"El fiscal general no menteix: no en sabia res del primer informe i només és vàlid el que es va elevar a la junta de fiscals. Si es va difondre un esborrany s'ha traït la companyonia, que és un tresor. Tenim un problema." El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha fet aquestes afirmacions, aquest dimecres, per la polèmica oberta a la junta de fiscals del Tribunal Suprem sobre la causa de Tsunami Democràtic i si s'havia d'imputar el president Carles Puigdemont per terrorisme.
Tot i la rebel·lió d'una part dels fiscals, García Ortiz ha assegurat que la divisió de criteris "es resoldrà de manera reglada", que la seva feina "no és opinar, sinó donar suport als companys", i ha demanat a polítics i opinadors: "Que ens deixin treballar." Amb tot, el fiscal general ha retret que un dels fiscals del Suprem hagi anat a un mitjà de comunicació a explicar el resultat de la junta de dimarts, on ha acusat el govern espanyol de fer un 155 a la Fiscalia.
García Ortiz és a Barcelona aquest dimecres per presidir una junta amb els fiscals en cap de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, en ple debat de la llei d’amnistia del procés, que es reprendrà aquest mes al Congrés dels Diputats després del vot en contra de Junts. Abans, ha visitat el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, que també és a la reunió, a la Ciutat de la Justícia. Hi ha convocats els prop de 200 fiscals de la demarcació de Barcelona.
Precisament, el fiscal general de l’Estat va demanar als responsables de les fiscalies catalanes un llistat dels possibles casos, sentenciats i pendents de judici, que podrien ser amnistiats. La llei de l’oblit per als fets del procés hauria de beneficiar uns 1.432 polítics i activistes independentistes, segons les primeres estimacions. En aquest sentit, García Ortíz ha indicat que encara no tenen les dades recopilades, ja que ho han de fer "manualment", i ha agraït la col·laboració de tots els fiscals.
Tempesta a la Fiscalia
El debat jurídic sobre l’amnistia i si la causa de Tsunami Democràtic encaixa o no en el delicte de terrorisme ha esdevingut una guerra oberta entre fiscals, carrera on domina la conservadora Asociación de Fiscales (AF). Álvaro García Ortiz, de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), està rebent un embat de la majoria de fiscals del Suprem, que dimarts van acordar tombar l'informe del seu company Álvaro Redondo, perquè afirmen que hi ha indicis de terrorisme a les manifestacions massives de la tardor del 2019 a Catalunya, contra la sentència del procés. El jutge Manuel García-Castellón n'atribueix el lideratge a Tsunami Democràtic, lideratge que considera compartit amb el president Puigdemont.
La solució de la Fiscalia General de l’Estat (FGE) també ha fet empipar els integrants del Suprem, on hi ha els fiscals que van mantenir el delicte de rebel·lió per als líders de l’1-O. La tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez-Conde, de la UPF i persona de confiança del fiscal general, serà l’encarregada de fer l’informe final sobre si considera que hi ha indicis o no per investigar Puigdemont per terrorisme a la causa de Tsunami.
El resultat de la votació a la junta de fiscals hauria d’haver dut a fer un informe en què es demanés la investigació de Puigdemont. La FGE argumenta, però, que com que els dos presidents de la junta mantenen posicions oposades, es designa a la seva superior jeràrquica perquè faci l’informe i amb el posicionament que ella consideri.
Marchena decideix
La sala penal del tribunal Suprem —presidida per Manuel Marchena, que va condemnar els líders catalans per sedició— té la darrera paraula i el parer de la Fiscalia no el vincula pas. La seva resposta es podrà interpretar com un nou cas de lawfare contra els independentistes catalans i un nou desafiament al govern de Pedro Sánchez.
Aquest dimecres, l’advocat del president Carles Puigdemont, el penalista Gonzalo Boye, ha criticat obertament el posicionament dels fiscals del Suprem. En declaracions a Rac1, Boye ha afegit que els fiscals defensen indicis contra el president català sense cap fonament jurídic.