Els fiscals del procés continuen qüestionant la llei d’amnistia i els seus efectes. En aquesta ocasió, ha estat Consuelo Madrigal durant un acte organitzat pel Partit Popular, amb intervencions d’Alberto Núñez Feijóo i Miguel Tellado, per commemorar l’aniversari de la Constitució. Madrigal, que és una de les quatre fiscals que va participar en el judici del procés i que al juny va plantar batalla per torpedinar l’aplicació de la norma de l’oblit penal a la malversació atribuïda a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, ha estat molt crítica amb la norma, amb el futur paper del Tribunal Constitucional i amb el fiscal general de l’Estat. Durant una de les seves intervencions a la taula rodona en la qual ha participat, ha reconegut que el TC és la “salvaguarda i garantia” de la Constitució, però ha expressat les seves reserves en la seva actual composició: “Confio en ell, però podem confiar en un tribunal que està clarament polititzat?”, s’ha preguntat. I ha denunciat la divergència frontal entre conservadors i progressistes en els últims temps: “Al marge de l’honestedat intel·lectual o moral de cada un dels seus integrants, en els dos últims anys ha resolt per blocs de set [progressistes] a quatre [conservadors] totes les decisions que tinguessin algun contingut o sensibilitat política”. “El Tribunal Constitucional té un problema i cal plantejar-se la seva composició i la renovació del seu disseny”, ha conclòs.
📝 El PP convida una fiscal del procés contrària a l’amnistia a un acte d’homenatge a la Constitució
L’argumentació que ha fet Consuelo Madrigal ressona a unes paraules que va expressar Alberto Núñez Feijóo fa tres mesos. El líder del PP va assegurar que els populars són “un partit d’Estat que respecta les institucions” i que acceptarà les resolucions judicials. Tanmateix, va reconèixer que el PP “no està d’acord” amb la composició del TC i va lamentar que és un “greu antecedent a la democràcia espanyola”. El líder popular va afirmar que l’actual Constitucional és “el que té més sospites de parcialitat” i va advertir que si les persones que el PP recusés “no accepten la seva exclusió”, ell tindria “moltes dificultats per entendre que la seva decisió estigui dictada per persones independents”. En concret, el PP va recusar Cándido Conde-Pumpido (que va ser fiscal general de l’Estat entre 2004 i 2011, amb José Luis Rodríguez Zapatero en la Moncloa), Laura Díez (que entre el febrer del 2020 i el maig del 2022 va ser directora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica, un òrgan directiu del Ministeri de la Presidència) i Juan Carlos Campo (que va ser ministre de Justícia entre el gener del 2020 i el juliol del 2021). Juan Carlos Campo es va apartar voluntàriament i el ple va tancar la porta a deixar fora del debat tant Cándido Conde-Pumpido com Laura Díez.
La fiscal Consuelo Madrigal ha reiterat bona part dels arguments que va esgrimir, juntament amb Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Jaime Moreno, el juny per oposar-se a l’aplicació de l’amnistia a la malversació. “Pot afirmar-se, sens dubte, que ens trobem davant d’una llei absolutament arbitrària en la seva gestació, tramitació i finalitat”, van afirmar en un escrit entregat al fiscal general de l’Estat el 30 de maig. Dues setmanes més tard, van ratificar la seva ofensiva: “Resulta indubtable que [els líders del procés] van sostreure per a si mateixos caudals públics en forma de milions d’euros”, cosa que “implica un enriquiment personal, ja que van poder disposar de fons públics per a les seves finalitats il·lícites”, van esgrimir. Avui Consuelo Madrigal ha repetit la mateixa tesi: ha arguït que la llei d’amnistia “infringeix diversos preceptes de la Constitució i del dret de la Unió Europea”, “no està prevista” a la Carta Magna i vulnera la igualtat davant de la llei, la separació de poders i la independència judicial. Ha assenyalat que “l’anul·lació de resolucions judicials fermes pel mer voluntarisme polític és contrari a la separació de poders i independència judicial” i ha censurat que el preàmbul de la norma “oculta la realitat de la seva gestió gràcies a una negociació a Ginebra i a un pacte d’investidura”.
La Fiscalia General de l’Estat “ha patit una colonització”
Així mateix, a Consuelo Madrigal li han preguntat per la situació actual a la Fiscalia General de l’Estat. De moment, Álvaro García Ortiz està sent investigat pel Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets en la causa d’Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso. La fiscal ha denunciat una situació “insòlita i anòmala” i ha lamentat que la Carrera Fiscal és “inerme” (sense armes) perquè “ha patit una colonització com tantes altres institucions de l’Estat”. “El poder polític en qualsevol temps intenta acaparar més àmbits de la realitat dels que li corresponen, però en els últims temps, almenys en les institucions, això ha estat molt més rapaç i cridaner”, ha relatat. Quin és, a parer seu, el modus operandi? “El mèrit i la capacitat que diu la Constitució per accedir als càrrecs públics s’esquiva en favor de l’adscripció partidista”, ha relatat.
“La Fiscalia està constitucionalment encarregada de defensar la legalitat. I si la defensa no sota el criteri d’imparcialitat, sinó sota criteris partidistes, tenim un problema”, ha afegit. I ha reblat la seva argumentació amb una última valoració: “En l’actual tessitura, aquesta imparcialitat pot ser qüestionada en l’actuació dels subordinats del Ministeri Fiscal que estan encarregats de portar el cas del fiscal general de l’Estat”. Al·ludia, entre d’altres, a María de los Ángeles Sánchez Conde, la tinenta fiscal del Suprem i número dos d’Álvaro García Ortiz.
Lleis “disfuncionals” que “conviden al seu incompliment”
Finalment, Consuelo Madrigal ha llançat dures crítiques contra la funció del Congrés dels Diputats com a legislador. “S’ha laminat la funció deliberativa, amb una conseqüència molt nociva: són lleis molt dolentes”, ha reprovat. I ha retret a la Moncloa que elabori reals decrets llei “sense informació prèvia, ni memòries d’impacte econòmic i ni impacte normatiu” que acaben sent normes “mal redactades” i “precipitadament redactades”. “Són disfuncionals, dificulten la seva interpretació, generen plets i causes davant dels tribunals, conviden al seu incompliment i faciliten la seva transgressió”, ha reblat.