El cap de la policia local de Pineda de Mar, Carles Santacreu, ha negat que coaccionés i amenacés el director de dos hotels del municipi perquè fes fora uns 500 agents de la policia espanyola per la seva polèmica actuació per evitar la votació de l’1-O de 2017, aquest dimecres en el judici a l’Audiència de Barcelona. En resposta al seu advocat, Andreu van den Eynde, el cap policial ha explicat que el 2 d'octubre de 2017 l’alcalde de Pineda de Mar era a Madrid i li va demanar que acompanyés l’alcaldessa accidental Carme Aragonès a veure el responsable de l'hotel, a qui els polítics locals li van demanar de “reubicar” els agents a un segon hotel perquè en el Cheking Montpalau hi havia força manifestants protestant davant d’aquest establiment. Els dos regidors socialistes, també jutjats, han exculpat totalment Santacreu. 

Amb tot, el fiscal de Delictes d’Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha fet una rebaixa lleu de la petició de condemna a Santacreu: dels 3 anys de presó inicials a 2 anys i 6 mesos, per un delicte de coaccions amb l'agreujant d'actuar com a autoritat i aplicar-li dilacions indegudes. Alternativament, el fiscal ha plantejat que se'l condemni a 15 mesos d'inhabilitació de la seva professió per no haver perseguit el delicte de coaccions dels dos regidors del PSC. Davant aquesta modificació, Van den Eynde ha denunciat que "no és correcte legalment", ja que s'han modificat fets, a més de la "incongruència entre els dos delictes". Per evitar "més patiment" al seu client, no ha demanat la suspensió de la vista, com podria haver fet, i ha sol·licitat la seva absolució.

En la primera sessió, de dimarts, l’extinenta d’alcalde del PSC, Carme Aragonès, i l’actual tercer tinent d’alcalde, el també socialista Jordi Masnou, a qui el fiscal també els demanava 3 anys de presó, van acceptar una condemna d’1 any de presó i d’inhabilitació a càrrec públic per haver “coaccionat” el responsable de l’hotel Cheking Montpalau i Checkin Pineda perquè fes fora de forma immediata els agents la policia espanyola, en una reunió el 2 d’octubre de 2017. Al final, els agents van marxar el 5 d’octubre, tal com fixava el contracte. A l’inici del judici, el fiscal va exposar la rebaixa de la pena per als dos regidors socialistes en aplicar-los l’atenuant de dilacions indegudes, acord que no va acceptar el cap policial en mantenir la seva innocència.

Confessió dels regidors socialistes

En la sessió d’aquest dimecres, a la secció sisena de l’Audiència, la llavors primera tinent d’alcalde, la socialista Carme Aragonès ha declarat que “no es van fer amenaces”, malgrat haver acceptat una condemna. “Les declaracions a la premsa van ser desafortunades perquè vaig dir fer fora en lloc de reubicar els agents”, ha assegurat Aragonès, i que també van parlar que tenien hotels que “no estaven en ordre”, però que no els amenaçaven amb tancar-los. El tercer tinent d’alcalde de Pineda, el socialista Jordi Masnou, que també ha assumit la condemna, ha declarat: “Hi havia un sector independentista que ens cridava perquè no vam permetre posar les urnes. Se’ns en va anar de les mans perquè volíem que frenés la manifestació. Assumeixo el que va passar.”

Una regidora d’ERC nega amenaces

Abans, la regidora de Pineda de Mar, Mònica Palacín (ERC), ha contestat que “no” quan l’advocat Andreu van den Eynde li ha preguntat: “Alguna persona va amenaçar o acorralar el director de l’hotel”. Estaven en una saleta petita i de vidre, que es veia des de l’exterior i la situació era “tensa”, segons ha explicat perquè agents de la policia espanyola els miraven. La regidora ha assegurat que ella i el cap policial no van dir res al director de l’hotel, i que no recorda què van dir exactament els dos regidors socialistes. La regidora ha explicat que en sortir de la reunió un agent “la va agafar i enregistrar amb el mòbil”, i no va dir res als agents; només es van identificar. Palacín en ser diputada del Parlament va ser investigada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el març de 2019 va arxivar la causa contra la diputada en considerar que no hi havia proves contra ella per jutjar-la per coaccions als titulars de l’hotel.

Testimoni de tres caps policials

En la vista, dos caps policials han assegurat que tres responsables de l’Ajuntament i el cap policial van anar a parlar amb el responsable de l’hotel Cheking Montpalau, i que va ser “tensa”, tot i que no van escoltar el seu contingut, però veien els seus gestos i la cara del director de l’hotel. Han afegit que el director va demanar-los que havien de marxar l’endemà amb “l’amenaça de tancar-los cinc anys l’hotel”, segons els dos testimonis, un inspector i un subinspector del Cos Nacional de la Policía (CNP). Els policies van demanar-li que necessitaven un document escrit per presentar als seus superiors. Un tercer cap policial, que estava en l’hotel Cheking Pineda, amb més de 100 agents procedents de Madrid, que el 3 d’octubre van fer les maletes i quan estaven al carrer, al final els van dir que tornessin a les habitacions i, al final, van marxar el dia 5 d’octubre.

El subinspector també ha afirmat que el cap de la policia “sempre anava de paisà” i els vigilava “com fent contravigilància”, els dies abans de l’1-O, i els “posava traves en els aparcaments” i parades de les furgonetes policials. Una afirmació després negada per Santacreu, que ha detallat que va ser premiat pel CNP en resoldre's un problema d'aparcaments.

Els dos policies han afegit que la nit de l’1-O es van concentrar centenars de ciutadans davant de l’hotel que els cridava “Fora les forces d’ocupació” i els tiraven objectes. Des del dia 1 al 5 d’octubre han assegurat que van viure amb tensió i que no dormien. “En arribar a Monzón vam poder dormir, com si fos un balneari”, ha assegurat el subinspector.

En la investigació, el fiscal va demanar l’arxivament de la causa contra Sílvia Biosca —l’actual primera tinenta d’alcalde del PSC a Pineda de Mar—, en considerar que no quedava “prou” acreditat que cometés un delicte de falsedat en document públic per haver simulat un comunicat de premsa conjunt amb la cadena.