"Qualsevol posicionament del Ministeri Públic respecte d'una futura llei d'amnistia dels fets que van tenir lloc a Catalunya en relació amb el procés independentista exigeix conèixer la definitiva norma que la reguli un cop formi part del nostre ordenament després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat". Així de taxatiu s'ha mostrat el Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, en una carta dirigida als fiscals del Tribunal Suprem aquest dijous 16 de novembre, el mateix dia que, si no hi ha cap novetat, Pedro Sánchez tornarà a ser investit president del govern espanyol després d'un pacte amb els partits independentistes per a la llei d'amnistia. Aquesta carta de García Ortiz és la resposta als fiscals del Procés, Fidel Cadena, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza, que li havien demanat al Fiscal General una "resposta immediata" després que l'acord entre el PSOE i Junts per Catalunya fes referència al concepte de lawfare que, en canvi, no apareix a la proposta de llei d'amnistia que el PSOE ha registrat aquesta setmana en solitari al Congrés. 

🔴 Investidura de Pedro Sánchez, DIRECTE | Última hora de la votació

 

A banda d'advertir que el posicionament de la Fiscalia arribarà un cop la llei s'hagi publicat al BOE, García Ortiz també adverteix que aquest es farà a través de les "vies estatutàries i en els procediments en els quals es demanda la nostra intervenció". Per això mateix ha subratllat que la seva obligació és mantenir els principis d'"imparcialitat", "plena objectivitat i independència". En la mateixa línia, ha deixat ben clar als fiscals del Suprem que des de la seva posició com a fiscal general de l'Estat, "vetllarà sempre per l'autonomia dels que han exercit i exerceixen com a fiscals en defensa de la legalitat, dels valors i principis constitucionals i, en definitiva, de les institucions democràtiques". 

Crítiques pel contingut de l'acord polític de Junts i PSOE 

D'ençà que es va conèixer l'acord entre PSOE i ERC per la llei d'amnistia i posteriorment l'acord polític entre els socialistes i Junts, que recull el terme lawfare, les diferents associacions de jutges i fiscals, el Consell General del Poder Judicial, el Suprem, l'Audiència Nacional, entre d'altres, s'han anat posicionant públicament contra aquests pactes. Especialment pel reconeixement del lawfare en el pacte signat a Brussel·les, tot i que després aquesta paraula no apareix en la llei d'amnistia. La Fiscalia General de l'Estat no s'havia pronunciat fins aquesta carta de García Ortiz als fiscals del procés, a qui ha demanat imparcialitat i objectivitat. En la seva carta, els fiscals del Suprem posaven el focus a l'acord dels socialistes amb el partit de Carles Puigdemont, assegurant que aquest "anul·la el principi de separació de poders i retalla d'arrel la independència judicial". 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!