Nova causa contra l’independentisme al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El fiscal Pedro Ariche sol·licita al TSJC que obri un nou procediment contra l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga (ERC), per l’organització de l’1-O del 2017. La gran novetat és que el fiscal considera que només ha de ser jutjada pel delicte de desobediència, i no per malversació de fons,  que implica penes de presó i  que va ser l'únic delicte pel qual va ser processada, inicialment. Garriga era directora  de serveis de la secretaria general de Vicepresidència i Economia, que dirigia l’actual diputat d’ERC Josep Maria  Jové. El  jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va processar-la pel delicte de malversació de fons públics, i  en ser escollida consellera, amb el govern d’Aragonès, Garriga és aforada i ha de ser jutjada al TSJC.

La consellera va demanar ser jutjada juntament amb Jové i el també diputat d’ERC Lluís Salvadó, llavors secretari d’Hisenda, en la causa que tenen en el TSJC. La fiscalia, però, ha demanat ara  a l’alt tribunal català que ho refusi i nomeni un nou instructor i la citi a declarar.   

Obres al CTTI

En l’escrit, el fiscal exposa que Garriga  va ser processada per tres fets concrets, que han estat validats per la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que és la sala encarregada de jutjar la trentena de càrrecs polítics i empresaris, acusats d’organitzar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. 

En concret, se li imputa: haver-hi adjudicat diversos contractes menors per executar obres en instal·lacions annexes al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI); va actuar com enllaç entre Jové i Mercedes Martínez perquè Pau Furriol  els deixés una nau a Bigues i Riells, on la policia va intervenir 9, 8 milions de paperetes i 5.903 sobres; el 6 de setembre de 2017 va mantenir converses amb Josué Sallent, per usar la pàgina referemdum.cat, perquè tragués la contrasenya perquè pogués accedir qui volgués, i finalment que va estar present en un acte d’unitat i compromís amb el referèndum, amb  els alts càrrecs del govern, el 21 d’abril de 2017.

 

 

 

El fiscal recull que la instructora del TSJC de la causa de l’1-O contra Jové i Salvadó, la magistrada Maria Eugènia Alegret, va descartar incloure com a malversació  de fons les reformes en una nau annexa del CTTI, xifrades en més de 2 milions d’euros,  perquè tot i que van ser fetes servir per l’1-O, també  han estat utilitzades, després, en altres conteses electorals. És per aquest motiu, que ara la fiscalia considera que no es pot acusar Garriga de malversació de fons, i que la jurisprudència li permet fer aquest canvi.

No obstant això, el fiscal Ariche hi afegeix que  Natàlia Garriga  “no era una funcionària menor”  sinó que tenia  un càrrec de confiança i  va tenir una “participació activa” en l’impuls de l’1-O, tot i que sabia de les prohibicions fixades pel Tribunal Constitucional (TC), que llavors havia suspès el referèndum i qualsevol acció per impulsar-lo. I, davant la jurisprudència existent i que “van ser notificats els seus superiors”, també se la pot acusar del delicte de desobediència, que implica inhabilitació a càrrec públic.  Per tot això, el fiscal demana al TSJC que li obri una causa per a ella sola i que se la citi a declarar.

 El delicte de desobediència implica penes  d'inhabilitació a càrrec públic de sis mesos a dos anys, mentre la malversació de fons, penes de presó.

 

Foto principal: la consellera Natàlia Garriga al Parlament / ACN