Després de superar el primer assalt judicial de la setmana, veient com el Tribunal Suprem avala el seu nomenament com a fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz afronta aquest dimecres una cita complicada i perillosa. I inèdita en la història recent de l’estat espanyol: declarar com a investigat en una causa penal. El jutge Ángel Hurtado està investigant si va ser ell qui va filtrar als mitjans de comunicació el correu de l’advocat d’Alberto González Amador en el qual reconeixia que havia comès dos delictes fiscals i, després de poc més de tres mesos d’instrucció, catorze testimonis i tres informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, Álvaro García Ortiz haurà d’explicar la seva actuació entre el 13 i el 14 de març. Sobre la declaració, planaran molts interrogants que haurien de permetre aclarir, en paraules del magistrat, qui “va filtrar subreptíciament” el correu a la premsa “sense cap autorització del titular del secret”.
🗓️ Del correu de la parella d’Ayuso al Suprem: vuit mesos i un fiscal de l’Estat investigat per primer cop
⏱️ De “no pot esperar” a “això ara no importa”: les 48 hores de la filtració sobre la parella d’Ayuso
Fa dos mesos, l’UCO va atribuir al fiscal general de l’Estat una “participació preeminent” en els “fets que van derivar en la filtració investigada”. En un informe de 57 pàgines, al qual va accedir ElNacional.cat, la Guàrdia Civil va relatar que Álvaro García Ortiz va començar a “impartir ordres per obtenir els correus” entre l’advocat de González Amador i la Fiscalia: “La iniciativa i direcció a l’acció de realitzar la nota de premsa i la de requerir els diferents correus és afirmada pel fiscal general de l’Estat, que imparteix de manera directa les ordres, apreciant-se en les comunicacions la consegüent subordinació jeràrquica al seu compliment”, esgrimia l'UCO. Afegit a això, fa quinze dies, en la interlocutòria que el citava com a investigat, el jutge Ángel Hurtado va argumentar que hi ha una “base indiciària” per presumir la seva “rellevant participació” en la filtració, donat que “va ser la persona que va dirigir els passos que van portar a ella, aprofitant la situació de superioritat que ostentava sobre altres fiscals”. “Es pot parlar d’una dinàmica delictiva que va tenir per objectiu divulgar a través de mitjans de comunicació informació concernent a la intimitat d’una persona i que va obtenir una publicitat que no hauria d’haver assolit per raons de confidencialitat”, reblava el magistrat.
Tota aquesta investigació va arrencar al Tribunal Superior de Justícia de Madrid fruit d’una querella de la parella d’Ayuso per la nota informativa que es va publicar el 14 de març. El juny, Álvaro García Ortiz va enviar un escrit al TSJM assumint-ne la “responsabilitat última” i deixant clar que no s’hauria fet sense la seva “prèvia autorització” i les seves “instruccions expresses i directes”. Tanmateix, tres mesos més tard, el Suprem va argumentar que el comunicat no contenia “informació indegudament revelada, davant del coneixement públic dels fets” i va centrar la investigació en la filtració del correu.
Per què tenia tanta pressa? I per què volia els correus?
Un dels interrogants que plana sobre el seu paper en les hores decisives que van conduir a la filtració del correu és per què necessitava amb tanta urgència la informació. Un dels moments clau és a les 21.43 h del 13 de març, moment en el qual es van produir dues trucades simultànies. La fiscal en cap provincial de Madrid (i també investigada), Pilar Rodríguez, va trucar al fiscal de Delictes Econòmics Julián Salto i li va posar presses: “El fiscal general de l’Estat no pot esperar, ho necessita saber ja i conèixer el contingut dels correus”.
En paral·lel, Álvaro García Ortiz va parlar per telèfon amb la fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, i li va demanar els correus invocant l’autoritat jeràrquica: “Ell em va dir «Potser seria bo que tinguéssim aquests correus», i jo li vaig dir «Jo no els necessito per a res perquè, t’insisteixo, tinc complet compte de com s’han complert tots els antecedents»”, va exposar ella el juny davant el jutge del TSJM que investigava als fets. Finalment, a les 21.59 h, el fiscal general de l'Estat va rebre el famós correu del 2 de febrer: “Certament, s’han comès dos delictes contra la Hisenda Pública”. A parer del jutge, el “tràfec de l’intercanvi de missatges” que es va produir en aquell moment és “revelador” de moments “d’urgència i gran tensió” que tenen lloc “sota la seva batuta”.
Per què va dir “això ara no importa”?
Una segona pregunta que va emergir fa un parell de setmanes va néixer fruit de la declaració com a testimoni d’Almudena Lastra. La fiscal superior de la Comunitat de Madrid va relatar davant del jutge que el 14 de març, a les 9.08 h, va parlar per telèfon amb Álvaro García Ortiz: “Segons despenjo, perquè estava una mica cremada amb aquest assumpte, li vaig dir «Álvaro, has filtrat els correus?» i em va dir «Això ara no importa, cal treure la nota immediatament»”. “Va tenir alguna informació que li condueix a aquesta deducció?”, li va preguntar el lletrat de l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) durant l’interrogatori. “A les 21.54 h, ens arriben els dos correus, a la fiscal en cap provincial i a mi. Parlo amb la fiscal en cap provincial. Tot seguit, em diu que els ha enviat al fiscal general de l’Estat i a les 23.50 h, la SER dona com a primícia que l’advocat ha sol·licitat a la Fiscalia el pacte. I ja dona el contingut dels correus electrònics. Home, doncs, en fi. [...] Un fa les seves deduccions, sense perjudici que jo no sé qui [va ser]”, va contestar. I ara el fiscal general de l’Estat haurà de respondre perquè va restar importància a la filtració del correu.
Va filtrar ell el correu a la premsa?
La pregunta que triangula tota la investigació és si va ser ell qui va fer arribar el correu de l’advocat d’Alberto González Amador als mitjans de comunicació. És el gran interrogant que encara no s’ha resolt. Miguel Ángel Rodríguez (MAR), el cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, va assegurar que ell va difondre un correu del fiscal Julián Salto a les 22.27 h del 13 de març, malgrat que posteriorment Almudena Lastra va afirmar que el cap de premsa de la Fiscalia de Madrid, Íñigo Corral, li havia dit per telèfon dues hores abans que ja hi havia periodistes avisant-lo que MAR estava explicant que la Fiscalia havia proposat un pacte (cosa que finalment va quedar desmentida). Així mateix, hi ha hagut tres periodistes que han declarat com a testimonis i que han verbalitzat que van accedir al correu del 2 de febrer abans que el tingués el fiscal general de l’Estat. Malgrat tot, el jutge manté clara la tesi: “Els elements objectius que aporten les diligències practicades apunten que només després de la recepció per part d’Álvaro García Ortiz del correu de 2 de febrer a les 21.59 hores és quan té lloc la seva difusió, cosa que ha de portar a mantenir la seva condició d’imputat”.
Va filtrar ell el correu a la Moncloa?
Una altra filtració que està sobre la taula és la que va fer arribar el correu a la Moncloa. Així va quedar palès amb la conversa de WhatsApp entre Juan Lobato (que en aquell moment era líder del PSOE de Madrid) i Pilar Sánchez Acera (que era la mà dreta d’Óscar López, el llavors cap de gabinet de Pedro Sánchez). Ella li va enviar el document del correu de l’advocat de la parella d’Ayuso abans que es publiqués als mitjans de comunicació: “La imatge de la carta és potent. Vigila amb les dades personals. Es pot treure”, li va dir l’assessora de la Moncloa. A la resposta, Lobato va expressar-li els seus dubtes: “Però s’ha publicat en algun lloc aquesta carta? No té data. La carta com la tenim?”. “Perquè arriba, la tenen els mitjans”, li va replicar Pilar Sánchez Acera, sense donar més detalls sobre l’origen del correu. Però Lobato va desconfiar: “És bona per explicar a la roda de premsa amb la mateixa carta, però la necessito dient d’on la trec perquè si no, sembla que me l’ha donat la Fiscalia”.
El fiscal general de l’Estat haurà d’aclarir si va ser ell qui va fer arribar el correu a l’entorn de Pedro Sánchez, que és la tesi que ha apuntat el jutge instructor, que esgrimeix el correu va arribar a El Plural “amb sortida de la Fiscalia General de l’Estat i destí a la Presidència del govern espanyol”, que el va posar a disposició de Juan Lobato perquè “en fes ús amb una clara finalitat política”. La Moncloa, veient que Lobato plantejava dubtes que s’hagués publicat en algun mitjà, va fer “gestions per a la publicació a El Plural del correu del 2 de febrer, on apareix, però amb les dades personals tapades, que és el que mostra Juan Lobato a l’Assemblea, i que no ho estaven al correu que anteriorment havia rebut ell de Presidència”.
Per què va esborrar els missatges del mòbil? Quin protocol va seguir? Per què va canviar de mòbil?
Finalment, el darrer interrogant que s’intentarà aclarir serà sobre l’esborrament dels missatges de mòbil que va fer Álvaro García Ortiz. Això va impedir a la Guàrdia Civil analitzar converses de WhatsApp dels dies clau de la filtració, donat que la Unitat Central Operativa (UCO) va trobar “zero missatges” en aplicacions de missatgeria instantània del telèfon del fiscal general de l’Estat entre el 8 i el 14 de març. Posteriorment, la Fiscalia va relatar que Álvaro García Ortiz va esborrar els missatges fruit d’un “esborrament cíclic” per motius de seguretat i de protecció de dades i la Guàrdia Civil va concloure que va canviar de telèfon set dies després que el Suprem l’encausés. Quin és aquest protocol? Per què no va conservar els missatges? De moment, el jutge està esperant que WhatsApp i Google aportin dades dels seus comptes: va sol·licitar a WhatsApp els missatges rebuts i/o enviats i les còpies de seguretat dels xats i/o arxius multimèdia i a Google, les dades emmagatzemades als diversos serveis i productes vinculats al compte.