«La vaig renyar. A veure, jo comprenc que et truca el fiscal general i tu has d’atendre el fiscal general. Però ja li he dit que me n’ocupo jo. Pilar, si us plau, per què li envies els correus? Els filtraran. Pilar, fes el favor de no fer res més». És el que va dir “expressament” la fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, a la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, la nit del 13 de març. Així ho va declarar ella mateixa dijous passat quan va declarar com a testimoni davant del jutge del Tribunal Suprem que està investigant Álvaro García Ortiz per presumpta revelació de secrets de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Ara, ElNacional.cat ha tingut accés a la seva declaració íntegra. “Com que sé que treballa fins a les tantes del matí a la seu de la Fiscalia, vaig dir «Fes el favor d’anar a casa teva, de descansar i a veure si podem estar tranquils aquesta nit i demà ja veiem com ho fem»”, va relatar. És la conversa que van mantenir totes dues després que Pilar Rodríguez (també investigada pel Suprem) rebés del fiscal Julián Salto els correus que havia intercanviat amb l’advocat d’Alberto González Amador i els hi enviés al fiscal general de l’Estat. La filtració d’aquests correus, que també apunta a la Moncloa, és la que està investigant el jutge Ángel Hurtado.
“Un fa les seves deduccions”
L’endemà, 14 de març, a les 9.08 h, Almudena Lastra va parlar per telèfon amb Álvaro García Ortiz. “Segons despenjo, perquè estava una mica cremada amb aquest assumpte, li vaig dir «Álvaro, has filtrat els correus?» i em va dir «Això ara no importa, cal treure la nota immediatament»”. “Va tenir alguna informació que li condueix a aquesta deducció?”, li va preguntar el lletrat de l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) durant l’interrogatori. “A les 21.54 h, ens arriben els dos correus, a la fiscal en cap provincial i a mi. Parlo amb la fiscal en cap provincial. Tot seguit, em diu que els ha enviat al fiscal general de l’Estat i a les 23.50 h, la SER dona com a primícia que l’advocat ha sol·licitat a la Fiscalia el pacte. I ja dona el contingut dels correus electrònics. Home, doncs, en fi. [...] Un fa les seves deduccions, sense perjudici que jo no sé qui [va ser]”, va contestar.
“Estava enfadada: ha sortit a la llum pública quan nosaltres hem traslladat la informació”
Prèviament, el 12 de març, Lastra s’havia assabentat per la ràdio de les diligències d’investigació sobre González Amador. “Recordo que li vaig dir a la meva parella «Això jo no ho he llegit a la denúncia». I em va començar a preocupar que aquest periodista semblava saber coses que no estaven a la denúncia”, va explicar. “Estava enfadada i li ho vaig traslladar així a la Pilar. Jo no sé com ha arribat al periodista, el que sí que sé és que l’Agència Tributària fa moltíssim temps que tramita això i just ha sortit a la llum pública en el moment en el qual nosaltres hem traslladat la informació”, va afegir. “No era només la denúncia, que ja estava al deganat i de la qual el periodista podia tenir coneixement per altres vies. És que deia coses que jo no havia llegit a la denúncia i que, per tant, vaig entendre que eren coses que o bé eren a les nostres diligències d’investigació o a l’expedient d’Hisenda, que formava part d’ella, i per això tenia la sospita”, va reblar.
“Calia sortir a desmentir aquesta notícia”
Més detalls. Almudena Lastra va relatar que a les 20.26 h del 13 de març va rebre una trucada d’Íñigo Corral, el cap de premsa de la Fiscalia de Madrid. “Em diu que un periodista concret d’un mitjà molt important li trasllada que el cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid [Miguel Ángel Rodríguez] està traslladant els mitjans que la Fiscalia ha ofert un pacte al senyor González Amador i que ha rebut ordres de no arribar a aquest pacte. [...] I que ho pot acreditar documentalment”, va explicar. “Primer va ser un periodista i després van ser moltíssims”, va afegir. “Vostè pensava que aquesta informació s’acomodava a la realitat?”, li va preguntar el fiscal durant la seva declaració. “Per descomptat que no. De fet, vaig ser jo qui vaig trucar-li per dir-li [al fiscal de l'Estat] que sortiríem a desmentir-la”, va contestar. “O sigui que la idea de desmentir aquesta notícia va partir de vostè?”. “Soc jo qui, per la transcendència de l’assumpte, alerta al fiscal general de l’Estat”, va subratllar.
Així doncs, a les 20.50 h, ella va trucar el fiscal general de l’Estat i ambdós van coincidir que “calia sortir a desmentir aquesta notícia”. “Nosaltres el que aturem era aquesta falsa informació que ens deien que estava traslladant [Miguel Ángel Rodríguez]”, va afegir. Posteriorment, a les 22.30 h, Almudena Lastra va tornar a parlar amb Íñigo Corral i li va dir que ho deixaven per a l’endemà: «Jo no soc periodista, no soc polític, soc la fiscal superior de Madrid i, per tant, me n’aniré a sopar i demà veurem quin recorregut ha tingut això i ja avaluarem què és el que farem».
“Jo no estic d’acord amb el contingut i no assumiré la publicació com a nota del meu gabinet de premsa"
Tanmateix, l’entesa entre Almudena Lastra i Álvaro García Ortiz es va acabar trencant. El 14 de març, a les 8.42 h, Lastra va rebre una trucada d’Íñigo Corral, que li va dir que havia rebut un text de la cap de premsa de la Fiscalia General i que havien de publicar-la com a gabinet de premsa de la Fiscalia de la Comunitat de Madrid. “L'Íñigo, bastant alterat i enfadat, em diu que no està d’acord amb el contingut i em diu que si jo el faig publicar aquesta nota, ell dimiteix. Li dic que es tranquil·litzi, que m’enviï la nota i que al llarg del matí ja el veurem amb tranquil·litat,” va indicar davant del jutge. Després, a les 9.08 h, va rebre la trucada del fiscal general de l’Estat, que li va dir que calia difondre la nota “immediatament”. Ara bé, Lastra li va posar el fre: «Em llegiré a poc a poc la nota, que no l’he llegit en la seva integritat. Miraré els correus i després parlem quan arribi al despatx, perquè vaig al cotxe».
“Em poso a mirar la nota de premsa i coincidia amb Íñigo que no em semblava que era la manera més adequada de fer-ho”, va relatar al Suprem. I va recordar un dels missatges que li va enviar Álvaro García Ortiz: «Almudena, la nota és correcta en dates i contingut. Cal treure-la, si tardem, s’imposa un relat que no és cert i sembla que els companys no han fet bé la seva feina. És imperatiu treure-la, ens estan deixant com a mentiders. Si deixem passar el moment, ens guanyaran el relat, l’actuació dels companys de la Fiscalia és impecable i cal ser neutral». En aquella estona, el fiscal general li va trucar sis vegades en vint minuts: “No veig quina és la pressa de tot això i dic que no li contestaré”, li va explicar al jutge. Finalment, mentre encara estava al cotxe, García Ortiz va aconseguir parlar amb ella a través de la seva secretària i ella va ser molt contundent: «Jo no estic d’acord amb el contingut d’aquesta nota i, per tant, no assumiré la publicació com a nota del meu gabinet de premsa. Si tu m’ordenes que tregui aquesta nota, sortirà com a nota de la Fiscalia Provincial». I així va ser.
El fiscal del cas: “En aquest correu no hi ha cap informació privada, cap secret”
Un altre testimoni que va comparèixer al Tribunal Suprem la setmana passada va ser Julián Salto, el fiscal de Delictes Econòmics del cas d’Alberto González Amador. Va relatar que el 13 de març a les 21.43 h el va trucar la fiscal cap provincial de Madrid i li va dir que el fiscal general de l’Estat “no pot esperar”. Tot seguit, li va preguntar a què s’havia compromès amb González Amador i li va parlar de la notícia que havia publicat El Mundo. “El primer que li dic és que no ens hem compromès absolutament a res”, va assenyalar. I va afegir que li va explicar “l’iter cronològic” i que havia estat el 2 de febrer quan l’advocat de la parella d’Ayuso l’havia citat a “intentar arribar a una conformitat”. “No són ni converses, és un intercanvi de mail que no té cap mena de validesa i que jo no puc fer valer com una suposada conformitat el dia del judici”, va afegir davant del jutge.
“Quan la fiscal en cap provincial em demana els correus, jo els hi dono. Perquè cal treure una mica de transcendència. Aquella nit no van contra González Amador, aquella nit van contra el fiscal de l’assumpte i contra la Fiscalia de Delictes Econòmics per si hem fet alguna cosa al marge de la llei”, va prosseguir. “Llavors em diu si li puc enviar els correus i jo els hi envio, però perquè en aquest correu no hi ha cap informació privada, no hi ha cap secret. És simplement una presa de negociacions. No sé si és habitual, però és un intercanvi de mails sense cap transcendència, perquè mentre no el ratifiquin davant d’un jutge, aquest presumpte oferiment no ens val per a res”, va subratllar. Així mateix, al Suprem, també va lamentar que amb la filtració de Miguel Ángel Rodríguez quedava ell com un “mentider” i com que va “oferint conformitats per allà” i “posant denúncies o querelles polítiques”.