“Actualment, els autors del discurs d’odi no són grups extremistes, com inicialment analitzàvem amb els Mossos d’Esquadra, sinó que la majoria són persones normals amb prejudicis, que alimenten les xarxes socials amb faules i escombraries tòxiques. Cal lluitar contra aquest microracisme, microtransfòbia i tots els atacs a persones vulnerables perquè està en joc la convivència i la qualitat del sistema democràtic.” Així de clar s’ha expressat Miguel Ángel Aguilar García, fiscal coordinador de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l’Estat, creada el maig del 2023, en la jornada Abordatge institucional contra els delictes d'odi i discriminació, que s’ha celebrat aquest divendres al Centre d’Estudis Jurídics i Formació especialitzada (CEJFE), del Departament de Justícia, a Barcelona.
L’augment dels delictes a les xarxes socials i comesos per menors també ha estat constatat a la Unitat de Delictes d’Odi. “Hi ha un increment de casos d’assetjament escolar a les xarxes socials i tenen un impacte molt important a la víctima, ja que tothom ho veu a internet”, ha afirmat Aguilar, que ha insistit en el fet que cal invertir més en recursos per als professionals de Justícia, i també en educació en valors en els centres educatius.
A més a més, ha ratificat que, en el context actual, hi ha un increment de discursos d'odi contra musulmans, jueus i contra persones LGTBI+, tal com s'ha alertat recentment de la Unió Europea.
Els discursos d’odi a Internet
En aquest sentit, Encarna Bodelón González, directora del CEJFE, ha destacat els resultats de les darreres enquestes en les quals els joves justifiquen més comportaments masclistes, i a les xarxes socials. Per la seva part, Neus Pujal Sánchez, fiscal en cap de la Fiscalia de Barcelona, ha assegurat: “Des de la Fiscalia vetllarem pels més vulnerables i hem de protegir l’interès social.” En la jornada, també ha intervingut Xavier Audina Nadal, sotsinspector responsable de la Unitat Central de Delictes d’Odi i Discriminació del Cos de Mossos d’Esquadra.
Preguntat per la frontera entre la llibertat d’expressió i el delicte d’odi, el fiscal Aguilar ha destacat que “mentir a Internet no és delicte, però genera comportaments agressius”, a més d’afegir, que no tots aquests comportaments han de ser delicte, i que també poden ser sancionats administrativament, com de forma pionera recull la llei catalana 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació.
Exportar el model català a l’Estat
Precisament, el fiscal Aguilar ha explicat el pla d’actuació de la unitat 2023-2027, on ja aplica el model pioner que ell va iniciar a Barcelona el 2009 (va ser el primer fiscal especialitzat en delictes d’Odi) a tot l’Estat espanyol, amb la coordinació i el principi d’unitat, com a pilars. Actualment, hi ha 50 fiscals especialitzats en delictes d’Odi a tot l’Estat, d’àmbit provincial, i ara vol que es creï la figura d’àmbit autonòmic, a més de mantenir el contacte directe amb els cossos policials i amb les entitats de drets humans i de col·lectius. La llei espanyola 15/2022, integral per a la igualtat de tracte, és el marc d’actuació. Aguilar ha exposat que la llei protegeix els col·lectius vulnerables, tot i que es fa difícil decidir aquest concepte en la discriminació per nació o per ideologia.
Perseguir discursos humiliants
En la jornada, Miguel Ángel Aguilar ha exposat les tres prioritats de la unitat de Delictes d’Odi que s’implantaran a tot el territori. La primera és que la Fiscalia perseguirà “els insults que causin humiliació pública perquè afecta a la dignitat de la persona”. És a dir, fins ara aquestes actuacions eren qualificades d’injúries i la majoria eren arxivades, i en els casos amb repercussió, la Fiscalia acusarà pel delicte de tracte degradant contra la integritat moral (art.173.1 del Codi Penal), castigat de 6 mesos a 2 anys de presó. Per aquest delicte -ha afegit- ja acusa l’actual fiscal de Delictes d'Odi de Barcelona, Marta Gloria López Catalá, que en la jornada també ha explicat els cinc principals tipus delictius per perseguir el discurs d’Odi. L’article 510 del Codi Penal, amb penes d’1 a 4 anys de presó, castiga el foment i la incitació a l'odi, discriminació o violència contra col·lectius vulnerables. I també es pot aplicar com a agreujant en tots els delictes, com ara el de lesions.
La segona prioritat és que no quedi impune el discurs d’Odi a les xarxes socials. Aguilar ha insistit que aquestes “faules i discursos escombraries” també poden ser sancionats, o altres actuacions. A més, ha assegurat que les empreses titulars de les aplicacions responen cada cop millor per retirar aquests continguts d'internet, i que és una mesura cautelar que el fiscal ha de demanar sempre. En aquest sentit, ha exposat que una mesura també pionera a Catalunya és que els acusats acceptin fer programes d’igualtat, que realitza la Generalitat, i ha assegurat que “dona bons resultats”.
La víctima, al centre
Finalment, la tercera prioritat és que “les víctimes estan al centre del procés, sense simplificar garanties, ni el principi de legalitat”, ha manifestat Aguilar. A més, ha apostat per “un diàleg amb les entitats, que són el termòmetre de la societat”, així com “fer investigacions sense cosmètica, i no només amb la declaració de víctima i acusat”. I, a fomentar les conformitats.
Pel que fa a les víctimes, el fiscal Aguilar ha declarat que “no cal dubtar de la víctima si triga temps a denunciar” perquè cal respectar els seus processos de recuperació i empoderament, com ja reconeixen els tribunals a les víctimes de violència de gènere. I ha conclòs que “tota víctima ha de ser indemnitzada perquè tots els delictes d’odi afecten la dignitat de les persones”.
Racisme i l’orientació sexual
En la darrera memòria de la Fiscalia General de l’Estat, s’indica que la Fiscalia de Delictes d’Odi va obrir 511 diligències d’investigació el 2023, enfront de les 166 de l’any anterior. El principal motiu de discriminació és el racisme (138 casos), seguits per la nacionalitat (130) i l’orientació sexual (90), i en el 37% dels casos es va cometre a Internet.
Pel que fa a la Fiscalia de la demarcació de Barcelona, va iniciar la investigació de 23 nous casos l’any passat i va presentar 43 escrits d’acusació. Pel que fa a la motivació, la ideologia, que liderava els casos per l’enfrontament entre espanyolistes i independentistes, ha reculat, tot i que hi ha casos pendents de jutjar. Ara, hi domina la discriminació per orientació sexual (17 casos) i l’origen nacional (14).
