Més judicis. La fiscalia demana que es condemni l’exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega a pagar una multa de 30.000 euros per un delicte de trencament de condemna, en considerar que no va complir la inhabilitació per la qual va ser condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver organitzat la consulta del 9-N del 2014, amb el govern d’Artur Mas. Ortega sempre ha negat que incomplís la sanció davant de la titular del jutjat d’instrucció 15 que ha realitzat la investigació, arran d'una alerta del mateix alt tribunal català. Ara l'exvicepresidenta ha de presentar el seu escrit de defensa i després serà jutjada en un jutjat penal de Barcelona.

En l’escrit d’acusació, fet públic avui, el fiscal exposa que el 23 de gener de 2019 Joana Ortega va ser condemnada per un delicte de desobediència a una pena de multa i d'inhabilitació per a càrrec públic en els àmbits local, autonòmic i estatal i funcions de govern durant nou mesos, en fer-se ferma la sentència que en primera instància va dictar el TSJC, el 2016. En l’execució de la condemna es va indicar que la inhabilitació seria entre el 21 de gener i el 10 d’octubre del 2019. Hi afegeix que Ortega, “sent coneixedora de la condemna i dels termes concrets amb evident ànim d’incomplir-la”, des del 17 de maig fins al 8 d’octubre del 2019 va assumir el càrrec d’assessora en projectes transversals del Departament d’Empresa i Coneixement, realitzant activitats directament connectades amb el gabinet d’aquest departament. I també indica que la retribució era d’un lloc de treball de funcionari de nivell A, i va percebre uns ingressos bruts totals de 32.110 euros. Per tot això considera que és autora d’un delicte de trencament de condemna, i demana que sigui condemnada a pagar una multa de 20 mesos amb una quota diària de 50 euros. És a dir, un total de 30.000 euros.

Defensa

El  juliol del 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar definitivament per extingides les responsabilitats penals de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicecepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau per haver convocat la consulta sobiranista del 9-N del 2014, un cop complerta la inhabilitació i abonades les multes. El Tribunal Suprem va rebaixar el desembre del 2018 a un any i un mes d’inhabilitació la condemna de dos anys que el TSJC havia imposat a Mas, mentre que a l’exvicepresidenta Ortega l'hi va rebaixar d’un any i nou mesos a nou mesos i a l’exconsellera Rigau, d’un any i mig a sis mesos per haver organitzat el 9-N. L’alt tribunal va mantenir les multes que va imposar el TSJC, en concret 36.000 euros per a Mas, 30.000 per a Ortega i 24.000 per a Rigau, finalment pagades per la Caixa de Solidaritat, igual que les reclamacions fetes pel Tribunal de Comptes, i ara recorregudes en contra al Suprem.

Abans, el febrer del 2020, el TSJC va deixar aturat el rellotge de la inhabilitació d'Ortega, en considerar que no podia haver treballat d’assessora del Departament d’Empresa, una feina que el TSJC va qualificar de “generosament retribuïda”, en haver cobrat 32.110 euros bruts entre el maig i l’octubre passat. Per això, va sostenir que era una “burla” al càstig imposat. En la declaració al jutjat, el febrer del 2020, l’exvicepresidenta, defensada pel penalista Miguel Capuz, va declarar a la jutgessa que el TSJC no li va comunicar “mai” la liquidació de la condemna, quan aquesta va ser ferma amb la rebaixa de la penal fixada pel Suprem. Aquest certificat, segons la defensa, és obligat en els casos de restriccions de drets, com el d’Ortega. També va detallar que el seu càstig explícitament era d’inhabilitació “especial” i no pas absoluta, i en la resolució s'hi detalla inhabilitació per a "càrrecs públics electes (que es voten) locals, autonòmics i estatals", i per a “càrrecs de govern autonòmics i estatals”. El mateix que es va imposar a l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, que va complir la condemna la primera, i el president Artur Mas, que la va complir el 23 de febrer de 2020.

En la seva declaració, Ortega va assegurar a la magistrada que “mai” va fer un trencament de la condemna, ja que en la feina a Empresa “no exercia funcions de govern”, i ni tan sols podia disposar de partides de diners ni fer nomenaments. La seva defensa també va indicar que el seu nomenament va ser públic i publicat al DOGC, i aportarà al jutjat dos informes jurídics –del gabinet jurídic i de l’àrea de Funció Pública de la Generalitat–, els quals avalaven que la seva contractació com a assessora no suposava un trencament de la condemna.

 

Política

L’abril passat, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega va anunciar que no presidirà el PDeCAT. Després que diverses veus l'apuntessin com a possible candidata de l'espai postconvergent, ella mateixa ha anunciat en una piulada que "no assumirà cap lloc de responsabilitat al partit". "Després de força dies en què s’ha parlat de la meva possible aspiració a presidir el PDECat, vull fer saber que seguiré propera al projecte que representa, però no assumiré ni ocuparé cap lloc de responsabilitat estructural al partit", va explicar la també exdirigent d'Unió a través del seu compte de Twitter.