La Fiscalia de Barcelona manté la petició de 2 anys i 10 mesos de presó i 10 anys més d’inhabilitació pel delicte de prevaricació per a l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), per haver permès la instal·lació de dues antenes de telefonia mòbil sense llicències en un solar al costat de la comissaria de la Guàrdia Urbana l'any 2012. Així ho ha anunciat la fiscal de la secció especialitzada d’Urbanisme i Medi Ambient, Laura Ricart Rius, aquest dimarts en el judici pel cas de les antenes a l’Audiència de Barcelona, amb un total de sis acusats.
A més, la fiscal ha afirmat que retira l'acusació per a l'exregidor de Seguretat Ciutadana i actual regidor del PP a Santa Coloma, Miguel Jurado, i per a l'exregidor d'Urbanisme, Oriol Lladó (ERC), amb el govern de coalició de Dolors Sabaté.
Per contra, la fiscal manté la mateixa petició de pena que Albiol per a l'exconseller delegat d'Engestur, Tomás Vizcaíno, i per a l'exgerent d'Urbanisme, Xavier Salvà. Per a l'exresponsable de llicències a partir del 2015, Josep Duran, li manté la petició d'un any i sis mesos de presó.
Les tres declaracions finals
Abans de l'anunci de les conclusions, ha declarat els darrers tres acusats, en la sisena sessió del judici. El conseller delegat de l’empresa municipal Engestur del 2012 al 2105, Tomás Vizcaíno, ha declarat al tribunal de l’Audiència de Barcelona que tenia encarregat del control de la implantació d’antenes de telefonia mòbil a Badalona, però que “de cap manera” tenia competències per donar llicències o sancionar. Vizcaíno també ha assegurat que no va parlar amb l'alcalde García Albiol del problema de les antenes que no tenien llicències.
Vizcaíno ha afegit que va delegar a Miguel Ángel Sánchez el control de les antenes i, segons la seva versió, van ser responsables de Vodafone qui va dir que instal·laven provisionalment una antena al Turó del Caritg el 2012, davant l’emergència per la falta de cobertura que hi havia, que “li van dir que Patrimoni ho havia autoritzat” i que va deduir que havia demanat les llicències corresponents. L’exresponsable d’Engestur ha admès, però, que va dir que Movistar es podia instal·lar al Turó d’en Caritg “si seguia els mateixos passos legals”. I al final, va descobrir que no tenien llicències.
El català torna al judici
Per la seva part, Oriol Lladó (ERC), tinent d’alcalde d’Urbanisme del 2015 al 2018, ha explicat al tribunal que va ser informat de la irregularitat de les antenes per Josep Duran, cap de llicències. “Em va dir que estava en tràmit de resolució, amb Patrimoni i les recomanacions del secretari municipal. Era una anomalia, no pensava que fos un delicte, ni que calgués la meva intervenció directa”, ha declarat Lladó, defensat pel penalista Andreu Van den Eynde. També ha aclarit que no va ser informat més i tampoc inclòs en el correu electrònic entre els tècnics. La llengua catalana ha tornat al judici perquè Lladó ha pogut i volgut declarar en la llengua pròpia. Els advocats de les operadores, que són de Madrid, no han requerit traductor.
Finalment, Josep Duran també ha insistit en la seva declaració que es buscava una solució “per l’ocupació d’espai públic sense títol habilitant, no de canvi de planejament” per part de les antenes al costat de la comissaria de la Guàrdia Urbana. Ha afegit que el secretari municipal els va dir que era l’àrea de Patrimoni qui havia de fer la recuperació de l’espai. Ha explicat que van fer una reunió el 2017 amb els responsables de Vodafone i Movistar per arreglar-lo, i com tot era de Patrimoni, li ho va derivar tot al llavors responsable, Jordi Crisol. “Parteixo de la tesi que les antenes no eren incompatibles; es podia donar llicència d’usos provisionals. No calia llicència ambiental en aquella època, segons el meu criteri”, ha contestat Duran a la fiscal. I al ser interrogat perquè no va obrir un expedient sancionador a les operadores, Duran ha reiterat que era la competència de Patrimoni i que no ho podia fer perquè podria provocar una doble sanció, prohibit per llei (en el conegut non bis in ídem).