La desfilada dels representants dels 27 prèvia a la reunió del Consell d'Afers Generals a Brussel·les ha servit per constatar un cop més les reticències que alguns països exposen a incorporar el català, el gallec i l'euskera com a llengües oficials a la UE. Finlàndia i Suècia han reiterat els seus recels, mentre que França, que també ha demanat temps, ha assegurat que no té por que aquesta proposta doni peu a noves reivindicacions al seu territori. La insistència d'aquests països a subratllar els problemes que pot plantejar la mesura reforcen la idea que finalment Espanya haurà de retirar la votació i seguir negociant amb la resta de països, atès que les decisions del Consell s'adopten per unanimitat. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, disposa de dues reunions més per abordar aquest tema abans de la investidura de Pedro Sánchez. L'oficialitat del català a la UE forma part de les negociacions entre PSOE i Junts i en cas de no prosperar representaria un dur revés per a les converses. 

🔴 El català a la Unió Europea i al Congrés, DIRECTE | Reaccions i última hora de l'oficialitat

Finlàndia, en català

Finlàndia venia amb la seva argumentació tan elaborada que fins i tot ha respost en català en ser interrogat sobre el seu parer i unes paraules en castellà. "Soc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE però també hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions. Així és massa aviat per prendre una decisió avui", ha advertit el ministre d'Afers Europeus, Anders Adlercreutz. El ministre ha advertit que és molt important reforçar la diversitat lingüística, però és massa aviat avui per prendre una decisió en aquest tema. 

 

Massa aviat ha estat també la resposta del representant de Suècia, que reclama treballar més la proposta i analitzar els detalls legals i per abordar les repercusions financeres. 

França no té por

La representant de França ha assegurat que el seu país fa costat sempre que tothom utilitzi la seva llengua i que a la reunió d'avui té intenció de preguntar al Consell com s'ha de fer per atendre la petició d'Espanya. En ser interrogada si el seu govern té por que la petició espanyola provoqui també reivindicacions dins del territori francés de llengües com el bretó i el cors, ha assegurat que no. "Mai tindrem por, hi ha un marc constitucional i hi ha un marc jurídic. Ara és important que tothom examini aquesta discussió i que es pensi amb temps com poder fer efectiva la petició de fer servir les llengües regionals", ha afegit.

 

 

La Comissió s'ha espolsat el tema en ser interrogat abans de l'inici de la reunió. El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha deixat clar que no correspon a la Comissió posicionar-se. En ser interrogat sobre el cost econòmic que podia representar la mesura ha assegurat que ho ignorava.