Hi ha investigacions que van a ritme de creuer i altres, a pas de pardal. Aquest és el cas de la investigació que el Tribunal de Comptes (TCu) té oberta des de fa dos anys contra el polèmic magistrat Daniel de Alfonso, quan era director de l’Oficina d’Antifrau de Catalunya (OAC), i dels diners que va cobrar en aquest organisme. La causa contra De Alfonso té el número 68/2019 i des de la Fiscalia, que va demanar obrir la investigació el juliol del 2018, s’exposa que encara és “prematur” indicar quin serà el seu posicionament final i, per tant, les possibles quantitats a exigir-li, segons fonts de premsa del tribunal. És a dir, en dos anys no hi ha hagut cap avenç.

La Sindicatura de Comptes va enviar dos informes al Tribunal de Comptes vers la despesa de De Alfonso al capdavant de l’Oficina Antifrau i el 2020 va determinar que el magistrat hauria cobrat uns 300.000 euros més de forma indeguda entre els anys 2011 i 2016, any en què va ser destituït pel Parlament en filtrar-se unes converses enregistrades d'ell amb l’exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz contra el govern català. Segons aquest informe, que complementa un del 2018, De Alfonso hauria cobrat triennis i complements de qualitat que no li pertocarien i assenyalava la possibilitat que fos perseguible judicialment. Per això, la Fiscalia del TCu va demanar obrir una investigació. Es va difondre que l’abonament del Teatre Liceu pagat amb fons públics era una de les despeses irregulars de De Alfonso. Fa anys, però, ho feia més d’un departament del Govern.

A banda d’escatir si De Alfonso va cobrar despeses indegudes, el càlcul de l’antiguitat en els organismes estatutaris ha estat polèmic. El Parlament de Catalunya té la norma que els funcionaris, sobretot lletrats i secretaris, cobren el 5% dels triennis, que es calcula sobre el darrer sou i no en la categoria en què han estat generats i meritats, com sí que tenen els funcionaris de la Generalitat. El càlcul del Parlament era també el que aplicava Antifrau i l’actual director, el magistrat Miguel Ángel Gimeno, el va canviar l’any passat i el va igualar al sistema de la Generalitat. La Sindicatura de Comptes li exigia que pagués els triennis com en el Parlament en els exercicis del 2010 al 2018, i Gimeno va respondre que implicava hipotecar gairebé la meitat de la partida de personal de l’entitat (mig milió d’euros). Així, els funcionaris d’Antifrau cobren el 5% dels triennis, com fixa el Parlament, però només els assolits en l’OAC, i la resta en l’administració i categoria assolida. A banda, la Sindicatura de Comptes fixa que els alts càrrecs no han de cobrar els triennis generats en aquest lloc de treball, decisió també no compartida per tots els organismes.

Estocada a la sanitat catalana

En deixar Antifrau, el magistrat De Alfonso va passar a ser responsable del jutjat de Vigilància Penitenciària 1 de Cantàbria, on té família i destí en el qual continua actualment. En plena crisi, el Poder Judicial assegurava que no el podia apartar de jutge perquè les irregularitats per les quals se l’acusava, tot i que gruixudes, no van ser en l’exercici de magistrat. A l’Audiència de Barcelona, Daniel de Alfonso havia demanat algun favor a companys jutges sobre casos de persones processades, que mai ningú va denunciar, això no obstant, més d’un estava molest amb ell, segons alguns testimonis.

En la comissió del Congrés dels Diputats sobre l’operació Kitchen, d’espionatge del PP al seu extresorer Luís Bárcenas i ara acabada, s'ha sabut que l’enregistrament de la conversa entre De Alfonso i Fernández Díaz va ser encarregada pel mateix ministre de l’Interior, segons va dir un dels seus càrrecs policials i membre de la policia patriòtica que van crear. També s’ha validat que a més de voler destruir proves de cobraments il·legals al PP, també van muntar l’Operació Catalunya, per desestabilitzar el govern i líders soberanistes.

En una compareixença al Congrés, l’abril del 2017, l’excap d’Antifrau va assegurar que s’havia “descontextualitzat”, aquella famosa frase seva, que Público va difondre el juny de 2016 i que es va fer viral. Deia: “Els l'hem ben clavada als morros amb Ramón Bagó, els hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusat, els estem fent la punyeta amb el CTTI”.

En la seva gestió, De Alfonso va acusar formalment els consorcis sanitaris que gestionaven alguns hospitals catalans i en els quals assegurava que es “barrejaven els interessos públics i privats”. La CUP també ho havia denunciat i el cas Innova, a Reus, n’és una prova. Llavors s’acusava el grup Serhs, que presidia l’empresari Ramón Bagó, que es va beneficiar de diferents contractes públics. Al final, la Fiscalia va arxivar la investigació, tot i que retreia que Bagó tenia incompatibilitat amb els diferents càrrecs que ocupava.

En la polèmica conversa, De Alfonso presumeix de ser espanyol, però que viu a Catalunya, quan el ministre li demana més pressió contra el Govern i els soberanistes. I en un altre moment, el magistrat li diu a Fernández Díaz: “Considerem com el teu caporal del teu cos nacional” i Fernández Díaz li respon: “Tu agilitza el que puguis amb el fiscal Bermejo”, que llavors estava a la Fiscalia Anticorrupció a Barcelona, i després va anar a Madrid.

Qui afina?

L’exdirector de la unitat central de suport operatiu (UCAO) de la Policia Nacional Enrique García Castaño va revelar, l’abril passat, que va ser l’artífex de la gravació de la conversa entre l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, i en la qual Fernández Díaz va pronunciar la frase “la fiscalia t’ho afina”. L’excomissari ho va dir a la comissió del Congrés sobre el cas Kitchen. Castaño també va atribuir a l’exministre del PP l’anomenada Operació Catalunya per investigar polítics catalans.

El 3 de desembre passat, Jorge Fernández Díaz va comparèixer al Congrés en la comissió de la Kitchen i se les va tenir amb els portaveus d’ERC, Junts i la CUP pel cèlebre àudio. “Jo no dic 'la fiscalia t’ho afina', no és el meu lèxic. La policia científica m’envia un informe acreditant que jo dic 'la fiscalía en fin... hago una gestión', i això amb un retalla i enganxa acaba convertit en 'la fiscalía te lo afina' i en destruir el sistema sanitari català”. Tot i les evidències, l’exministre no ha assumit cap responsabilitat, tal com va fer en la compareixença del 2017 al Congrés.

 

Foto principal: L'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso /ACN