El fiscal del Tribunal Suprem ha rebutjat indicis de criminalitat contra Carles Puigdemont a Tsunami, després que aquest diumenge sabéssim que s'ha oposat a investigar-lo per terrorisme. "Els indicis tinguts en compte per l'instructor, en ordre a elevar l'exposició raonada, resulten massa oberts, per poder-se afirmar que concorre la situació processal que permetria, raonablement, que el Tribunal Suprem assumís la competència", diu Álvaro Redondo en un escrit de 69 pàgines amb data del 30 de gener, al qual han tingut accés Efe i Europa Press.
És d'aquesta manera que el fiscal ha sol·licitat tornar la causa al jutge de l'Audiència Nacional perquè continuï la instrucció. Si bé considera que el Suprem és "competent per conèixer, en el seu cas, de les actuacions provisionalment atribuïdes als senyors aforats", també és veritat que "procedeix a indicar a l'instructor que deu continuar les investigacions, en no concórrer indicis racionals de criminalitat en aquest moment processal que justifiquin l'elevació de la causa a la Sala Penal del Tribunal Suprem, en relació amb els referits senyors".
Res de terrorisme a Tsunami
A l'escrit, Redondo repassa les accions de Tsunami com el bloqueig de l'aeroport del Prat i conclou que perquè aquests fets siguin qualificats de terrorisme s'ha de produir un delicte greu contra la llibertat —cosa que entén que no va passar—. És a dir, que el possible delicte de terrorisme que apunta el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón "només es donaria si es considerés aplicable l'article 573 del Codi Penal, segons el qual la comissió d'un delicte greu contra la integritat física o moral, o contra la llibertat, dut a terme per alterar greument la pau pública, constitueix un delicte de terrorisme".
Tot plegat vol dir que descarta qualificar els fets com a terrorisme, perquè no veu indicis d'aquest delicte en els incidents del Prat, ni en la tancada dels controladors, ni en el bloqueig de l'aeroport, ni en les lesions als policies, ni en la mort d'un ciutadà francès que va morir per un infart. Sobre això últim, "la mort per aturada cardíaca apareix vinculada a una malaltia cardíaca crònica", de manera que "sembla evident que aquest succés no es pot imputar a la concreta actuació dels senyors aforats" —Puigdemont i el diputat d'ERC Rubèn Wagensberg, ara a Suïssa—.
El criteri de la Fiscalia de l'Audiència Nacional
El fiscal sí que aprecia que en els fets vinculats amb Tsunami Democràtic hi ha indicis de desordres públics agreujats, com els ocorreguts a l'aeroport i les lesions dels policies, falsedat documental, coaccions i danys, però en cap caps se'ls poden atribuir als dos aforats. És així que considera que els indicis de criminalitat resulten "massa oberts" i sol·licita tornar la causa al jutge de l'Audiència Nacional perquè continuï investigant. L'informe serà estudiat aquest dimarts per la Junta de fiscal de la Secció Primera de l'alt tribunal, on les decisions es prenen per majoria. Si s'aprova, s'elevarà a la Sala Penal del Suprem i s'hi prendrà una decisió sobre si assumeix o no la investigació. En cas de rebutjar-lo, els fiscals poden encarregar que es redacti un nou text al mateix fiscal o a un altre que el pugui assumir.
Redondo ha seguit el criteri de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que ja va carregar contra la "manca d'arguments" de García-Castellón per investigar Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, per delictes de terrorisme en el cas Tsunami. La Fiscalia va recórrer fa mesos tant la decisió del jutge de dirigir-se contra Puigdemont i Rovira, com la resolució en què demanava al Suprem investigar l'expresident català en estar aforat com a eurodiputat, tots dos pendents de resolució.