El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, no s'ha mostrat tan confiat com el president en funcions del Tribunal Suprem, Francisco Marín, respecte de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va determinar que "en principi" Bèlgica no pot denegar una euroordre. "Hem de treballar, posar a disposició de les autoritats belgues, que segurament ho sol·licitaran, més informació", ha afirmat el fiscal general en declaracions a RNE. Així, mentre que Marín va assegurar que "els tribunals belgues no es podran oposar a les euroordres dels tribunals espanyols" per extradir el president a l'exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers a l’exili, García Ortiz no s'ha mostrat tan confiat i no ha volgut entrar en "especulacions".
S'ha limitat a assegurar que la justícia espanyola col·laborarà amb les autoritats belgues, i en aquest sentit ha afirmat que "si cal tornar a altres instàncies o tribunals, es farà". Malgrat tot, en l'opinió del fiscal general, la qüestió no es troba en "la Fiscalia espanyola ni tan sols en els tribunals espanyols, sinó en la belga, que ha de donar resposta al que li ha dit el TJUE". En aquest sentit, García Ortiz ha reconegut que la sentència és "taxativa" en alguns aspectes, però que "no ho és tant" en uns altres, i per aquest motiu ha assenyalat que "com qualsevol decisió d'un tribunal, ha de ser interpretada". "Cal veure com es resol la revisió de la sentència després de la destipificació de la sedició i com influeix això en el compliment de les euroordres, però estem davant d'un escenari realment incert".
Què diu el TJUE?
El TJUE va emetre aquest dimarts una sentència per donar resposta a les set qüestions prejudicials plantejades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena després que la justícia de Bèlgica denegués la petició d'extradició del conseller a l'exili, Lluís Puig. El TJUE ha determinat que un estat membre de la UE no pot negar-se, "en principi", a executar una euroordre. Tanmateix, sí que pot aplicar una disposició nacional que prevegi que es pot denegar l'ordre de detenció quan "doni lloc a la vulneració d'un dret fonamental". El TJUE hi afegeix que es pot denegar l'euroordre si es valora "l'existència d'elements objectius, fiables, precisos i degudament actualitzats que tendeixin a demostrar l'existència d'un risc real que es vulneri" el dret a un judici just "a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades o de deficiències que afectin un grup objectivament identificable de persones al qual pertanyi l'interessat".