La fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, ha declarat davant del magistrat que instrueix la querella de la parella d'Ayuso, Alberto González Amador, contra dos fiscals per presumpta revelació de secrets sobre els seus delictes declarats contra la Hisenda Pública i un delicte de falsedat documental. Lastra ha afirmat que va rebre l'ordre directa del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, de difondre la nota explicativa sobre la causa oberta per suposats delictes fiscals contra la parella de la presidenta regional i de la seva proposta al Ministeri Públic d'arribar a un acord per reduir la seva eventual condemna. El magistrat Francisco José Goyena ha interrogat aquest matí Lastra en relació amb el delicte de revelació de secrets per part d'un funcionari que s'atribueix a la fiscal cap de Madrid, Pilar Rodríguez, i al fiscal Julián Salto per la nota explicativa difosa per la Fiscalia de Madrid.
Segons expliquen fonts jurídiques, la fiscal superior de Madrid hauria detallat que va rebre l'ordre directa de donar la nota per part del fiscal general, ja que ella es va negar a difondre el document en considerar-ho incompatible amb el deure de confidencialitat, però va complir l'article 25 de l'Estatut Fiscal. L'esmentat article estableix que "el Fiscal General de l'Estat podrà impartir als seus subordinats les ordres i instruccions convenients al servei i a l'exercici de les funcions, tant de caràcter general com referides a assumptes específics".
El testimoni arriba després que García Ortiz ja hagi assumit la responsabilitat de la difusió de la nota de premsa explicativa i hagi sol·licitat que la causa sigui enviada al Tribunal Suprem, el competent per assumir la investigació. Ara per ara, el magistrat ha donat trasllat a les parts perquè es pronunciïn sobre l'escrit. El magistrat tracta d'investigar, a instàncies d'Alberto González, "quina o quines van ser les persones físiques concretes que van intervenir en la decisió de fer públic l'esmentat comunicat de premsa i el màxim responsable (en rang) de la carrera fiscal que va acordar o va donar el vistiplau a la decisió de difondre el comunicat".
A les diligències sol·licitades, el magistrat demanava que es remetés relació i còpia del suport original de totes les comunicacions mantingudes pel Ministeri Fiscal (emails rebuts i enviats) amb l'advocat d'Alberto González Amador en ocasió de la defensa del mateix abans i després de fer-se públic el comunicat. A la interlocutòria d'admissió de la querella, la Sala estimava que "sense que pugui entendre's mai l'admissió d'una querella com un acte d'imputació anticipada, ni una qualificació ultimada dels fets, ha d'investigar-se el veritable abast del conjunt dels fets relatats en l'escrit de la querella". "Només d'aquesta manera pot complir-se amb una finalitat essencial del sumari, tal com es contempla a l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, i que consisteix en la determinació de totes les circumstàncies que puguin influir en la qualificació dels fets, sempre que aquests revesteixin indiciàriament caràcter delictiu", assenyalava.
El TSJM investiga si hi ha hagut vulneració de confidencialitat
La Sala Civil i Penal del TSJ de Madrid no coincideix amb la Fiscalia, que considera que procedeix la inadmissió de la querella, ja que, segons el seu parer, "els fets que en ella es relaten resulten atípics". Els jutges, en canvi, entenen que aquest argument delimita el debat des d'una perspectiva molt concreta que no sembla incloure totes les projeccions de l'àmbit penal de la revelació de secrets. Els magistrats agregaven que "al seu informe el Ministeri Fiscal dona raó de per què va facilitar una nota informativa" en al·lusió a què va apuntar que es va realitzar "per sortir al pas de determinades informacions".
A més, negava la Fiscalia que en aquesta nota informativa consti res que no fos conegut, i aforma que es veia "facultat per la seva pròpia normativa orgànica en lligar al lliure exercici de la llibertat d'informació el deure de traslladar a la societat el fet noticiable". Així, assenyalava la Sala, "és d'analitzar si s'ha vist vulnerat el deure de confidencialitat i reserva inherent a les actuacions penals, entre les quals es comprèn les preprocessals a càrrec del Ministeri Fiscal i això requereix, segons el seu parer, una indagació que només pot abordar-se adequadament mitjançant l'oportuna instrucció de la causa".