L'Audiència Provincial de Madrid va condemnar el passat mes de març el director de Periodista Digital, Alfonso Rojo, per vulnerar el dret a l'honor de l'advocat Gonzalo Boye. L’Audiència va considerar que Rojo havia sobrepassat els límits de la llibertat d’expressió titllant repetidament l’advocat de “gentussa”, “etarra”, “element criminal”, “advocat de cocomocho”, “impresentable perillós” o “brut carceller”, entre altres qualificatius. No obstant, el director de Periodista Digital va recórrer la sentència i el fiscal del Tribunal Suprem José Miguel de la Rosa Cortina li ha donat la raó i ha assenyalat l'activitat pública de l'advocat i, en particular, la vinculació amb la defensa dels líders del procés independentista com a argument per fer prevaldre la llibertat d'expressió per damunt del dret de Boye a l'honor i a la pròpia imatge.
En el seu escrit, amb data del 21 de desembre, el fiscal argumenta que tot i que les expressions utilitzades contra el lletrat poden ser feridores i molestes, “el Sr. Boye no és un simple advocat”. “Moltes de les causes en què intervé es caracteritzen per ser extremadament polèmiques i generar debats d’alta tensió política, com, per exemple, el procediment contra el Sr. Puigdemont”. En aquest punt, per argumentar que la seva actuació va més enllà de la d'un advocat, afirma que es va presentar com a candidat per Junts a les eleccions europees, en referència al fet que va substituir de manera provisional el nom de Puigdemont fins que es va confirmar que els polítics exiliats podien concórrer a la llista a les eleccions europees. "És a dir, ha actuat com a polític", sentencia.
Al llarg de l'escrit el fiscal argumenta que bona part dels articles denunciats s'emmarquen en un context de tensió arran del procés independentista, que descriu com una situació política i de conflicte, davant de la qual, assegura, la jurisprudència del Suprem permet considerar la llibertat d'expressió per damunt del dret a l'honor. Entre aquests episodis d'alta tensió, el fiscal assenyala la demanda de Boye contra el jutge del Suprem Pablo Llarena a Bèlgica.
Fiscal polèmic
El fiscal José Miguel de la Rosa és un vell conegut de l’independentisme. Va desencadenar la polèmica l’octubre del 2017 quan va anomenar com "Más dura será la caída" el document sobre les querelles contra els líders independentistes que la Fiscalia va enviar a la premsa i que va llegir l’aleshores fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza.
Amb aquest escrit sobre Boye respon al recurs que va presentar Alfonso Rojo després que ell i el seu mitjà van ser condemnats per l’Audiència Provincial a indemnitzar amb 5.000 euros l'advocat per intromissió il·legítima al seu honor i a la pròpia imatge. Prèviament, un jutjat de Madrid l’havia absolt en primera instància. La condemna de l'Audiència obligava a publicar al web del diari i a les xarxes la sentència. L’Audiència va considerar que les reiterades desqualificacions contra Boye superaven els límits de la llibertat d’expressió.
Advocat de 'cocomocho'
El fiscal, però, rebutja aquesta valoració i argumenta que algunes de les expressions que l’Audiència considera injurioses no tenen connotacions lesives per al dret a l’honor. “L’expressió advocat de cocomocho s’està referint a la seva condició d’advocat del Sr. Puigdemont, al qual se li va aplicar aquest malnom (cocomocho) en diversos mitjans de comunicació. Si l’expressió es considera insultant, ho deu ser per al Sr. Puigdemont, no per al demandant”, argumenta el fiscal De la Rosa.
L'escrit considera que “és molt reduïda” la càrrega ofensiva de qualificatius com “personatge tan escassament recomanable”, “sinistre” o “de per si esgarrifós”. Pel que fa a expressions com “impresentable perillós”, “element tan criminal”, “gentussa”, “marruller”, “brut i immoral carceller”, argumenta que no tenen prou entitat per fonamentar una condemna atès que les dirigeix un periodista a un personatge públic que actua com a advocat en causes polèmiques i mediàtiques, que s'ha situat en el primer pla de l'actualitat de manera voluntària i que "ha arribat a exercir com a polític", a més d'haver estat condemnat per col·laboració amb banda armada. Això obliga, a parer del fiscal, a contextualitzar-les en “un àmbit de crítica política i dins d'allò que el Tribunal Suprem ha considerat com a contextos de contesa i conflicte”. Davant d'aquests contextos, afegeix, “la jurisprudència admet que es reforci la prevalença de la llibertat d’expressió respecte del dret a l’honor”.
Actuació contra Llarena
Després d'insistir que “les expressions usades s’han d’emmarcar en un context de forta tensió i conflicte”, recorda que Boye, entre altres actuacions processals polèmiques, “va ser l’impulsor de la demanda contra el magistrat Pablo Llarena davant dels tribunals de Bèlgica, amb motiu de l’actuació d’aquest com a instructor a la causa del procés”. “El context del procés independentista català, present en un gran nombre dels articles als quals fa referència aquesta causa, ha estat qualificat de tensió”, reitera.
Pel que fa als qualificatius d’etarra i exetarra considera que “per més que li resulti perjudicial i dolorós” i per més que ja hagi complert condemna, estan emparats pel dret fonamental a la llibertat d’informació, atès que va ser condemnat pel segrest d’Emiliano Revilla, dut a terme per la banda terrorista. Seria diferent, afegeix de nou, en cas que després de complir la condemna no tingués projecció pública. “En tal escenari, airejar als mitjans de comunicació una condemna penal ja complida podria lesionar el seu dret a l’honor”, rebla. Però aquest no és el cas, considera, atès que Boye “ha assumit voluntàriament un indiscutible protagonisme en successos d’interès públic”.