El fiscal del judici de l'1-O Javier Zaragoza s'ha vist obligat a presentar la renúncia "irrevocable" al càrrec de delegat de la fiscal general per a la lluita contra el tràfic de drogues, que li va atorgar Dolores Delgado el passat 15 de febrer, davant la forta contestació interna que aquesta actuació ha generat, segons informa El Español.

La delegació que va fer la fiscal general, exministra del PSOE, ha estat a més recorreguda per la majoritària Associació de Fiscals davant del Tribunal Suprem.

Segons les mateixes fonts, a la carrera judicial cada vegada són més generalitzades les crítiques a Dolores Delgado per una política de nomenaments consistent en "col·locar als seus amics" en llocs de confiança, i buidant simultàniament de facultats els qui no considera del seu cercle.

Javier Zaragoza afirma en la carta de renúncia que quan la fiscal general li va proposar la delegació en el Camp de Gibraltar "la vaig acceptar amb el convenciment que, lluny de generar polèmica, podria exercir amb esperit constructiu i integrador les feines de reforç que m'eren encomanades, sempre amb l'exclusiu propòsit de col·laborar lleialment amb els òrgans del ministeri fiscal encarregats d'aquestes feines i contribuir a millorar la qualitat de la resposta legal davant el problema que representa el narcotràfic organitzat al Camp de Gibraltar".

"Fa escassos dies", afegeix, "he conegut que l'Associació de Fiscals ha anunciat la seva intenció de recórrer el decret [de delegació signat per Dolores Delgado] davant la jurisdicció contenciosa administrativa. És evident que dur als tribunals el meu nomenament, amb l'inconvenient afegit de col·locar sota el focus no només l'estructura i funcionament intern del Ministeri Públic, sinó també, pel que fa a mi, una trajectòria professional de 40 anys al servei del ministeri fiscal en responsabilitats especialment rellevants, no és el millor escenari per poder exercir amb eficàcia la comesa que m'ha estat encarregada".

"Crec sincerament que, en aquestes circumstàncies, amb un nomenament qüestionat internament i recorregut davant els tribunals, complir amb aquesta digníssima funció ens sembla una tasca especialment complicada", afegeix.

Javier Zaragoza va assegurar el 2019 al setmanari marroquí L'Observateur de Maroc et d'Afrique que el procés català i el referèndum del primer d'octubre del 2017 ha estat més perjudicial que l'intent de cop d'estat que va perpetrar la Guàrdia Civil encapçalat pel tinent coronel Antonio Tejero el 23 de febrer del 1981.

Davant de la pregunta de si existeixen similituds i diferències entre el referèndum que va portar a la proclamació de la independència de Catalunya i l'intent de cop d'estat militar de l'any 81, el fiscal va manifestar que els efectes han estat pitjors en el cas del procés català: "El 1981, després de l'intent colpista la democràcia va sortir enfortida; en el cas català, hi ha efectes devastadors".

A més, Zaragoza va tractar de justificar que hi va haver violència en el procés -sí que n'hi va haver clarament el 23-F, amb agents de la Guàrdia Civil disparant les armes al Congrés dels Diputats- encara que la sentència no li ha donat la raó, en descartar que hi hagués delicte de rebel·lió: "En el concepte de violència s'hi inclou no només la violència física, sinó també la violència compulsiva o intimidatòria". I va afegir: "Perquè existeixi el delicte de rebel·lió no és necessari que s'utilitzin armes, es faci servir força armada o es cometin actes de violència greu, perquè la concurrència d'aquestes circumstàncies determina un agreujament dels fets".