La Fiscalia contra el delicte d’Odi i Discriminació de Barcelona ha presentat recurs contra l’absolució dels líders de Falange, Manuel Andrino, i Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, que van fer un crida a “matar per Espanya” per fer front al procés. Andrino està condemnat en ferm per l’assalt a la llibreria Blanquerna a Madrid, però encara no ha ingressat a presó.

El ministeri fiscal, segons avança elDiario.es, demana que s’anul·li la sentència per infracció del dret de tutela efectiva causada per “l’arbitrarietat i indiscutible irracionalitat” dels motius que la jutge va emprar per absoldre els líders de l’extrema dreta. La Fiscalia demanava per a ells tres anys de presó per delicte d’odi.

Octubre del 2013

Els fets van tenir lloc fa més de set anys, el Dia de la Hispanitat del 2013, en un acte convocat a Barcelona per ‘La España en Marcha’, una iniciativa que pretenia aglutinar l’extrema dreta espanyola.  En el seu discurs, Pedro Pablo Peña va dir que “la insídia, la covardia, la traïció, la mentida i el suborn de les classes polítiques és més infame que disparar un tret a la nuca d’algú” i “és preferible morir d’un tret que morir a poc a poc com moren els espanyols a Catalunya”. Per això, va dir que si es fa la independència de Catalunya per la força, la pressió o la violència, ells respondrien “com els unionistes a Irlanda”. “No hi haurà secessió de Catalunya si no és a base de molta sang”, va concloure.

Per la seva banda, Manuel Andrino va dir que estaven “disposats a morir però també a matar per Espanya”. En declaracions als periodistes va dir que reaccionarien davant de la secessió de Catalunya “amb totes les armes a l’abast”.

Prova il·lícita

La jutge va considerar que no es podria destruir la presumpció d’innocència d’Andrino i Peña per manca de proves, malgrat que es van aportar enregistraments en vídeo de les seves intervencions. A parer seu hi havia dubtes “raonables” sobre la culpabilitat dels acusats. A més a més, la magistrada va determinar que la investigació del cas va començar amb una prova il·lícita, un cartell fals de La España en Marcha i el col·lectiu Ultra Sur, cosa que contaminava la resta de proves, en aquest cas els vídeos de les intervencions d’Andrino i Peña.

La Fiscalia, per contra, rebutja aquest argument i sosté que el cartell mai va ser utilitzat pels Mossos ni va ser una de les proves en què es va basar el fiscal per reclamar la condemna dels membres de l’extrema dreta.

Andrino, té una condemna ferma de dos anys i set mesos de presó per l’assalt a la Blanquerna la Diada del 2013. L’execució de la sentència ha quedat suspesa per ordre d’un jutge de Madrid, a l’espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el recurs d’empara presentat pels condemnats.

 

Imatge principal, Manuel Andrino durant un acte de la Falange /  ACN