El fiscal anticorrupció José Grinda González s'ha convertit en un dels protagonistes indiscutibles de l'operació Catalunya. Impulsor del cas 3% contra Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) o de la causa —ja arxivada— contra Carles Puigdemont per Aigües de Girona, és també un dels responsables del cas que va acabar amb el tancament de la Banca Privada d'Andorra (BPA). Això no obstant, el nom d'aquest fiscal ha aparegut també com a objecte d'investigació després que es va veure involucrat en dos casos de pedofília. En una de les causes, el seu nom va desaparèixer, mentre que l'altra va ser arxivada. Aquests fets eren de sobres coneguts entre els membres de la policia patriòtica del PP, que encapçalava l'excomissari José Manuel Villarejo, que en nombroses gravacions a les quals ha tingut accés ElNacional.cat, assegura que es van fer desaparèixer les proves sobre la implicació del fiscal als casos de pederàstia. No només la policia patriòtica, també Francisco Martínez, l'exsecretari d'Estat de Seguretat amb el ministre Jorge Fernández Díaz, afirma, en una altra gravació a la qual ha tingut accés aquest diari, que va veure personalment el sumari amb les descàrregues i les proves que identificaven l'ordinador de Grinda en el cas de pedofília que van acabar desapareixent. Això no obstant, segons fonts d'aquell ministeri, Grinda era "absolutament intocable".
Precisament Francisco Martínez ha de comparèixer aquest dimarts al Congrés dels Diputats en la primera jornada de sessions de la comissió que investiga l'operació Catalunya. Aquesta comissió, juntament amb les que han d'investigar l'espionatge amb Pegasus i l'atemptat d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, es va crear arran del pacte tancat pel PSOE per garantir el vot dels diputats de Junts i ERC a la presidència de Francina Armengol al Congrés. Les comissions es van constituir a finals de febrer, però fins ara no han començat a treballar.
Les acusacions
A l'àudio que ha tingut accés ElNacional.cat, l’exsecretari d’Estat de Seguretat afirma que ell va veure el sumari i la investigació on va ser identificat el fiscal Grinda. Es tracta de l’operació Telémaco, que la Guàrdia Civil va destapar l’any 2010 a Pontevedra utilitzant un nou programa informàtic, anomenat Vicus, contra pornografia infantil a la xarxa, que va detectar una trentena de persones a tot l'Estat. El nom del fiscal, tot i ser identificat, va desaparèixer. "Ho vaig veure en el seu dia, el sumari amb les descàrregues i el seu nom i la seva adreça. I tot això va desaparèixer. Això no m'ho han explicat. Ho he vist jo", assegura l'exsecretari d'Estat en referència al sumari de pedofília.
Fonts d'Interior asseguren que Grinda era "un home intocable", que no era el ministeri qui el protegia, sinó que la protecció li arribava des de la Fiscalia, i asseguren que va ser la Guàrdia Civil qui es va encarregar de fer desaparèixer la informació que el vinculava als casos de pedofília.
Retrets de Villarejo
També es refereix a aquests fets en diferents gravacions el comissari Villarejo. L'expolicia era un enemic declarat de Grinda arran del cas Emperador, contra la màfia xinesa, en què va investigar membres del CNP per tràfic d'influències. Villarejo es refereix al fiscal, en diferents converses amb Martínez i amb altres interlocutors, com a “Grinda el pedòfil”; recorda que la investigació en la qual estava implicat el fiscal la portava el jutjat de Cangas, i assegura que els responsables de la Fiscalia General de l’Estat (FGE) van tapar-ho.
També en una conversa amb el jutge Fernando Andreu i l'excap de la UDEF, José Luis Olivera, Villarejo s'exclama sobre la diferència de tracte que rep Grinda en comparació amb la que el mateix fiscal estava donant a un policia anomenat Carlos, al qual va fer investigar en una peça del cas Emperador. "L'exemple del que li va passar a Grinda, si això hagués passat amb en Carlos, què hauria passat? Que li van dos paios, que li diuen esborra això que no sé què, que se li emporten perquè no ho sap esborrar, que es perd l'ordinador, que hi ha un llibre de peces de convicció que s'ha perdut, de Cangas del Morrazo...", retreu Villarejo.
"Fotrà els de CiU"
Alhora, Villarejo també assenyala, en una conversa de setembre del 2015, l'entusiasme amb què Grinda va investigar la causa del 3% contra CDC, després que la Policia Nacional no hi actués i, segons l'excomissari, el fiscal hi fes entrar la Guàrdia Civil. “Què fa Grinda? Va a la fiscal general [aleshores Consuelo Madrigal, que posteriorment va ser fiscal a la causa de l'1-O] i li diu que fotrà els de CiU”, relata. Precisament, l’agost del 2015, el fiscal Grinda escorcolla la seu de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) pel cas 3%, que encara està pendent de judici.
Villarejo també acusa Grinda d’estar darrere del tancament de la Banca Privada d’Andorra (BPA), on tenien comptes no declarats la família Pujol Ferrusola. El fiscal va fer portar a un comissari una nota a les autoritats americanes (FinCen) sobre blanqueig de capitals a la BPA, que al final s’ha desmentit. Precisament, el cas de la família Pujol Ferrusola ha estat investigat a l’Audiència Nacional per la tinent fiscal d’Anticorrupció Belén Suárez, sobre la qual Villarejo sosté que ha protegit Grinda, i que ara ha estat promocionada com a fiscal de la secció penal del Tribunal Suprem.
El TC dona la raó a la víctima
A banda del cas de Cangas de Morrazo que apareix a les gravacions, el segon cas en què apareix el nom de Grinda i en què hi ha implicats menors va ocórrer el 6 de febrer del 2009. El fiscal anticorrupció, acompanyat d'una dona, van mantenir una conversa amb una noia per Messenger perquè els observés tenint relacions sexuals. Ella va dir-los que tenia 22 anys i en descobrir que tenia 15 anys, Grinda va tallar la conversa. La mare de la menor va presentar una denúncia que va investigar el jutjat d’Instrucció 1 d’Alcalá la Real, a Jaén, per corrupció de menors i contra la llibertat sexual de la noia. El jutge va dictar el sobreseïment del cas el 2013; va argumentar que no s’acreditaven els fets, i el 2017 es va dictar l’arxivament per prescripció del delicte.
Tanmateix, la mare va recórrer al Tribunal Constitucional (TC), que el setembre del 2022 va donar la raó a la noia i va ordenar al jutjat que li facilités tota la documentació sobre la instrucció del cas, ja que volia presentar una demanda contra el fiscal per vulneració de la intimitat sexual. La noia va denunciar que li havien tornat l’ordinador formatejat i sense cap prova. A l’expedient, s’indica que la Fiscalia i el jutjat havien acordat de mantenir aquesta investigació secreta per tal que no afectés la reputació de Grinda. La defensa del fiscal ha assegurat que aquesta causa s’ha fet servir contra ell per integrants de la màfia russa i altres persones que ha investigat.
Aquests fets eren coneguts en cercles policials, però també judicials. En una conversa enregistrada per Villarejo, el fundador de Legálitas, Alfonso Carrascosa, assegura que en un dinar a casa seva, on hi havia el magistrat Manuel Marchena, els presents van quedar parats quan es va preguntar que com és que “hi ha un fiscal acusat de pederasta a la Fiscalia”.