Lleialtat institucional, respecte de la “sobirania nacional”, reivindicació de la seva autonomia i independència i actuació dels poders públics dins del marc de les seves competències. Són les quatre idees clau que ha compartit el reelegit fiscal general de l’Estat en el discurs de presa de possessió. Álvaro García Ortiz ha reivindicat que “la lleialtat institucional s’ha de reclamar de tots els poders públics en el desenvolupament de les competències pròpies, sense que es puguin ignorar o suplantar a conveniència” i ha recordat que els poders públics estan limitats “a exercir-se dins del marc de les seves competències”, totes elles emmarcades en “el respecte a la sobirania nacional que resideix al poble i del qual emanen tots els poders de l’Estat”, en al·lusió al Congrés dels Diputats. Les paraules de García Ortiz, que era fiscal general de l’estat des del juliol del 2022 i el passat de novembre va ser ratificat pel govern espanyol, arriba en plena pugna entre l’executiu i el poder judicial, amb les comissions d’investigació del Congrés sobre la taula, les acusacions de lawfare i l’encarrilament de la llei d’amnistia.
Álvaro García Ortiz ha abanderat que ell es mantindrà lluny de la “contesa mediàtica” i ha volgut deixar clar que no actuarà com un “comentarista de l’actualitat política o judicial”, ja que considera que “convertir el fiscal general en un opinador és situar-lo al centre de la polèmica”. “Ningú em veurà prenent postura en qüestions estrictament polítiques”, ha insistit. Així mateix, ha reivindicat la seva “autonomia i independència” respecte al Consell de Ministres i ha fet una defensa de la imparcialitat de les institucions públiques, una “obligació constitucional i legal, però també ètica i moral” perquè el Ministeri Fiscal sigui “baluard dels drets i llibertats del conjunt de la ciutadania”.
Durant el seu discurs, també ha parlat de convivència i de la importància de la llei. Ha subratllat que “la confiança institucional és essencial pel correcte desenvolupament de la convivència, per la integració de la ciutadania al voltant dels valors i principis democràtics i per enfortir cultures cíviques, plurals i respectuoses amb els drets dels altres” i, en unes paraules que han ressonat a les que va pronunciar el rei Felip VI en el seu discurs de Nadal, ha afirmat que “al marge de la llei no hi ha res”. També ha posat èmfasi en el fet que “qui vulgui contribuir” al projecte de la Fiscalia “tindrà el seu espai”, però que, en canvi, “no tindrà cabuda” qui “esperi trobar a la Fiscalia un lloc per a la seva mera projecció personalista o que busqui altres rèdits que no siguin professionals”.
Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat sense la confiança del CGPJ i esmenat pel Suprem
Álvaro García Ortiz és fiscal general de l’Estat des del juliol del 2022, quan va agafar el relleu de Dolores Delgado, que va renunciar al càrrec per motius de salut. El passat mes de novembre, després de ser reelegit president del govern espanyol, Pedro Sánchez va mantenir-lo com a fiscal general de l’Estat, malgrat que, per primera vegada a la història, el CGPJ va denegar la confiança al nom proposat per l’executiu. Feia un any i mig, García Ortiz sí que havia tingut l’aval del CGPJ, tot i que els vocals conservadors hi van votar en contra.
Què havia canviat i què arguïa ara el CGPJ? Una de les principals raons que exposava l’òrgan de govern dels jutges per negar la confiança a García Ortiz era la seva “absoluta inactivitat” davant les acusacions de lawfare contra els fiscals del procés i la “important correcció” que va patir el criteri d’actuació per la llei del només sí és sí per part dels tribunals i del mateix parlament. A més, el fiscal general també va rebre un revés del Tribunal Suprem, que va anul·lar l’ascens de Dolores Delgado a Fiscal de Sala de la Fiscalia Togada (Sala Militar) del Tribunal Suprem, la màxima categoria de la carrera, al·legant que hi havia hagut desviació de poder.
Finalment, en els últims mesos, Álvaro García Ortiz també ha estat al centre de les crítiques. D’entrada, l’Associació de Fiscals (conservadora i majoritària en la carrera fiscal) va demanar la seva dimissió per “la seva passivitat en la defensa de l’estat de dret, l’efectiva separació de poders i la independència del Ministeri Fiscal”. Per la seva banda, 18 fiscals del Tribunal Suprem van retreure a García Ortiz que no defensés els fiscals del procés per les acusacions de lawfare, davant les comissions parlamentàries per investigar-lo, i van recriminar-li que “ignorés deliberadament” la petició d’empara institucional sobre les “injurioses insinuacions” de persecució política o guerra judicial contra l’independentisme català.