Pas previ. La Fiscalia ha demanat que el govern espanyol "autoritzi" l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, a poder revelar les accions del centre amb el programari Pegasus abans de ser interrogada com a investigada per l’espionatge a l’exeurodiputat d’ERC, Jordi Solé, a través del seu mòbil. Per què? Perquè la llei de regulació del CNI ordena el deure de guardar secret professional als seus treballadors i excàrrecs i, per tant, no poden "explicar o aportar" informació sobre qualsevol tasca del centre, sota l'amenaça de ser denunciats penalment. La secció 7a de l’Audiència de Barcelona va ordenar, el febrer passat, que Esteban havia de declarar “sense demora” com a imputada en el cas del republicà. Davant aquesta obligació, el fiscal del servei de delictes informàtics, Roberto Valverde, fa ara aquesta petició a la magistrada que investiga el cas de Solé, la titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, abans que la citi com a investigada, acusada del delicte de revelació de secrets.
En l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat, el fiscal recorda que la llei precisa que "no només constitueixen informació classificada amb el grau de secret les activitats, mitjans i procediments del CNI, sinó també totes les informacions o dades que puguin conduir indirectament al coneixement de les activitats, estructura interna i bases i centres de dades" del CNI. Abans de complir l'ordre de l'Audiència, la magistrada Maria Antònia Coscollola va demanar el parer del fiscal sobre la imputació de l’exdirectora del CNI, i ara haurà de decidir si demana el suplicatori al Consell de Ministres perquè Paz Esteban pugui parlar sense traves o s'acollirà a l'obligat secret professional.
Indicis contra el CNI
L’advocat del republicà, Andreu Van den Eynde, també ha fet aquesta petició perquè la magistrada enviï un suplicatori al Consell de Ministres perquè autoritzi Esteban a revelar dades sobre l’espionatge amb Pegasus. En el cas de Solé, el Consell de Ministres va afirmar al jutjat que el CNI no l’havia espiat pas entre l’11 i el 27 de juny de 2020, malgrat que tenia en el seu mòbil els mateixos rastres que els trobats en el cas del president Pere Aragonès, al qual el CNI va admetre que havia espiat, juntament amb d’altres 18 persones relacionades amb l’independentisme català. L’Audiència de Barcelona va resoldre que hi havia prou indicis per sospitar del CNI en el cas de Solé en coincidir amb el cas d’Aragonès: temporalment, el mecanisme d'infecció pel malwere (SMS) i el domini utilitzat (statsupplier.com).
Segona declaració pendent
L’advocat d’ERC també va aconseguir que l’Audiència de Barcelona (en aquest cas, la secció 3a) ordenés que calia interrogar com a investigada l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, en el cas dels diputats republicans al Parlament i l’Eurocambra Josep Maria Jové i Diana Riba, que investiga la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona. En aquest cas, Van den Eynde també ha demanat a la magistrada Eva Moltó que elevi un suplicatori al Consell de Ministres perquè permeti parlar a Esteban sense restriccions. L’òrgan del govern espanyol també va negar que el CNI espiés Jové i Riba, malgrat patir un sistema similar al d'Aragonès i sortir els seus noms en la investigació CatalanGate, amb unes 65 persones de l'independentisme espiades, segons Citizen Lab.
Fins ara, l’exdirectora del CNI només havia estat imputada pel jutge que investiga l’espionatge al president Pere Aragonès, el titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García. L’exdirectora del CNI va declarar per videoconferència des de Madrid i defensada per quatre lletrats de l’Advocacia de l’Estat. Esteban va informar que no se l’havia eximit del deure de secret, com fixa la llei 11/2002 i, per tant, no podia desvelar res sobre l’espionatge a l’independentisme català, i en concret sobre Pere Aragonès. En aquest cas, la causa està avançada i el jutge ha de resoldre si s'ha d'incloure com a investigats directius de NSO, l'empresa propietària de Pegasus, com ara s'ha ordenat en la causa sobre l'espionatge al mateix Andreu Van den Eynde, que impulsa Irídia.