu, va ser president del govern de Catalunya el 2017 i va fugir a Bèlgica per evitar ser arrestat per les autoritats espanyoles. Han intentat processar-lo pel seu paper en el referèndum i la declaració inútil d'independència que va seguir", resa el reportatge.

Per altra banda, el corresponsal del Financial Times també cita al senador d'Esquerra Republicana Joan Queralt, qui va afirmar que "si és una amnistia real, i no una broma, ha de ser àmplia i generosa". Per altra banda, també relaten el cas de Jaume Clotet, qui fou director de comunicació del Govern i ara s'enfronta a un judici acusat de mal ús de fons públics per autoritzar un pagament per establir un lloc web que promovia el referèndum. "L'amnistia no consisteix a renunciar i oblidar, perquè no es va cometre cap crim", citen en paraules de Clotet.