El fiscal Cadena: "No s'han vulnerat drets fonamentals als polítics catalans"

Primera escena. El fiscal del Tribunal Suprem Fidel Cadena, que va participar en el judici contra els independentistes catalans, ha iniciat la sessió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per debatre les prejudicials del jutge Pablo Llarena, que demana aclarir les competències de les Ordres de Detenció i Entrega (ODE) a Europa i així detenir els exiliats catalans. “El Tribunal Suprem és l’autoritat màxima no sé com no es pot dir més clar”, ha afirmat Cadena, que ha recordat que en la sentència del 2019, en la condemna als líders socials i polítics  independentistes, el Suprem ho va sostenir. “El Diplocat, les embaixades a l’estranger, el cens a l’estranger del referèndum il·legal són proves clares  que la causa havia de ser assumida pel Suprem. Són comportaments de persones aforades de Catalunya fora d’Espanya”, ha afirmat Cadena, a qui el president li ha demanat de parlar més a poc a poc (a petició dels traductors). Cadena, acompanyat de Consuelo Madrigal, s’ha mostrat en contra del criteri dels tribunals belgues, de no entregar el conseller de Cultura Lluís Puig, el gener de 2021, en considerar que   no es garantirien els seus drets. “És il·lògic i absurd que un país executor controli el que li demani el país emissor”, ha conclòs Cadena, referint-se als tribunals belgues. També ha assegurat que l’informe recollit pel Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de Nacions Unides “no aporta cap dada objectiva” sobre vulneració de drets als independentistes catalans.

La sessió a la gran sala del TJUE ha començat ben puntual, passats deu minuts de les nou del matí, on primer s’han llegit resolucions anteriors. El tribunal europeu, que abans de la covid-19 rebia unes 20.000 visites,  ha tornat a permetre el públic, i avui en la causa dels exiliats,  hi havia uns visitants de Salamanca.  Els advocats dels exiliats de Junts, ERC i la CUP, que han coordinat les seves intervencions, han arribat junts. El seu posicionament és que El Tribunal Suprem no defensa drets humans i no hauria de jutjar els líders catalans, sinó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 Confiança

Cadena ha resumit la seva intervenció en quatre punts: La competència jurisdiccional és dels jutges, i ho han aclarit el Suprem i el Tribunal Constitucional (TC); les normes de Dret “són explícites”; Bèlgica no pot controlar Espanya en les ordres; no s’han vulnerat drets fonamentals, ja que el grup de l’ONU parlen “en futur”, i finalment que l’ordre d’entrega és “la pedra angular” de la justícia europea i la confiança entre estats membres.

La segona en intervenir ha estat l’advocada de Vox, Marta Castro, que  ha insistit que és “obligat” el compliment de les ordres de detenció i entrega a Europa, i que la denegació és “l’excepció”. També ha reiterat que en el "risc real" de vulneració de drets, cal que sigui "concreta i real", i en el cas dels exiliats catalans, no  està provat amb el grup de treball de l'ONU, que l'ha qualificat que són "opinions i no són informes".