El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha publicat aquest dimecres el decret per unificar criteris d'actuació després de la reforma dels delictes de malversació per la Llei orgànica 14/2022. En el decret, el fiscal general afirma que es pot acusar de malversació agreujada els acusats de desviament de diners públics i sense que hi hagi ànim de lucre o enriquiment personal. És a dir, la Fiscalia General de l'Estat (FGE) comparteix el criteri del jutge Pablo Llarena i els fiscals del Suprem, que aposten per acusar els líders de l'1-O de malversació agreujada, que pot implicar penes de presó de fins a 12 anys de presó.

Interpretació de consens

La Fiscalia General de l’Estat informa que el decret sobre la reforma de la malversació compta amb “l’acord i les aportacions” del tinent fiscal del Tribunal Suprem, els fiscals de la sala penal del Suprem, el fiscal de sala en cap d’Anticorrupció i de la fiscal de sala  en cap de la secretaria tècnica. És a dir que és una instrucció consensuada i no imposada, ja que s’interpreta la llei de forma molt estricta, i lluny de la interpretació dels legisladors, en aquest cas ERC i el PSOE.

En concret, exposa que l’ànim de lucre exigit pel nou delicte de malversació “s'apreciarà en tots els casos en els quals el responsable actuï amb consciència i voluntat de disposar del patrimoni públic per aconseguir un avantatge o benefici propi o aliè de qualsevol tipus”. Per tant, precisa “l’ànim de lucre també s’apreciarà quan el responsable del delicte no persegueixi l’obtenció d’un avantatge patrimonial o un increment econòmic personal”.

Jové i Salvadó, els més afectats

La interpretació de la Fiscalia General de l’Estat tira per terra els esforços d’ERC per tal de reduir el càstig als alts càrrecs acusats de l’organització de l’1-O pendents de ser jutjats. En concret, els republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, són acusats de prevaricació, malversació de fons públics i revelació de secrets, que poden implicar elevades penes de presó. Tots dos seran jutjats al TSJC amb la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que està processada per desobediència greu a autoritat judicial, que només implica la pena d’inhabilitació a càrrec públic. La Fiscalia Superior de Catalunya havia demanat més temps per poder presentar l’escrit d’acusació, i ara emparada pel decret de la Fiscalia General de l’Estat, podrà acusar-los per la malversació agreujada.

La reforma del delicte de malversació ha separat l’apropiació indeguda (art. 432 Codi Penal), que pot implicar penes de fins a 12 anys de presó, de l’administració deslleial (nou article 433), amb penes menors d’1 a 4 anys de presó. ERC sosté que la tardor del 2017 no es va cometre cap delicte a Catalunya i que no es pot encaixar en els nous delictes de malversació. Tanmateix, afegeix que si s’interpreta així hauria de ser per administració deslleial, que rebutgen el jutge Llarena i la Fiscalia.

Aquesta interpretació de la Fiscalia també pot perjudicar els exalts càrrecs pendents de jutjar del jutjat d’instrucció 13 i del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, amb el procediment encallat per decidir si les dues causes s’unifiquen.