ElNacional.cat ha tingut accés a la declaració íntegra del fiscal general de l’Estat al Tribunal Suprem com investigat per revelació de secrets d’Albero González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Álvaro García Ortiz només va contestar a la seva defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, i es va negar a respondre al jutge, cosa que ha posat en peu de guerra a part de la cúpula fiscal. Al llarg de la seva declaració, el fiscal general de l’Estat va negar “rotundament” que filtrés el correu de l’advocat de González Amador, va defensar l’elaboració d’una nota de premsa amb informació “veraç” i va justificar haver canviat de mòbil una setmana després que el Suprem obrís una causa contra ell.
“No anava a exposar les meves dades durant sis dies a la lleugera”
La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va trobar “zero missatges” al mòbil d’Álvaro García Ortiz quan el va analitzar a instàncies del jutge Ángel Hurtado. El fiscal general de l’Estat els havia eliminat tots. “El meu telèfon mòbil acull informació que, per descomptat, pot afectar la seguretat d’aquest país i crec que hi ha molt poques autoritats a Espanya que puguin tenir al seu telèfon mòbil tanta informació”, va defensar en la seva declaració, en la qual va subratllar que contenia una “quantitat de dades i d’informacions absolutament inimaginables” i va esgrimir que ho esborra tot d’una manera “absolutament regular” perquè les dades del seu dispositiu són “ultrasensibles”. “Informacions que corresponen a tots els fiscals d’aquest país, a tots els procediments en marxa, a totes les relacions institucionals i internacionals, de persecucions delictives, d’acomodació d’estratègies amb fiscals i [converses] amb autoritats d’altres països”, va afegir. “Jo no puc permetre’m el luxe d’abandonar, perdre o que arribi en mans de tercers un terminal amb la informació que tinc”, va concloure.
Tot això el va portar a esborrar els missatges per dos motius: exercia el seu “lliure dret” a fer servir el seu mòbil com vulgui i és una “imposició legal” establerta pel Reglament de Protecció de Dades de la Unió Europea, la Llei de Protecció de Dades espanyola i la Instrucció 2/19 de la Fiscalia General de l’Estat. “Hi ha un principi bàsic en les dades, que és el de no conservació quan no són necessàries, perquè les dades són un patrimoni i si circulen per llocs que no deuen, són un perjudici immens”, va argumentar. I va desmentir que esborrés els missatges per eliminar proves: “Si jo hagués volgut ocultar dades, hauria canviat quan s’eleva l’exposició raonada del Tribunal Superior de Justícia de Madrid o quan el Suprem accepta l’exposició raonada”. “No anava a exposar les meves dades durant sis dies a la lleugera”, va reblar. I va insistir: “És impensable per a un fiscal general. No hi ha precedents en tot el dret europeu que s’entri al despatx del fiscal general i que se li confisqui el dispositiu. És inimaginable”.
“Rotundament no”
Al principi de la seva declaració, va contestar a fins a cinc preguntes directes sobre la filtració. I a totes va respondre amb un contundent “rotundament no”. “Va facilitar, va divulgar o va revelar la denúncia, l’expedient tributari o qualsevol dels correus objecte d’aquesta causa, directament o indirectament, a qualsevol mitjà de comunicació? A qualsevol persona vinculada a la Presidència del govern espanyol o al govern d’Espanya? Va donar alguna instrucció en tal sentit, directament o indirectament, a qualsevol persona? I va donar alguna instrucció a algun dels altres investigats? A qualsevol persona de Fiscalia General de l’Estat o de qualsevol altra fiscalia?”. I totes elles van ser negades categòricament per Álvaro García Ortiz. Tot just començar, el fiscal general de l’Estat també va rebutjar que volgués “perjudicar” Alberto González Amador per ser la parella de la presidenta madrilenya o que intentés “obstaculitzar” les negociacions: “En absolut. És un ciutadà com tots, amb la plenitud dels seus drets legals i constitucionals. [...] Estic abstingut d’aquesta causa, no veig res del que passa”.
“Amb el temps, m’adono que vam cometre un error”
Álvaro García Ortiz va relatar que va tenir coneixement de la denúncia contra Alberto González Amador el 7 de març, quan la directora de comunicació de la Fiscalia General de l’Estat, Mar Hedo, li va comentar que el dia anterior li havia trucat d’un periodista preguntant si hi havia alguna cosa d’una empresa que es deia Maxwell Cremona relacionat amb la presidenta de la Comunitat de Madrid. “M’ho trasllada perquè en tingui coneixement”, va assenyalar. Quan va entrar en la reunió del Consell Fiscal que se celebrava aquell dia, va parlar amb Diego Villafañe, el tinent fiscal de la secretaria tècnica i també investigat, perquè s’interessés per aquesta informació. Hores després i l’endemà, Villafañe li va traslladar detalls sobre el cas. “Li comunica l’existència de negociacions o l’existència de correus electrònics?”, li va preguntar el seu advocat. “No, ningú no em comunica absolutament res”, va contestar.
I en aquest punt, el fiscal general de l’Estat ha fet autocrítica: “Ara, amb el temps, jo crec que m’adono que vam cometre un error o des de la Fiscalia Superior es va cometre un error. Potser el que havíem d’haver fet en el moment que vam tenir coneixement que era una persona rellevant i amb transcendència pública era haver fet una nota informativa. D’aquesta manera, protegíem l’àmbit d’intimitat de González Amador, ja que una nota de premsa encapsula totes les dades que poden figurar en una denúncia que no sigui anonimitzada”. Álvaro García Ortiz va recordar que així es va fer, per exemple, els casos de Javier Mascherano, Carlo Ancelotti o Xabi Alonso.
“Jo necessito aquests correus per fer-me una idea de quina és la situació perquè em sembla extravagant”
Sobre els fets de la nit del 13 de març, després que El Mundo publiqués que la fiscalia havia ofert un pacte a González Amador (quan era realment al revés), ha reconegut que li va cridar “molt l’atenció” que la notícia inclogués un text entre cometes del correu del fiscal Julián Salto. “És la primera vegada que jo tinc coneixement que hi ha un encreuament de correus entre el fiscal i l’advocat”, va afirmar. “Jo necessito aquests correus per fer-me una idea de quina és la situació, i el primer que faig és trucar a la fiscal en cap provincial de Madrid [Pilar Rodríguez, també investigada] per demanar-li que obtingui aquests correus, perquè necessito veure’ls. Hi ha un correu a El Mundo que pot portar a una informació equívoca perquè em sembla extravagant”. A més, va argumentar per què era necessari obtenir tots els correus: “No pots elaborar cap document que vagi a sortir a l’opinió pública d’oïdes o de referència, necessites contrastar la informació. [...] Si anàvem a fer una nota de premsa, era imprescindible que jo tingués l’absoluta seguretat sobre què havia fet el fiscal exactament”.
Quan va llegir el primer desmentiment? “Quan encara estic llegint aquest correu [el del 2 de febrer], la cap de comunicació m’informa que hi ha un mitjà, La Sexta, a les 22.10 h, que contraposa la seva informació a la informació d’El Mundo. Jo encara estic llegint aquest correu. He llegit les declaracions del periodista que diu que tenia els dos correus davant. Tanmateix, jo davant de mi només tenia un correu, el de 2 de febrer, no tenia el correu que El Mundo havia posat entre cometes. I fins que no tingués el correu, era impossible saber que és el que havia fet aquest fiscal”, ha relatat. Més tard, a la Cadena SER, un periodista va intervenir a Hora 25 i també va desmentir la informació d’El Mundo: “En aquell moment, jo encara no m’he fet una justa idea del que està passant, perquè continuo sense tenir el correu del dia 12”, va insistir el fiscal general de l’Estat.
“L’única manera de destruir aquesta falsa informació era donar una informació del correu del 2 de febrer"
En aquest context, el fiscal general de l’Estat i la fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, que va declarar fa uns dies com a testimoni, van coincidir en la necessitat d’elaborar una nota de premsa per desmentir la idea falsa que estava difonent Miguel Ángel Rodríguez, el cap de gabinet d’Ayuso. “El que havia de reflectir és una cronologia perquè es veiés que l’actuació de la Fiscalia corresponia a criteris estrictament professionals”, va verbalitzar Álvaro García Ortiz. “S’estava donant una informació falsa i, al meu criteri, l’única manera de destruir aquesta falsa informació era donar una informació rellevant que contenia el correu del dia 2 de febrer”, va afegir. I va justificar les presses que van tenir: “S’estava instal·lant una controvèrsia en la qual s’estava faltant a la veritat i [volíem] que l’endemà, a primeríssima hora, a totes les tertúlies ja hi hagués una informació oficial veraç de la Fiscalia”. “Estic absolutament segur que cap fiscal d’aquest país no ha fet una filtració i estic segur que la senyora Lastra no ha filtrat cap document, absolutament segur”, va concloure.