85 vulneracions de drets en protestes independentistes al llarg del 2024. És una de les conclusions a les quals arriba l’informe Diagnóstico del derecho a la protesta elaborat per Defender a quien Defiende a través d’una eina de monitoratge de vulneracions de drets en context de protesta (Red Malla). L’independentisme català és el quart moviment social que va patir més vulneracions de drets l’any passat, darrere del de solidaritat amb Palestina (amb 282), l’ecologisme (amb 249) i la defensa del dret a l’habitatge (amb 235). Entre les vulneracions en protestes de l’independentisme, en destaquen 38 de vinculades a la integritat psicofísica, 28 de repressió judicial, 10 identificacions i 5 detencions. Entre altres episodis, el document menciona les “identificacions i vulneracions a la integritat psicofísica” que es van produir a Barcelona durant la investidura de Salvador Illa i el retorn de Carles Puigdemont el 8 d’agost a causa de les càrregues policials dels Mossos d’Esquadra i, especialment, per l’ús de gasos lacrimògens, cosa que “no és gaire habitual per part del cos policial autonòmic”.
En total, s’han registrat 1.140 vulneracions de drets a l’Estat espanyol en un total de 228 casos sistematitzats recollits en manifestacions, concentracions, accions de desobediència civil, mobilitzacions i expressions de protesta de tota mena. “Hi ha un clar augment de la repressió”, alerta Clara Calderó, de Novact. I les xifres ho demostren: el 2024, es van registrar gairebé les mateixes vulneracions que en els dos anys anteriors junts: 314 el 2022 i 870 el 2023. De fet, les vulneracions del 2024 van multiplicar per 3,5 les del 2022. Les vulneracions engloben detencions, multes, amenaces, censura, afectacions a la integritat psicofísica, identificacions i processaments. Si mirem les dades territorialitzades, més d’un terç de les vulneracions del 2024, un 44%, es van produir a Catalunya (amb 100 casos), seguida de Madrid (amb 41 casos) i del País Valencià (amb 30 casos).
L’informe atribueix l’increment de la vulneració del dret a la protesta a tres fenòmens. D’una banda, la “diversificació de la repressió”, ja que pràcticament tots els moviments socials han augmentat el nombre de mobilitzacions i, en conseqüència, s’han multiplicat les vulneracions. En segon lloc, “l’aparició de nous moviments de protesta”, com els que són contraris a la massificació turística, les mobilitzacions dels agricultors o les protestes que van tenir lloc a València contra el Govern de Carlos Mazón per la gestió de la DANA. Finalment, s’ha detectat un “repunt” d’altres moviments que els últims anys havien agrupat menys vulneracions, com el sindicalisme, l’independentisme basc, l’antiracisme o, de manera “especialment rellevant”, el moviment de solidaritat amb Palestina. A més, s’alerta de l’increment de vulneracions que no tenen origen al cos policial ni judicial: “Ajuntaments i universitats han estat agents repressors mitjançant la censura, la retirada de símbols i les prohibicions d’esdeveniment”, assenyala el document. I adverteix d’un “augment preocupant” de la “vulneració del dret a la protesta per part d’actors privats”, com empreses de seguretat privada, empreses com Desokupa o les fundacions ultracatòliques.
Les identificacions policials han estat les principals vulneracions
I com es concreten les vulneracions? Les més habituals són les identificacions policials per participar en protestes, que representen una de cada tres vulneracions. La segueixen les multes i sancions (amb 218, el 19%) i la repressió judicial (amb 198, el 17%).
- 361 identificacions per part dels cossos i forces policials per participar en una protesta.
- 218 multes i sancions.
- 198 procediments de repressió judicial, que engloba les denúncies interposades contra activistes, les imputacions o processaments i les sentències condemnatòries en processos judicials que van culminar el 2024.
- 148 vulneracions a la integritat psicofísica, en la qual s’inclouen l’ús desproporcionat de la força per part dels agents policials, així com altres maltractaments, amenaces, humiliacions o crema de símbols, o el racisme en les actuacions policials.
- 109 detencions en context de protesta per motius vinculats a l’activisme.
- 54 retencions o restriccions a la llibertat de circulació.
- 24 casos de censura, que s’han duplicat en relació amb el 2023.
- 2 noves infiltracions policials que han estat destapades, que se sumen als 7 casos descoberts el 2023 de policies infiltrats en moviments.
- 25 altres vulneracions, que inclouen l’incompliment de la identificació correcta dels cossos policials, la captura de fotografies i vídeos de persones retingudes, la confiscació de material, els registres o atacs en locals associatius, la burorepressió (l’ús de sancions administratives) o fins i tot la vulneració del dret de vaga.
La reforma de la Llei mordassa és un “acord insuficient”
A la roda de premsa en la qual s’ha presentat l’informe, també s’han expressat dubtes i reticències respecte a la reforma de la Llei Mordassa que s’està tramitant al Congrés. La van acordar el PSOE i Bildu per modificar, especialment, les coses relatives a les faltes de respecte, la desobediència, les devolucions en calent i les bales de goma, i la van registrar conjuntament amb Sumar, ERC i el PNB. El desembre es va tancar el termini d’esmenes. “És un acord insuficient. No tenim gaires esperances d’aconseguir grans millores”, ha reconegut Sara López, de No Somos Delito i Comisión Legal Sol. Preguntada per aquesta qüestió, ha reprovat que el text introdueix “conceptes jurídics indeterminats i vagues” i ha lamentat que els partits no hagin acceptat “delimitar els marges” de la desobediència i de la negativa a identificar-se, que continuen sent un “calaix de sastre”.
Sobre l’eliminació de les bales de goma, ha criticat que no hi hagi un calendari i que no es reguli la participació d’experts de la societat civil ni cap mecanisme de control parlamentari. En relació amb les devolucions en calent, reconeix que s’ha introduït una “mínima garantia” que es revisin sol·licituds de protecció internacional, però lamenta que el text “s’oblida” del dret a l’assistència lletrada, la possibilitat de recórrer les devolucions o la regulació de l’ús de la força a la frontera. “Hi ha un munt de temes que creiem que són importants que queden exclosos”, ha recalcat.
“Es continua fent servir Pegasus?”
L’informe també posa l’accent en l’espionatge amb Pegasus, un programari “incontrolable” que “pot convertir un telèfon mòbil en un dispositiu de vigilància les 24 hores del dia de manera totalment secreta” i que s’ha acreditat que va ser emprat per espiar 65 persones vinculades amb l’independentisme. El document lamenta que l’any passat va transcórrer amb “més preguntes que respostes sobre l’autoria i responsabilitat de l’espionatge” i amb investigacions i querelles que “van xocar” amb la “nul·la col·laboració” del govern espanyol i el “silenci” d’NSO Group, l’empresa israeliana creadora del programari. “Es continua fent servir Pegasus?”, es pregunta.
“Aquesta manca de transparència recorda que tot allò que no es pot conèixer ni fiscalitzar és, per definició, susceptible d’abús”, afegeix. I denuncia que la normativa espanyola presenta “buits legals que faciliten l’ús d’aquest tipus de programari espia sense una supervisió adequada”. Concretament, al·ludeix a la Llei sobre el control judicial previ del CNI i la Llei de secrets oficials. Les reformes d’ambdues lleis, impulsades pel PNB, s’estan tramitant al Congrés, però continuen paralitzades pel PSOE.