La divisió a la Fiscalia General de l’Estat (FGE) per l’aplicació de l’amnistia és latent. Una evidència és que ha estat la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, i no la fiscal Anticorrupció del cas, qui ha signat la petició d’amnistia per al director de l’Oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimarts. L’Audiència de Barcelona va aprovar l’amnistia per a Alay aquest dilluns, després de demanar-ho el seu advocat, Gonzalo Boye, i amb el vistiplau de la Fiscalia. L’escrit de la fiscal en cap de Barcelona és del 19 de juliol passat, i per ara, la Fiscalia no ha aclarit el motiu d'aquest canvi. Cal recordar que el fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, va ser un dels 17 integrants de la Junta de Fiscals que va votar en contra d’aplicar l’amnistia del procés, posició que va ser superada per 19 vots i que va avalar l’informe del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a amnistiar fins i tot el delicte de malversació de l’1-O.
En l’escrit d’acusació, la fiscal Teresa Duerto demanava per a Josep Lluís Alay tres anys de presó i 17 d'inhabilitació pel delicte de malversació. En concret, acusava Alay d’haver pagat amb fons públics un viatge a Nova Caledònia en qualitat d'observador el 2018, en el marc del referèndum d'autodeterminació que s'hi va celebrar. La fiscal sostenia que era una invitació a títol personal, i no pas en nom del president Puigdemont, i a més de la pena de presó sol·licitava que tornés a la Generalitat els 4.732 euros del cost del viatge. La defensa sempre ha mantingut que Alay va anar-hi en nom del president, i que fins i tot, el viatge va ser autoritzat per la Generalitat.
Rebuig sense aclarir
Quan un fiscal no està d’acord amb una decisió del seu superior jeràrquic, ho especifica en l’escrit que presenta al jutjat o demana ser substituït, com van fer els quatre fiscals del Tribunal Suprem contra l’amnistia als líders independentistes catalans. Per aclarir l'exclusió de la fiscal de la causa d’Alay en l'informe d'amnistia, la Fiscalia de Barcelona ha derivat aquest diari a preguntar-ho a Anticorrupció, que no ha respost.
La malversació, amnistiada
En la petició d’amnistia d’Alay, la fiscal en cap de Barcelona reprodueix l’escrit d’acusació, i de forma asèptica sosté que la seva actuació “estava vinculada directament o indirectament tant al procés independentista català com als líders d’aquest procés”. Per tot això, Pujal hi afegeix que els fets pels quals s’acusa Alay “té encaix” a la llei d’amnistia perquè “aquests actes, desenvolupats en el marc temporal determinat per la norma orgànica d’amnistia, van estar vinculats tant al procés independentista de Catalunya com al seu líder o major autoritat, i va ser realitzat per qui en aquell moment de forma manifesta i constatada desenvolupava per a aquest últim, funcions d’assistència col·laboració, assessorament i representació quant a responsable de la seva oficina”.
En l’escrit, la fiscal en cap de Barcelona res diu del delicte de malversació. És la secció 5a de l’Audiència de Barcelona -formada pels magistrats José María Assalit, Rosa Fernández i Pablo Huerta- qui afirma que la malversació imputada a Alay és amnistiable. En concret, fa referència a la resolució de la sala d’apel·lacions del TSJC que va aprovar l’amnistia de l’exconseller Miquel Buch i de l’agent dels Mossos Lluís Escolà, en assegurar que no es va enriquir, excepció que marca la llei per no aplicar l’amnistia. La secció 5a deixa clar que la llei d’amnistia inclou el delicte de malversació, sempre i quan sigui per impulsar la independència de Catalunya i que no hi hagi cap enriquiment patrimonial personal. “Una altra interpretació deixaria sense contingut l'amnistia en els casos de malversació de cabals públics no deduint-se del tenor de la llei una exclusió general”, indica la sala d’apel·lacions del TSJC, reproduïda per l’Audiència de Barcelona, que conclou: “Per tant, procedeix l'amnistia total dels actes constitutius dels delictes pels quals s'acusa Josep Lluís Alay.”