El diari britànic Financial Times, el més influent en matèria econòmica, veu tocat el president espanyol, Pedro Sánchez, pel CatalanGate, i ha analitzat amb diversos especialistes si Espanya va cap a unes eleccions anticipades. Per a un diari com el Financial Times, analitzar aquesta possibilitat ja és tot un missatge als mercats sobre la confiança que mereix el líder socialista. A més al seu entendre també queda qüestionat el diàleg que prometia Sánchez a Catalunya. Segons el rotatiu, el cessament de la fins ara directora del CNI, Paz Esteban, és l'intent de "traçar una línia" amb "la crisi política desencadenada per l'ús de programari espia Pegasus contra el president i les denúncies que desenes de polítics independentistes catalans també van ser atacats". 

Segons el Financial Times, les revelacions d'espionatge a Espanya "minen el suport al fràgil govern en minoria de Sánchez i amenacen d'aturar els avenços cap a un acord polític durable sobre l'estatus de Catalunya, el tema més disputat del país". Al seu entendre, aquest diàleg pot embarrancar a causa de l'espionatge. "L'escàndol amb Pegasus ha afeblit la coalició de govern d'esquerres espanyola en un moment en què el PP, el principal grup de l'oposició, guanya popularitat amb unes valoracions properes a les dels socialistes de Sánchez", afegeix, i insisteix que creixen les tensions en la coalició que dona suport al govern. El diari es planteja si això pot dur a eleccions anticipades. Però el subdirector d'investigació de l'empresa de relacions públiques Teneo, Antonio Barroso, ho desestima amb un argument.  "No hi ha cap incentiu perquè Sánchez vagi a eleccions anticipades amb l'impuls actual del PP a les enquestes", resumeix.

Mentrestant, la majoria de presidents autonòmics del PSOE no es refien del CNI i no li han deixat el mòbil perquè revisi si se'ls ha introduït el programa Pegasus d'espionatge. Segons informa El Confidencial Digital, només han acceptat la revisió el president d'Aragó, Javier Lambán, i el de Castella-la Manxa, Emiliano García Page. El ministeri de la Presidència, encapçalat per Félix Bolaños, va oferir aquesta verificació a tots els aparells, després que va revelar que havien estat espiats el president espanyol, la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el titular d'Interior, Fernando Grande Marlaska. La comprovació la fa el Centre Criptològic Espanyol, que depèn del CNI. Bolaños va anunciar que membres del govern espanyol havien estat espiats, presumiblement pel Marroc, per contrarestar l'escàndol que va provocar que els serveis secrets espanyols haurien fet el mateix amb 65 catalans, segons el Citizen Lab de la Universitat de Toronto. La majoria de presidents del PSOE han optat per reforçar la seguretat de les comunicacions o han fet revisions independents dels telèfons dels alts càrrecs, al marge del CNI.