Després de declarar com a investigat per presumpta revelació de secrets al Tribunal Suprem, on va negar “rotundament” els fets dels quals està acusat, el fiscal general de l’Estat ha comparegut aquesta tarda al Senat per donar explicacions sobre la seva gestió i presentar la Memòria de l’any 2023. En el seu discurs inicial, ha eludit per complet les referències a la causa que s’està instruint a l’Alt Tribunal, però després de les intervencions dels grups parlamentaris, i de les dures crítiques del PP, ha optat per defensar-se i justificar la seva actuació i la seva decisió de no dimitir. Això sí, no ha fet cap referència a la filtració del correu en el qual Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso, va reconèixer que havia comès dos delictes fiscals. “Si jo dimitís, estaria fent una concessió als delinqüents i això podria col·locar la Fiscalia General de l’Estat en una situació de debilitat. La Fiscalia ha de mostrar-se molt forta. Si veuen un bri de debilitat en els que hem de perseguir el delicte, els fenòmens delictius que ens assetgen no dubtaran a utilitzar-la”, ha justificat.
“Des del punt de vista personal, per a mi seria més còmode marxar. Jo no m’aferro a cap càrrec, jo crec en la institució que defenso, i per això m’hi quedo. Seria molt més còmode, no us ho podeu imaginar des del punt de vista personal, familiar i professional, com de gust estaria. Però cal defensar els valors i principis en els quals un creu i les institucions en les quals ha cregut tota la seva vida”, ha insistit. Sobre la seva negativa a contestar les preguntes del jutge Ángel Hurtado en la seva declaració com investigat, ha esgrimit que el fiscal general de l’Estat no té “menys drets” que els ciutadans i que els principis constitucionals són per a tothom “sense excepció”. A més, ha denunciat que hi ha una “deriva perillosa” amb “inversions de la càrrega de la prova”. “Per ser fiscal general de l’Estat no soc més, però tampoc soc menys. Cap ciutadà està obligat a provar la seva innocència”, ha reblat.
Tanmateix, ha evitat entrar en detalls sobre la investigació i no ha fet cap referència a la filtració que estudia el Suprem al·legant que, en seu parlamentària, la seva llibertat d’expressió està “bastant limitada”. “No es pot portar el fiscal general de l’Estat a parlar de processos pendents. Incorreríem en la interferència en la justícia i en judicis paral·lels. No volem interferir, volem que sigui independent”, ha afirmat. “Jo no em puc defensar, no puc sortir al camp polític i contestar-los perquè si ho fes, perdria la condició de neutralitat que és la que fa que pugui realitzar la meva funció”, ha argumentat. “És fàcil posar-se amb el fiscal general, fins i tot un nen de quatre anys podria fer-ho i el fiscal general no li contestaria perquè no parlem el mateix llenguatge. Si parléssim el mateix llenguatge, jo deixaria de ser fiscal general: no soc parlamentari, soc un jurista”, ha afegit. “Poden dir una a una les proves que suposadament m’incriminen, però no els podré contestar. És massa fàcil que el fiscal general se sotmeti a una compareixença perquè es desgranin les proves i es vegi com un subjecte sospitós”, ha lamentat.
Justifica que va esborrar el seu correu personal a causa de “l’assetjament” al qual es va veure sotmès quan es va filtrar
Un altre dels temes que ha posat a sobre de la taula ha estat el fet d’haver esborrat els missatges de WhatsApp el mateix dia que el Suprem li va obrir la causa penal. “Entendre el que significa la protecció de dades no és una cosa que m’hagi inventat jo”, ha sostingut, en la línia del que va expressar al Suprem fa tres setmanes. Al Senat, ha citat una normativa europea segons la qual el responsable està “obligat, llevat que hi hagi exigència legal que imposi la seva conservació, a suprimir sense delació indeguda les dades personals”, ha verbalitzat. “És una obligació de tots, qui mantingui als seus dispositius telefònics o ordinadors dades relatives a tercers i no les utilitzi i les mantingui està incomplint un reglament i una directiva de protecció de dades”, ha afegit, abans de lamentar que s’estengui sobre ell una “ombra de sospita genèrica” per “fer el que diu la norma diu amb claredat: no s’han de mantenir les dades alienes al dispositiu més que el temps estrictament necessari i quan ja no són útils per al fi al qual han estat destinades”.
“Es converteix un esborrament d’un mòbil personal i professional en una evidència de culpabilitat”, ha denunciat. I ha insistit: “Esborro perquè és el meu dret, com el té qualsevol ciutadà. Exerceixo la meva llibertat i compleixo les previsions legals per protegir les meves dades i les dades de les quals soc custodi. [...] Esborro regularment les meves dades”. A més, després que la Guàrdia Civil revelés que Álvaro García Ortiz ha esborrat el seu compte de correu personal de Gmail, on va rebre el correu de l’advocat d’Alberto González Amador, avui ha justificat que ho va fer el 27 o 28 de desembre davant de “l’assetjament” que va patir per haver-se revelat les seves dades. Això també l’ha portat a haver de canviar la seva línia de telèfon personal. I una última frase en resposta al PP: “Jo no soc una víctima ni em sento una víctima en absolut. Demano disculpes si mai dir que el meu telèfon conté informació que afecta la seguretat de l’Estat, dels fiscals i dels ciutadans d’aquest país és amenaçar algú”.
El PP l’acusa d’actuar al “més pur estil d’un vulgar delinqüent”
En el seu torn, el PP ha carregat contra el fiscal general de l’Estat. L’encarregada de defensar la posició dels populars ha estat la senadora María José Pardo, que li ha retret que la seva continuïtat al càrrec és una “autèntica anormalitat democràtica” i està “dinamitant” la institució i l’ha acusat d’exercir de “fiscal general de Pedro Sánchez”, de ser “defensor dels interessos de Pedro Sánchez en lloc dels interessos públics” i d’actuar al “més pur estil d’un vulgar delinqüent”. “Aquest esborrament intencionat, més que apuntalar la seva defensa, apuntala la seva participació en els fets pels quals se l’investiga. Està cada vegada més acorralat i més aferrat a càrrec seu”, ha esgrimit. “Vostè ha fet del servilisme al govern sanchista el seu signe i de la destrucció a una adversària política el seu objectiu”, ha afegit.
A més, ha reiterat la petició de dimissió: “Si tingués dignitat i respecte a la institució que representa, hauria dimitit fa ja molt temps. Per salut democràtica, la seva dimissió és un imperatiu”. “La seva gestió es resumeix en dues paraules: servilisme i imputació. Representa la història negra de la Fiscalia, per higiene democràtica i respecte a la institució que representa, vagi-se’n”, ha conclòs. Més tard, el senador Antonio Silván ha mantingut la bateria de desqualificacions: “És una deshonra per a l’estat de dret, un comissari polític i l’últim peó de Sánchez”. “Posa en qüestió greument i està desprestigiant la institució. Està atacant la Fiscalia General de l’Estat amb el seu comportament”, ha afegit.
Mínimes referències de Junts i ERC a la investigació del Suprem
Per la seva banda, els partits independentistes han evitat comentar amb detall la causa del Tribunal Suprem. “Estem davant d’una pugna entre el PSOE i el PP que ve motivada per una filtració a la premsa. El PP ara s’escandalitza amb raó d’una pràctica habitual que hem patit alguns partits des de fa més de deu anys”, ha afirmat el senador de Junts Joan Bagué tot just començar. “Alguns ens hem acostumat a notificacions via premsa, ni procuradors ni advocats semblen necessaris a efectes de la notificació, hem normalitzat la irregularitat”, ha afegit. Des d’ERC, el senador Joan Queralt no ha entrat en matèria al·legant que els republicans saben el que significa “perseguir sense imparcialitat”. I s’ha limitat a llegir un article de la Llei d’Enjudiciament Criminal que estableix que “totes les autoritats que intervinguin en el procediment penal es cuidaran, dins dels límits i les seves respectives competències, d’apreciar les circumstàncies adverses com a favorables al presumpte reu”.
La llei d’amnistia i el català a la justícia
D’altra banda, les dues formacions independentistes han posat èmfasi en l’aplicació de la llei d’amnistia. Joan Bagué ha lamentat que és “molt injust” que “centenars de fiscals i jutges que compleixen amb seriositat i rigor la llei i la imparteixen amb professionalitat i equanimitat quedin caricaturitzats per una minoria radical i ultramuntana de certa cúpula judicial que entela i embruta la imatge de tot el col·lectiu”. Al seu torn, Joan Queralt ha criticat que els més amnistiats hagin estat agents de la policia espanyola que estaven implicats en una “repressió injustificada per desproporcionalment violenta i per causar greus lesions” i ha reclamat una “amnistia total”. “Ha de ser per a tothom amb el mateix afany, no posant bastons a les rodes. El que mai no vam pensar va ser que la celeritat i afany de la Fiscalia, en comparació amb la dissidència independentista, es produís respecte als agents processats”, ha afegit. Tanmateix, el fiscal general de l’Estat ha defensat que la norma de l’oblit penal “s’ha aplicat d’una manera homogènia” per part del Ministeri Públic.
En relació amb l’ús del català, Joan Bagué ha preguntat a Álvaro García Ortiz per les mesures que emprèn la Fiscalia General de l’Estat per “garantir la normalització en l’ús de les llengües cooficials” i Joan Queralt ha exigit un “compromís radical” del Ministeri Fiscal per “potenciar l’ús” del català al terreny processal després de 40 anys de “plurinacionalitat nominal”. “Estem pràcticament com al principi, depenent dels funcionaris vernacles i de la bona voluntat, i d’un menyspreu per part d’alguns alts funcionaris”, ha advertit. I el fiscal general de l’Estat ha fet una defensa i un anunci. “Expressar-se en la seva pròpia llengua és un dret indiscutible de les persones i un deure de les administracions públiques atendre-les com es mereixen”, ha subratllat. I ha anticipat que a partir del concurs públic del maig la possessió d’un títol en llengües cooficials “significarà un mèrit preferent per a l’accés a determinades places”.