Els insults i amenaces en les xarxes socials són un pou sense fons. La fiscal especialitzada en delictes d'odi del Tribunal Superior de Justícia de València, Susana Gisbert, ha afirmat que està estudiant obrir diligències d'investigació a Rafael Navarro, el policia local negacionista d'Alacant que va amenaçar en xarxes socials amb pegar-li "dues hòsties" a Ximo Puig, president del País Valencià, després d'haver imposat el passaport covid.
L'agent, que va ser suspès de sou i de feina durant un any i set mesos per negar-se a portar màscara en el seu horari laboral, va publicar un vídeo en el qual animava a la ciutadania a negar-se a mostrar el certificat de vacunació i a denunciar a bars i restaurants i altres establiments que el sol·licitessin.
La fiscal Gisbert ha assegurat que estan estudiant el vídeo publicat per Navarro en el seu compte deTik Tok, i  que probablement la setmana que ve actuïn d'ofici, si no reben denúncies, obrint les diligències pertinents contra l'agent per haver incorregut en un delicte d'odi, segons informa avui El Periódico d'Espanya.

Les amenaces

En el vídeo que està sent analitzat, el policia local càrrega contra Ximo Puig, Juanma Moreno i Iñigo Urkullu, titllant-los de "polítics de merda", i s'ofereix a anar a casa del president de la Generalitat valenciana "a donar-li dues hòsties", demanant fins i tot als seus seguidors la seva adreça particular. Fonts del cos policial asseguren que aquest agent de la Policia Local d'Alacant va agafar una baixa laboral just un dia abans que se li notifiqués la suspensió d'ocupació i sou. Actualment, realitza seminaris en ciutats com Alacant, València o Madrid sobre gestió de l'estrès, maneig i control d'armes i defensa personal.

Què és un delicte d'odi?

Inicialment, els delictes d'odi es van legislar en l'Estat espanyol, seguint la normativa europea, per a protegir col·lectius vulnerables, especialment comunitats minoritàries, com la gitana o les persones de color. Una circular recent de la Fiscalia General de l'Estat va ser bastant polèmica perquè afirmava que s'havia de protegir persones de diferent ideologia i citava el cas d'una persona amb ideologia nazi. Els delictes d'odi es classifiquen en  l'article 510 del Codi Penal, que castiga a penes d'un a quatre anys de presó les persones que públicament incitin directament o indirectament contra un grup o una  part o una persona per motius, com la seva pertinença, raça, orientació sexual.

També pot ser un agreujant de discriminació per raça, religió o ideologia en altres delictes com les amenaces. En els delictes d'odi s'ha de demostrar que hi ha una amenaça real cap a la persona o el col·lectiu. Els tribunals han deixat clar que els cossos policials no són vulnerables i per això no encaixen en aquesta protecció. L'Audiència de Barcelona i el TSJC ho van afirmar, després de les càrregues policials als ciutadans en el Referèndum de l'1-O 2017 i el rebuig social als cossos policials espanyoles.
 

Foto principal: El president del País Valencià, Ximo Puig / Efe