Xoc de trens a la Fiscalia. El fiscal general de l’Estat és partidari d’amnistiar tots els delictes atribuïts als líders del procés i ordena directament als fiscals del Suprem que així ho executin. Álvaro García Ortiz mana a Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno que contestin a Pablo Llarena i Manuel Marchena que tots els delictes vinculats al referèndum de l’1 d’octubre “estan compresos” en el perímetre de l’amnistia i que, per tant, tots els líders del procés han de ser amnistiats. Això inclou tots els que estan processats o condemnats per malversació: el president Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Per la seva banda, en canvi, els quatre fiscals del procés rebutgen incloure la malversació perquè consideren que l’1-O va suposar un “enriquiment personal indubtable” i que va anar en contra dels interessos financers de la Unió Europea, dues excepcions previstes a la llei d’amnistia. “La interpretació contradiu la voluntat del legislador i el tenor literal dels articles i els arguments són insuficients per posar en dubte la possibilitat d’entendre amnistiats els delictes de malversació”, assenyala el fiscal general al seu decret, al qual ha tingut accés ElNacional.cat.
Contràriament a aquesta tesi, el fiscal general, que sempre té l’última paraula, sosté que els fiscals “confonen” l’ànim de lucre que exigeix el delicte de malversació amb “l’enriquiment personal de caràcter patrimonial” dels fets que l’amnistia considera que no es poden amnistiar. “El perjudici patrimonial per a l’administració, resultat del delicte de malversació, no és equiparable a l’enriquiment personal de caràcter patrimonial”, argumenta. I afegeix que els fets “no van produir una afectació directa” als interessos financers de la UE. També sosté que cal demanar que “s’aixequin les mesures cautelars”, com les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín, Puig i Rovira: és una solució “adequada i necessària d’acord amb l’ordenament jurídic” en els supòsits en què “sigui procedent declarar extingida la responsabilitat criminal”.
A més a més, a l’escrit al qual ha tingut accés aquest mitjà, Álvaro García Ortiz també dispara contra els quatre fiscals del Suprem: “Empren de manera profusa arguments que desborden el pla estrictament jurídic, que comprometen la necessària imatge de neutralitat i imparcialitat del Ministeri Fiscal i que resulten del tot improcedents”.
Malversació i interessos financers de la Unió Europea
A la seva argumentació, consultada per aquest diari, apunta que “sempre que el responsable del delicte de malversació s’hagués limitat a desviar fons públics amb l’única finalitat de finançar, sufragar o facilitar la convocatòria i/o celebració” del 9-N o l’1-O, que és just el redactat de la llei d’amnistia, cal considerar que aquesta conducta entra dins del perímetre de l’amnistia “per imperi de la llei”. “Es van administrar de manera deslleial els fons públics amb l’únic propòsit de celebrar un referèndum d’autodeterminació, sense que als encausats se'ls apreciessin altres interessos crematístics”, conclou.
El fiscal general també es pronuncia sobre la presumpta afectació als interessos financers de la Unió Europea i assevera que és difícil “acceptar” que la conducta fos una “amenaça greu”. “El relat de fets provats de la sentència dictada pel Tribunal Suprem assenyala expressament que ni aquest era l’objectiu real dels condemnats ni la seva actuació va ser objectivament idònia per aconseguir la consecució de la independència de Catalunya”, esgrimeix. I rebla el clau: “La hipòtesi que la secessió de Catalunya, en cas d’arribar a produir-se i ser viable, hagués produït una efectiva afectació als interessos de la UE resulta difícilment demostrable, ja que s’ignoren els termes concrets en què hauria pogut tenir lloc aquest imaginari succés i si Catalunya hauria assolit algun acord econòmic concret amb la Unió Europea”.
Els passos a partir d’ara
A partir d’aquí, els quatre fiscals hauran de contestar per escrit si acaten l’ordre del fiscal general o si, com es dona per fet, mantenen la seva negativa i invoquen l’article 27 de l’Estatut del Ministeri Fiscal. En aquest segon cas, doncs, s’haurà de celebrar la junta de fiscals de sala, que es reunirà el pròxim dimarts 18 de juny. Allà s'hi debatran tots dos informes, i García Ortiz —després d’escoltar totes les posicions— manifestarà el seu criteri definitiu, que “podrà coincidir amb l’opinió majoritària o no”, segons apunten a ElNacional.cat fonts fiscals.
La junta de fiscals de sala està presidida pel fiscal general i està integrada per la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María de los Ángeles Sánchez Conde, i els fiscals de sala. La fiscal en cap de la secretaria tècnica, Ana García León, actua com a secretària. En total, són 38 fiscals. La reunió es preveu llarga, ja que tots els assistents, començant per l’últim que va ser nomenat i acabant pel més antic, hauran d’exposar el seu argument jurídic, segons relaten fonts fiscals a aquest mitjà.
Els fiscals del Suprem, contraris a amnistiar Puigdemont i Junqueras
La consumació de la guerra al si de la Fiscalia arriba arran dels bastons a les rodes que els quatre fiscals de la causa del procés al Tribunal Suprem han posat a l’aplicació de l’amnistia. El dimecres, en un dur escrit, van ratificar la seva negativa total a amnistiar el delicte de malversació, esgrimint que “resulta indubtable” que Puigdemont, Comín, Puig, Junqueras, Turull, Romeva i Bassa “van sostreure per si mateixos cabals públics en forma de milions d’euros”, cosa que “implica un enriquiment personal, ja que van poder disposar de fons públics per a les seves finalitats il·lícites”. Arguïen que el seu objectiu era “executar un projecte inconstitucional de desintegració d’Espanya i proclamació d’independència contra les decisions del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”.
A més, assenyalaven que “la malversació de cabals públics va suposar un benefici patrimonial per als autors”, ja que els van destinar a “l’elaboració, desenvolupament i concreció del seu projecte il·legal, que els va produir un indubtable benefici patrimonial”. “Decidits tant sí com no a celebrar el referèndum il·legal, coneixien perfectament la magnitud de les despeses i la necessitat d’obtenir-los recorrent, amb clamorosa infracció del deure de custòdia, a la seva sostracció de l’erari públic de tots els espanyols”, apuntaven.
📝 Els fiscals del Suprem reiteren el seu rebuig a amnistiar Puigdemont i Junqueras per malversació
En relació amb els interessos financers de la Unió Europea, els fiscals del procés argumentaven que la malversació de fons públics per “finançar un procés secessionista” dins d’un estat que forma part de la Unió Europea suposa un “risc de fractura territorial de la UE i la consegüent disminució dels ingressos i fons que formen part del seu pressupost” i, en conseqüència, “repercuteix negativament en els interessos financers de la Unió”. A més, recordaven que la malversació és un dels tipus penals que la directiva europea sobre la lluita contra el frau inclou entre els delictes que afecten els interessos financers de la Unió.
Pere Aragonès conversa amb Bolaños
Per la seva banda, Pere Aragonès ha conversat aquest divendres per telèfon amb Félix Bolaños i li ha demanat "celeritat" i "objectivitat" en l'aplicació de la llei d'amnistia. El president en funcions de la Generalitat i el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts han coincidit a celebrar la fita de l'aprovació de la norma i a reconèixer la "bona feina" feta per totes les parts, segons indiquen fonts de la Conselleria de Presidència. També han coincidit en la "importància" d'aplicar-la "en els termes aprovats". Aragonès ha explicat a Bolaños les actuacions aprovades dimarts pel Govern per dur a terme "de manera urgent" en els casos afectats per la llei d'amnistia, com ara les multes per la llei orgànica de seguretat ciutadana.
D'altra banda, els dos líders s'han instat a mantenir la "interlocució constant" per fer el seguiment de l'aplicació de la norma.