La Fiscalia recorrerà la interlocutòria de processament del president a l'exili, Carles Puigdemont i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, per incloure-hi el nou delicte de desordres públics agreujats, que va entrar en vigor amb la reforma del Codi Penal pactada entre republicans i el govern espanyol. Segons avança aquest dimarts El Español, el fiscal general de l'Estat, Álvaro García, ha donat llum verda als quatre fiscals de la Sala del Tribunal Suprem perquè demanin al jutge Pablo Llarena que aposti per les tesis acusatòries més severes. Per a Puigdemont, el Ministeri Públic demana processar-lo per un delicte de malversació greu, que pot implicar fins als 12 anys de presó, a més del delicte de desordres públics agreujats (amb pena de presó i inhabilitació de tres a cinc anys) en substitució del de sedició, que ha quedat derogat. A Junqueras li volen atribuir els mateixos delictes, el que comportaria mantenir-li la inhabilitació durant una llarga temporada.
La Fiscalia vol processar Puigdemont i Junqueras per desordres públics
Els fiscals Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno i Fidel Cadena recorreran la interlocutòria de processament contra els polítics independentistes condemnats pel referèndum de l'1-O, i demanaran que se'ls persegueixi, com a mínim, per malversació i desordres públics, en comptes dels delictes de desobediència i malversació agreujada que el jutge Llarena va considerar adients en aplicació de la reforma penal. El nou delicte de desordres públics agreujats castiga amb penes de 3 a 5 anys de presó i fins a 8 anys d’inhabilitació per als autors i autoritats que amb una multitud o organització actuïn per afectar greument l’ordre públic. Inicialment, s'afirmava que amb la reforma del Codi Penal el líder d'ERC es podria presentar a unes eleccions aviat, ja que si se li aplicava la nova malversació atenuada, el màxim d'inhabilitació és de 4 anys. Ara, però, Junqueras podria mantenir els 13 anys actuals d'inhabilitació o un parell d'anys menys.
Un delicte que no existia
Així, la Fiscalia aposta per processar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras per un delicte, el de desordres públics agreujats, que no existia en el moment dels fets, és a dir, la tardor de 2017. Precisament, el jutge Llarena no va considerar adient processar-los d'aquest delicte en la seva resolució per aquesta raó. L’instructor de la causa contra els independentistes catalans va lamentar que la derogació del delicte de sedició planteja “un context proper a la despenalització” dels fets investigats, en considerar que “no encaixen en desordres públics”, ni els agreujats que s’han inclòs en la reforma penal, perquè “no estava en vigor en la data dels fets”, i per tant no se’ls pot aplicar i “molt menys” amb aquest tipus agreujat de nova creació.